today-is-a-good-day

Osamu Tezuka: el pioner del manga i l’anime exposat al MNAC

- Advertisement -

Les planxes originals dels mangues d’Osamu Tezuka es poden veure durant un temps limitat al Museu Nacional d’Art de Catalunya del 31 d’octubre al 6 de gener, gràcies a una col·laboració entre el MNAC, el 25è Saló del Manga, Tezuka Productions i el Festival Bande Desinnè d’Angulema. Abans que aquest estudiant de medicina volgués ser dibuixant, el manga o còmic japonès no tenia cap parament artístic. No era, de fet, cap altra cosa que la tira còmica de diaris que coneixem arreu, com pot ser Calvin i Hobbes. Vinyeta rere vinyeta, abarcava tot l’espai proper de l’acció durant tot el temps: la vinyeta no era sinó una caixa escènica, un guinyol que vivia del llenguatge del teatre, tal com feien les pel·lícules de Méliès abans que el cinema desenvolupés una forma genuïna. Les aportacions de Tezuka van contribuir a una sensació de moviment mai vista a mangues anteriors d’històries curtes com Norakuro (1931-1941) (un gat de color negre en clara referència a Fèlix El Gat).

Estatisme dels primers mangues: ‘Las aventuras de Dankichi’  (1934)

La creació d’un llenguatge, el transtorn del còmic

- Advertisement -

- Advertisement -

Però Tezuka havia vist molt de cinema a la seva infància, no només japonès sinó també de Hollywood, i va ser quan va llançar-se al còmic el qual va implementar aquell llenguatge del cinema a allò que dibuixava. Muntatges en paral·lel, foses, angulació i obertura dels punts de vista, salts d’eix… a més de reflexionar sobre formes d’expressivitat úniques al còmic com el format de vinyeta o la direcció de la lectura… És tot això el que també defineix el còmic actual d’arreu, tal com investigaren posteriorment Will Eisner i Scott McCloud (lectura recomenada: Entender el Cómic).

Però el que és realment curiós encara a hores d’ara és que assimilés més concretament el llenguatge de l’animació. No parlem només a la influència de l’animació dels anys 30 dels sempinterns Betty Boop i Popeye que van permear al seu disseny de personatges, sinó a la comprensió de mètodes de l’animació de la Disney que quedarien recollits trenta anys més tard a l’imprescindible llibre-Manual de Frank Thomas i Ollie Jonhston The Illusion of Life.

Ens referim a lleis físiques, com que els personatges siguin “elàstics” i de línia arrodonida —en paraules del mangaka— recreant el que de Disney es coneix com a “animació de la mànega de goma”, que ressalta la línia d’acció dinàmica i expressiva del cos, o l’”staging” o siluetejament clar del personatge a través de les dues punxes del cabell d’Astroboy que sempre marquen cap on mira el personatge.

Un home que ho sabia fer tot

Tezuka va ser lloat per les seves temàtiques compromeses dins d’un mitjà llavors juvenil. La crida ecologista, la defensa dels marginats o la divulgació de la literatura eren constants de la seva filosofia. Sense por de parlar de religió, creava Fènix. Per parlar del gènere de manera revolucionària es va inventar La princesa Cavaller, que a la desconnexió catalana de Televisión Española es va passar en dibuixos animats com a Xopi i la Princesa. Explicava les aventures d’una princesa que havia estat criada com a noi per poder heretar el tron, sent el seu propi heroi (la relació amb Revolutionary Girl Utena es traça a l’instant). Aquest manga és reconegut com el primer shôjo, el dit “manga per a noies”, aquell pel que corre el clixé que a l’anime tots els ulls són enormes, però al llarg de la seva carrera Tezuka va cultivar demogràfiques molt diverses especialment en la seva etapa de desil·lusió (1966-1978) quan començava a perdre popularitat i les seves trames es tornaven més fosques i ambigües.

‘Xopi i la princesa’

És així que Tezuka dominava els gèneres del manga, però també fins i tot els registres. Des d’un abstracte i caricaturesc per a nens, al gargot esquemàtic de les històries picants per a adults que recorden al to de Ralf König, al realisme de Oda a Kihirito i Ayako que reflecteix l’estètica del cinema dels anys 60 fins experimentacions diverses com emprar l’estil Hokusai (el manga primitiu) per suggerir tints de llegenda o fàbula.

Naixement i ruïna de l’anime japonès amb ‘Astroboy’ (1963)

No tot van ser alegries pel geni de la tinta. Tot fent el primer anime japonès per a televisió basat en Astroboy, va haver de declarar la bancarrota de la seva productora deu anys més tard. Tot i que Tezuka havia adoptat l’animació limitada a 8 fotogrames per segon de la Hanna-Barbera (Els picapedres) en comptes dels 24 que oferien les pel·lícules d’animació i augmentant a 12 en escenes amb molt de moviment reduint notablement el cost per episodi, mai va ser bona idea vendre la sèrie a preu de saldo.

De fet, la volada d’Astroboy va estandaritzar aquests mateixos preus que van arruinar la productora Mushi Pro de Tezuka el 1973, i ara encara s’arrosseguen unes condicions laborals pèssimes pels animadors d’anime per a televisió amb jornades intensives i/o nocturnes i un salari al voltant dels 1200 €.

El “Déu” del manga (i de l’anime)

- Advertisement -

Però no per res a Osamu Tezuka l’anomenen Manga no Kamisama (el Déu del manga), per ser un dels pioners del manga narratiu (una forma més llarga i complexa que l’historieta) a més d’haver fet avançar el mitjà en tota mena de direccions. Makoto Tezuka, fill d’Osamu Tezuka, té una visió clara de la productivitat del seu pare: “Tenia un cervell superhumà. Tenia la sensació que el seu cervell anava cinc vegades més ràpid que el d’una persona normal. Trigava tres minuts en llegir una novel·la. Dibuixava manga a una velocitat increïble… Treballava sense dormir: quan se sentia molt cansat, jeia boca terrosa al futon, on seguia treballant. No només això: si t’hi fixaves bé, davant seu hi havia tres pàgines i cadascuna d’aquestes pàgines pertanyia a un manga diferent que es publicaria en una revista diferent. Anava cambiant d’una pàgina a l’altra al mateix temps”.

‘Metrópolis’ (2001, Rintaro)

Ara Makoto Tezuka es dedica a transmetre el llegat de Tezuka al cinema. Enguany convidava a revisar The Legend of the Stardust Brothers que es projectava al Saló del Manga de Barcelona després d’haver passat per Sant Sebastià i Sitges. Tanmateix ha fet l’adaptació cinematogràfica de Barbara, i la serialització televisiva del manga proto-gore mèdic Black Jack. Destaca, però, fora de l’abast de l’hereu Tezuka, Metropolis (2001), una adaptació lliure del manga que va imaginar Tezuka a partir de l’estètica del clàssic de Fritz Lang. El guió el firma, en aquesta ocasió, Katsuhiro Otômo (Akira), apassionat de les distopies que, sobre el paper, munta amb aparent facilitat històries com l’obra mestra Pesadilla amb un alt refinament del llenguatge cinematogràfic al manga. Fora de l’animació, es creu que Ozamu Tezuka va ser la font d’inspiració per dues pel·lícules ideades per Stanley Kubrick: 2001, Una Odissea a l’Espai i Intel·ligència Artificial.

- Advertisement -
Zep Armentano
En Zep Armentano és jugador de quidditch retirat i mil·lenial acomplexat. S’alimenta de cinema i anime, passa llargues hores a Twitter. Llicenciat en Comunicació Audiovisual, Armentano és operador de càmera, periodista i editor de vídeo. Col·labora amb diverses publicacions, entre les quals 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents