today-is-a-good-day

La llum de Mary Shelley

- Advertisement -

La directora saudí Haifaa Al-Mansour ens reconeixia a la roda de premsa de la presentació de la pel·lícula Mary Shelley (2017) que va ser ella mateixa la primera sorpresa que la cridessin per dirigir la pel·lícula sobre la vida d’una escriptora britànica. Però un cop llegit el guió va sentir que en certa manera comprenia l’autora de fa dos segles fent un paral·lelisme amb la seva pròpia expertesa: ser directora de cinema a l’Aràbia Saudí.

Haifaa Al-Mansour  la vam descobrir pel seu documental Women Without Shadows (2005) i el seu primer llargmetratge La bicicleta verde (Wadja, 2012). Un primer documental d’una directora saudí que el titula Dones sense ombres ja ens podem imaginar el seu caràcter reivindicatiu i de denúncia en un país en que s’ha autoritzat el juny de 2018 que les dones puguin tenir carnet conduir i conduir vehicles…. el darrer país al món en fer-ho. De fet ens comentava com les dues produccions les va haver de rodar dirigint-les amagada dins d’una furgoneta perquè no era permès que se la veiés rodejada d’homes i, el que era pitjor, que ella pogués manar a homes.

- Advertisement -

- Advertisement -

A La bicicleta verde denúncia de nou el paper de la dona, aquest cop des de la ficció. Una adolescent simplement vol tenir la seva bicicleta com la resta de companys a l’escola i la mare no li permet per tot el que implica que una dona pugi a una bicicleta com, entre d’altres temes, el risc de la pèrdua de la virginitat. Només cal recordar l’escena on la mare crida dient justament això quan la seva filla té una petita caiguda sense importància amb una bicicleta prestada.

Mary Shelley suposa el salt d’Al-Mansour a una coproducció internacional de gran pressupost i caldrà estar atents a la seva feina en el futur. En certa manera la història de Mary Shelley és de molta actualitat i sembla que no hagin passat dos cents anys des de la publicació del considerat el primer llibre de la ciència ficció: Frankenstein o el Modern Prometeu (Frankenstein or The Modern Prometheus, 1818). Resumir en dues hores la gènesi de la creació d’una obra cabdal de la literatura universal va ser tot un repte i va ser necessari escollir allò més transcendental: representar el paral·lelisme entre la seva vida i la seva obra més coneguda o de com una sèrie d’esdeveniments desencadenaria en l’elecció de la història i l’escriptura del llibre.

Frankenstein és sens dubte una de les icones de la cultura popular del darrer segle, especialment gràcies al cinema, però l’obra original en general i la seva autora en particular són unes grans desconegudes. Ser una dona jove (tenia dinou anys quan ho va escriure i vint-i-un quan ho va publicar) va fer que totes les seves novel·les es publiquessin de forma anònima, fins i tot el mateix llibre de Frankenstein (després de l’èxit de Frankenstein, la resta d’obres es signaven amb “by The Author of Frankenstein”). La seva fuga amb el poeta Percy Shelley i la vida de la mare que va tenir diversos amants, una filla sense estar casada i dos intents de suïcidi no era de bon veure per a la moralitat de l’època. La directora de la pel·lícula, a l’entrevista, ens feia un paral·lelisme curiós amb les seves compatriotes saudís a l’actualitat quan fan petits actes revolucionaris vestint alguna peça de color per trencar amb el negre imperant… molt per fer encara.

Mary Wollstonecraft, la mare de Mary Shelley va ser una de les intel·lectuals més actives i interessants de finals del segle XVIII, vivint en primera línia la revolució francesa a París. És l’autora d’una de les obres fonamentals del feminisme: Vindicació dels drets de la dona (A Vindication of the Rights of Woman: with Strictures on Political and Moral Subjects, 1792). La vida de Mary Wollstonecraft donaria per a una altra pel·lícula, la seva influència sobre la seva segona filla seria determinant des de l’inici ja que moriria als onze dies del seu naixement a causa de febres puerperals. L’inici de la pel·lícula és simptomàtic: veiem una jove Mary escrivint en el seu diari asseguda a la tomba de la seva mare, on anava sovint a passar l’estona, un cementiri on tindrien lloc les primeres trobades furtives amb el poeta Percy Shelley, casat i amb dos fills en aquell moment.

L’actriu escollida pel paper, Elle Fanning, realitza un exercici de contenció sublim, i mostra en tot moment amb la mirada i els gestos tot el món interior que es percep, la desesperança de tot el que li va succeint (marxar de casa repudiada pel seu pare, les penúries econòmiques i, sobretot, la mort de la seva primera filla als quinze dies de néixer quan ella tenia divuit anys). Perdria els seus tres primers fills i li va sobreviure el quart però un accident la sacsejaria de nou: la mort del poeta Percy Shelley ofegat la va deixar vídua als vint-i-cinc anys. No es tornaria a casar mai més.

Curiosament la pel·lícula no es va rodar ni a Anglaterra ni a Suïssa on van esdevenir els fets, curiositats de les coproduccions. A Suïssa hi ha Villa Diodati on una nit a l’estiu de 1816 Lord Byron va encoratjar els seus convidats a escriure una història de fantasmes i Mary va acceptar el repte i va començar a escriure la història de Frankenstein… però això… això és una altra història. Abans caldrà veure la pel·lícula Mary Shelley i conèixer una de les autores més influents de la cultura popular, que en certa manera ens va il·luminar, amb la seva llum, un camí com si d’un far es tractés.

- Advertisement -
Jordi Ojedahttps://comiccienciatecnologia.blogspot.com/
Jordi Ojeda és professor del Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra) on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics. És autor del llibre 'Robots de Cine. De María a Alita', publicat per Diábolo Ediciones.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents