Wicker es presenta com una faula per a adults força peculiar situada en un moment tardomedieval tot fregant el trespol de l’Edat Moderna. El matrimoni que dirigeix el film, el nord-americà Alex Huston Fischer i l’australiana Eleanor Wilson, per separat són autors d’un seguit de curts i en comú tenen prèviament un fluix sci-fi, Save Yourselves!. Aquest cop, però, l’encerten amb aquesta coproducció del Regne Unit, els Estats Units, Austràlia i Hongria. El país magiar proveeix de tècnics i d’un parell de platós medievals a l’aire lliure, un de dotze mil metres quadrats, als Korda Studios, que de fet ja es va emprar a la sèrie World Without End, i un altre al National Film Institute, a l’oest i nord de Budapest respectivament. El film arriba als cinemes el dia 30 d’octubre després de ser triat per l’equip d’El Cinèfil com un dels millors films del Festival de Sitges 2026.
L’origen rau en un conte, The Wicker Husband, de 14 fulls i no publicat, escrit entorn del 2008 per la britànica originària de Gloucestershire, Ursula Wills Jones. L’escriptora, amb inclinació per les llegendes, els contes populars, i el folklore, el tenia penjat al seu web, i allà el va trobar el 2021 el productor Justin Lothrop, de la productora nord-americana Votiv Films, que en comprà els drets. Llavors el va enviar al productor Brad Zimmerman, de la també nord-americana Yoki Inc., de la qual és copropietari junt amb David Michôd.
Zimmerman i Lothrop contactaren Huston i Wilson, els quals finalment van escriure el guió. Aquest fou enllestit en dues setmanes del 2021, i l’enviaren a Olivia Colman en la qual pensaven per al paper de peixatera des del primer moment. Colman es va avenir i a més participà amb la seva productora, la britànica South of the River Pictures. Els deu milions de pressupost els van aportar la productora independent Tango Entertaiment i Topic Studios (divisió de cinema de First Look Media), ambdues nord-americanes.
Els missatges i les lliçons de Wicker
Relat extravagant, la història versa sobre una dona ja madura (Olivia Colman) que pateix bandejament de la comunitat en què viu: fa ferum de peix, puix que es guanya la vida venent-lo al mercat del poble, mentre tothom la menysté i en fa broma. A ningú importa que sigui algú que ha pujat orfe i sola, sense cap ajut. Però el ritual que segueix a unes noces, en què les donzelles esclafen uns ous artificials un dels quals amb pols lila –tot indicant a qui l’esclafi que trobarà marit–, designa per accident la peixatera. Aquesta, proactiva, demana al cisteller del poble (Peter Dinklage) que li faci un marit de vímet. Però el mestre cisteller insufla vida a la figura, i aquesta serà un marit devot i resolutiu, que arranja la llar, i té maneres exquisides.
La felicitat que de sobte experimenta la peixatera, també sexualment, generarà les enveges dels matrimonis del poble, tots insatisfets i amb problemes diversos. Una dona, demanarà al cisteller un nadó de vímet, i això farà creure que l’home de vímet ha tingut una aventura amb ella. Aquell –sempre sol·lícit amb tothom i motiu d’interpretacions equivocades i malentesos– serà acusat sense fonament de donívol, i aquesta llavor del mal també minarà l’amor de la peixatera. El conte, dramàtic però divertit, raja com l’aigua i el seu visionat té un tast de narració tradicional mentre es reflexiona entorn de la natura humana que fa de les mateixes mancances motiu per agredir de diferents maneres els altres.
La màgia d’Olivia Colman
El projecte s’anuncià l’octubre de 2023, llavors amb Olivia Colman i Dev Patel en el paper d’home de vímet. Posteriorment, Patel va ser substituït per Alexander Skarsgård. El gener de 2025 s’anunciava que el film es rodaria a Hongria a la tardor del mateix any, d’acord amb la decisió que es va prendre el desembre de 2024. Es comptava amb l’ajut de la Royal Budapest Film Co. Val a dir que el país magiar oferia un 30% d’incentiu fiscal, un quadre tècnic i infraestructures d’alt nivell, i els platós exteriors. En 30 intensos dies es va tenir el rodatge enllestit.
Particularment notori és el vestit de Skarsgård que el fa passar per l’home de vímet, obra de la neozelandesa Weta Workshop. Es va trigar divuit mesos a tenir enllestida la creació; aquesta va consistir en un escaneig corporal de l’actor per fer-li una sobrepell de licra sobre la qual s’adherí material termoplàstic fet en impressió 3D que imités el vímet, però alhora que fos flexible i còmode per a l’actor. Cinquanta peces per al cos i tretze per al rostre. Cada dia, posar aquest el vestit requeria dues hores, i quinze dies abans d’iniciar el rodatge ja es feien ajustos perquè tot rutllés adientment. La intenció reia a evitar el CGI tant com fos possible.
Hom diu que Skarsgård inicialment sentia pànic i patia claustrofòbia, i tot i els esforços per aconseguir un material lleuger, inicialment es queixava que el vestit era pesat, calorós i se li enganxava a la cara. A banda, era un petit turment haver d’estar-se tot el dia amb el material posat al damunt.
Per una vegada, atesos els temps que corren, la fotografia és admirable i part indispensable de la bona factura visual i de posada en escena que el film té. Colors intensos i saturats contribueixen al feeling de faula que el film té de dalt a baix. El britànic Lol Crawley (The Brutalist) n’és el responsable; va voler rodar amb tres càmeres les escenes amb tota la comunitat per facilitar el treball de muntatge en termes de continuïtat.
Entre l’equip hongarès cal esmentar el treball del dissenyador de producció Renátó Cseh (Poor Things; Colette; The Uprising) i el dels dissenyadors de vestuari Tóth András Dániel i Attila Godena-Juhász. No podem tancar sense esmentar el treball d’Olivia Colman, impecable, a banda de reconèixer Peter Dinklage, l’inquietant i misteriós mestre cisteller, el mateix Skarsgård i el seguit d’actors que encertadament donen vida als convilatans.
Veredicte
El millor: La proposta de faula per a adults reeixida a tots nivells, però particularment en el que es refereix al timing i a un sentit compacte del producte.
El pitjor: Difícilment entès com a defecte, però queda en el misteri més absolut la mecànica mental que fa que la peixatera demani un marit de vímet al cisteller (sap que tindrà vida o és un encàrrec irònic?), i quin és el mètode màgic que empra un simple cisteller per insuflar vida? Sens dubte, part de l’encant de la pel·lícula.
Nota: 9
