Què és l’amor? Aquesta eterna pregunta se l’han fet al llarg de tota la història de la humanitat infinitat d’autors de tota mena de disciplines artístiques, culturals i socials. Una pregunta intrínsecament lligada a una altra pregunta universal: què és la vida? I és que la vida sense amor no és res.
Fa ja vint anys, el director xinès, Wong Kar-Wai, va donar la seva personal resposta al fet d’estimar amb una incontestable obra mestra com és In the mood for love, una autèntica joia del Setè Art que va robar el cor de mig món i que ho segueix fent, després de dues dècades. I és que aquesta atemporal oda a l’amor i, especialment, al desamor és que malgrat els anys segueix tan viva i intensa com quan es va estrenar.
Tot i estar ambientada al Hong-Kong dels anys 60, la història que narra centrada en una parella de veïns desconeguts (Maggie Cheung i Tony Leung), que arran de les infidelitats de les seves parelles s’acaben convertint en amants, però uns amants incapaços de compartir l’amor que neix entre ells provocat pel desamor. Contradiccions, frustracions, dubtes, incerteses… Tot aquest cúmul de pensaments i emocions impregnen tots i cada un dels fotogrames d’aquesta bella cinta, que fa de cada pla tota una peça pictòrica en moviment.
L’esplèndia fotografia de Christopher Doyle, plena de clarobscurs i enquadraments impossibles, juntament amb la mervellosa i suggerent música de Shigeru Umebayashi, amb el seu ja icònic Yumeji’s Theme, fan de la pel·lícula de Kar-Wai tota una experiència sensorial que submergeix a l’espectador en un món que es mou entre la realitat i la ficció, entre el que viuen i el que desitgen els seus protagonistes. Cheung i Leung transmeten tant amb tan poc i de forma tan magistral que sembla increïble que hi pugui haver actors que facin de la contenció un art.
In the mood for love, encara que que sembli una història independent, forma part de la ‘Trilogia de l’Amor’ del cineasta asiàtic, juntament amb Days of Being Wild (1990) i 2046 (2004). Tres cintes que aprofundeixen en el que podia haver estat l’amor entre dues persones i que per determinades circumstàncies, situacions o decisions no arriben a consumar-lo. Kar-Wai és l’antítesi total del ‘Happy end made in Hollywood’, és la cara oposada a l’amor romàntic, que ens han venut i ens segueixen venent des de l’altra banda de l’Atlàntic com si fos un regal de Sant Valentí.
I és que per molt que un desitgi estimar no sempre s’aconsegueix assolir l’amor sublim, perquè els éssers humans som més complexos dels que ens pensem i tot i voler-nos fer la vida fàcil no sempre és possible, per molt que ho intentem, sigui per nosaltres mateixos o per terceres persones. L’amor, en moltes ocasions, pot ser agredolç, igual que la salsa que acompanya a molts plats de la cuina xinesa, l’important és posar la justa mesura perquè el resultat sigui equilibrat i sa.
“Ell recorda aquells anys com si mirés a través del cristall d’una finestra coberta de pols. El passat és una cosa que podem recordar, però no tocar i tot el que es recorda és borrós i vague.”
