El Festival de Sitges 2026 aixeca el teló amb Found Alive, el nou llargmetratge de Carlota Pereda. La primera dona espanyola que obre el certamen torna després de presentar-hi Cerdita i La ermita. La nova pel·lícula, (rodada en anglès i made in Hollywood) està protagonitzada per Chloë Grace Moretz i Rupert Friend i segueix Reeve LeClaire, una dona que deu anys després d’haver sobreviscut a un segrest torna a enfrontar-se al seu trauma. I fer-hi front vol dir acceptar ajudar una altra víctima acabada de rescatar juntament amb el psicòleg que la va ajudar a ella a tancar la ferida. El seu testimoni de la nena rescatada, però, apunta a l’existència de més dones desaparegudes i converteix la investigació en una cursa contra rellotge per caçar el segrestador i abusador en sèrie.
Found Alive és un thriller de supervivència amb altes dosis de trauma psicològic i violència. Arriba a Sitges com a estrena mundial i forma part de la Secció Oficial Fantàstic a Competició. I malgrat que no és un film de sang i fetge dels que agraden als fans més salvatges no escatima en moment de mal rotllo i angoixa física (i mental).
Found alive: investigació i trauma
El pilar de la pel·lícula és Chloë Grace Moretz que ja és tota una dona de Hollywood per mèrits propis. Va irrompre molt jove a Hollywood fent el gran salt amb Kick-Ass (2010), on va donar vida a Hit-Girl, un personatge que la va convertir en icona pop. Des d’aleshores ha alternat cinema comercial, terror i propostes més autorals, amb films com Let Me In, Hugo, Carrie, Clouds of Sils Maria, The Miseducation of Cameron Post o Suspiria.
En aquest paper compleix la missió encarregada amb solvència. De fet, tot el metratge és formalment més que correcte. Ambients tètrics, situacions límit, baralles brutes… Té tot el que ha de tenir un bon thriller on el dolent té una ment pertorbada. I també té tots els tòpics d’aquests tipus de films. Decisions absurdes de la protagonista, policies ineptes, malvats molt malvats i no massa desperts… És una llàstima que aquestes taques de guió desllueixin una pel·lícula que té tots els ingredients per ser gaudible. Cada cop costa més de creure que una jove sola i traumatitzada es fiqui a la gola del llop d’una investigació per segrets i abús i que les forces de seguretat siguin mers titelles espectadors dels crims.
Per sort, (pels seguidors que gaudeixen amb les vísceres) el clímax final està a l’altura ens deixa un bon bany de sang. És una bona pel·lícula per obrir el Festival de Sitges. Perquè Carlota Pereda és, d’alguna manera, una alumna avantatjada del certamen. I també perquè any rere any veiem que les dones del gènere fantàstic troben, per fi, el lloc que els pertoca. Tant de bo trobem aviat una Carlota Pereda, una Julia Ducournau o una Ana Lily Amirpour catalana i es pugui obrir Sitges amb un film de sang i fetge en català dirigit per una dona.
