El món dels súperherois cada dia que passa està més implantat al nostre món. La creació contínua de sèries de televisió o pel·lícules han fet que aquest producte, que abans era consumit només per una petita porció de seguidors per mitjà dels còmics, ara arribi al públic que fins ara no s’havia plantejat seguir cap mena d’històries. Tal és l’impacte que gairebé cada mes trobem a les cartelleres films sobre algun personatge (o diversos) de Marvel o DC Comics amb més o menys qualitat.
Tot just aquesta setmana s’estrena el primer film de DC Comics centrat en una figura femenina dins aquest univers que cada vegada es va expandint més. Es tracta del personatge de Wonder Woman que ja es va presentar al film de Batman vs Superman i ara tindrà el seu propi spin off.
Aprofitant l’ocasió i en el marc de les activitats que han tingut lloc a la 3a edició del Sant Cugat Fantàstic, el col·laborador de la revista en xarxa El Cinèfil Jordi Ojeda va moderar el passat diumenge una taula rodona conformada per Juan Albarrán (dibuixant i entintador de DC), Maribel Carod (dibuixant de la revista El Jueves i col·laboradora d’actualitat a Els Matins de TV3) i Daniel Estorach (autor del llibre Hoy me ha pasado algo muy bestia) per debatre aquest fenomen que ha anat esdevenint un gènere independent amb els seus universos connectats entre sí tant a nivell de sèries com pel·lícules.
La taula rodona va donar el tret de sortida comentant que als còmics els personatges són més seriosos, però al cinema i a la televisió cada empresa s’ha decantat cap a un estil definint millor l’humor a Marvel i la serietat i foscor a DC. En Daniel Estorach, lector habitual dels còmics, afirma que “està molt cremat amb els súperherois. Ara totes les sèries es creuen a la televisió i les has d’anar veient en paral·lel per seguir el ritme, com passa amb Arrow, The Flash, Legends of Tomorrow o Supergirl.”
“És molt complicat iniciar-se en la lectura d’aquests univers, ja que porten dècades treient al mercat històries on totes estan relacionades i tenen una certa continuïtat”, afegeix Ojeda, “fins i tot existeixen guies a internet per saber com llegir-ho”, deixant de manifest que avui en un dia per a un nen és massa difícil començar per algun còmic en concret. “Per això, Wonder Woman és un bon exemple per iniciar-se, ja que té lloc en una època en la qual no cal haver vist res abans. Són fets independents del que passa als altres films de DC.”
Respecte a les sèries, Maribel Carod opina que “fan bé la seva funció, estan ben fetes i al públic que no li agrada llegir còmics ni són freaks del sector s’enganxen amb facilitat a la ficció.” Ara bé, falta una mica de cultura sobre personatges ja que “la gran majoria no sap que Superboy va ser el producte del qual es van inspirar per crear Smallville, sèrie que tothom coneix o ha vist en alguna ocasió”, comenta Ojeda. Però no tot són alegries i renovacions de temporades, ja que “també hi ha fracassos com el cas de la sitcom Powerless desenvolupada dins l’univers DC, que abans d’acabar la primera temporada ha estat cancel·lada”, afegeix el moderador.
Juan Albarrán determina que “els súperherois són un gènere més, com existeix la comèdia o el drama i que es poden classificar subgèneres, hi haurà films bons de comèdia o dolents. És el mateix que passa amb els blockbusters, n’hi ha molts, però no tots valen la pena, és tot molt mainstream.” La Maribel comença a riure en recordar una saga de Marvel, Guardians of the Galaxy, “m’ho passo molt bé, està ben feta i els personatges tenen molt de carisma.”
Per contra, “DC sempre ha estat en un món més fosc, tirant cap al realisme. Per exemple va passar a la trilogia de Christopher Nolan de The Dark Knight on tot això agafa més importància i no són films de Batman en sí com es pensa”, conclou en Daniel.
