El nou treball de la cineasta Arantxa Echevarría, La Infiltrada (Millor Pel·lícula ex aequo als Goya 2025) és una proposta molt sòlida. Torna a treballar, per quart cop, amb la seva actriu fetitxe, Carolina Yuste (immensa, una vegada més, ella és la pel·lícula —Millor Actriu Protagonista als Goya 2025—) en un thriller tens basat en fets reals: una policia nacional que va estar infiltrada durant 8 anys en la banda terrorista ETA.
El procés de reclutament de Mònica per part d’Ángel ‘El inhumano’ (impertorbable Luis Tosar, en un rol en què se sent còmode i que li hem vist en diverses ocasions), curiosa i interessant la relació entre tots dos, és mostrat de manera puntual en algun flashback per centrar-se en l’ascens d’Arantxa dins de, primer les bases simpatitzants d’ ETA i posteriorment, la mateixa organització de la banda terrorista.
La proposta té un ritme que no decau, alternant les accions (i especialment les crisis emocionals que li suposa la seva tasca) de la protagonista amb la investigació paral·lela de la unitat policial (un grup d’intèrprets que resulta creïble) que segueix les seves passes. Si l’atenció i tensió es manté durant tot el metratge, s’accentua, encara més, en el darrer tram de la pel·lícula amb l’aparició de Sergio, un conegut i perillós terrorista (el millor bloc del guió), fins al desenllaç final.
En definitiva, La Infiltrada no és una proposta original; manté els cànons propis del gènere, però que, malauradament, ens resulta més propera, ja que vam viure el període més cru de les accions de la banda. Si li sumem l’excel·lent treball de la protagonista, tenim com a resultat final un film tan contundent com interessant.
