El setembre de 2020 es va estrenar arreu del món la sèrie Raised by wolves. Tot i que el creador i guionista és Aaron Guzikowski ràpidament a la ficció se la va reconèixer per tenir el segell de Ridley Scott. I és que el veterà director de Gladiator i Thelma & Louise (que ja té 84 anys) no només exerceix de productor executiu sinó que també ha dirigit els dos primers episodis de la 1a temporada. El febrer del 2022 ha arribat la 2a temporada i en vindran més… Abans d’entrar en matèria heu de saber que la sèrie d’HBO Max és ara mateix un dels productes més interessants i controvertits de la ciència-ficció a les plataformes.
L’argument gira al voltant de dos robots, Mother i Father, que són enviats a un planeta remot per criar embrions d’humans i convertir-los en persones normals. El que veurem aviat, però, és que aquests androides han estat programats per la facció terrícola dels ateus per crear una colònia de persones lliures de “l’amenaça” de la religió. I és que la Terra de futur està en guerra (oh, sorpresa) i les creences d’uns i altres provoquen que ens estiguem matant entre nosaltres. A Kepler 22-b, tanmateix, no tot és tan bonic com sembla. La nova colònia de nens (i robots) ateus descobriran que no estan sols i que el planeta en si té moltes coses a dir i fer. La presència dels fanàtics religiosos devots del deu Sol i els secrets que amaga aquest racó de l’univers crearan una trama enrevessada plena d’enigmes, sorpreses i girs de guió d’alt risc.
Les referències i homenatges són inacabables. Des de films del mateix Scott com (òbviament) Alien, Blade Runner, The Martian o Kingdom of Heaven fins a clàssics del gènere fantàstic com Metropolis, Solaris o sèries com Lost o Lost in Space per posar alguns exemples. A més, els protagonistes estan magnífics en els seus rols. La robòtica Amanda Collin és una genial Eva mecànica amb un conflicte filosòficament molt ric entre les ordres humanes i l’instint maternal que defensarà, si cal, convertint-se en una arma de destrucció massiva (Necromancer). La seva elecció és un encert total i també ho és Travis Fimmel (a qui recordarem per ser el Ragnar de Vikings). L’actor australià aporta el seu magnetisme salvatge a un personatge que mai no saps si odiar o estimar, però que en qualsevol cas et queda gravat a la retina.
Tot i que la supervivència a Kepler és (se suposa) el tema principal. La sèrie evoluciona cap a un còctel d’elements de ciència-ficció que, malgrat el risc, funciona. Robots, aliens, monstres, naus espacials, fantasmes, profecies… Tot hi té cabuda a Raised by wolves. Tot i que no totes les subtrames són igual de reeixides, el conjunt resulta un misteriós conglomerat que et deixa atrapat al sofà. Hi ha elements tècnics que ajuden i molt. Un magnífic disseny de producció combinat amb una seca i sòbria fotografia sense oblidar una mescla de so i música ben peculiar. Hi ha moments en què la sèrie es fa fins i tot incòmode. I això és bo. Vol dir que estàs al límit i que aquest producte que pot semblar un pastitx de referències té personalitat pròpia i evoluciona al seu propi ritme. Jo friso per veure la 3a temporada d’una de les sèries que més m’ha sorprès en positiu els últims anys.
Veredicte
Agradarà a: els fans del gènere fantàstic i els que tinguin ganes de ser sorpresos.
No agradarà a: puristes i nostàlgics que no han superat que ja està tot inventat i fa més de 40 anys de l’estrena d’Alien.
Enganxòmetre: 7
Nota: 8,5
