Després de dos anys d’espera, torna Primal, la sèrie d’Adult Swim que ja s’ha convertit en un clàssic de culte. Genndy Borisovich Tartakovsky, animador i director de sèries com El laboratorio de Dexter, Las Supernenas i Samurai Jack, ens proposa un cop més un viatge en el temps, en el que tornem al paleolític per prosseguir amb la història de Spear (Llança) i Fang (Ullal), una parella formada per la unió entre un cromanyó amb la metxa extremadament curta i un dinosaure femella que, tot i estar domesticada, continua sent una bèstia despiadada de l’edat de pedra.
El tret de sortida de la segona temporada és just on ens van deixar fa dos anys. La Mira, una dona esclava fugada amb coneixements de medicina, cuina i tecnologia, és raptada altra vegada. Tot i això, Spear no es dona pas per vençut i decideix seguir-li la pista fins a la fi del món per tal de rescatar-la. En el procés navegarà per l’oceà amb Fang, s’enfrontarà contra tota mena d’adversitats i coneixerà diverses tribus civilitzades amb les quals xocarà inevitablement i de manera violenta a causa de les “diferències socials i culturals”.
La qualitat de l’animació i de l’art manté el nivell que s’espera d’una obra de Tartakovsky. A més en aquesta temporada, Spear interactua molt més amb altres éssers humans i això ens brinda algunes escenes de lluita d’una violència, caos i cruesa primitiva que són un veritable espectacle visual. De tota manera, el tret més fascinant que té la sèrie és el fet de que els nostres protagonistes no parlen. Criden i grunyen, però tot es resol i s’expressa a través de l’acció, és un fet que complica força la construcció i realització de la sèrie però que li dona un punt realista meravellós, ja que els cromanyons no solucionaven els seus problemes dialogant precisament, més aviat al contrari. La llei del més fort era l’statu quo del moment.
La banda sonora segueix la línia de la música de la primera temporada. Present, però molt poc memorable. Es tracta d’una banda sonora que intensifica moltíssim les escenes d’acció, però que en general passa força desapercebuda, a part la sèrie no té un tema principal de careta ni res per l’estil així doncs tenim pocs elements sonors que ens recordin a la sèrie, més enllà dels crits de Spear i els rugits de Fang.
Per concloure, només vull afegir que la segona temporada de Primal, tot i tenir un capítol
que està completament fora de to, no deixarà indiferent a ningú. A Adult Swim continuen apostant per les sèries d’animació que s’allunyen molt del mainstream i que fins i tot són avantguardistes, i n’estem profundament agraïts. Encreuem els dits i esperem que mantinguin el mateix ritme i nivell de qualitat per sempre.
Veredicte
Agradarà: als fans de la primera temporada, als que són fanàtics dels dinosaures i a tots
aquells que busquen una bona pujada d’adrenalina.
No agradarà: als que busquen una sèrie lenta i als que no tenen estómac per la violència
extrema.
Enganxòmetre: 8
Nota: 8
