Un assassinat, una fiscal, un advocat defensor i un culpable, tots a la recerca de la motivació i reconstrucció d’un crim. La producció italiana de vuit capítols creada per Alessandro Fabri (Il ragazzo invisibile, 2018), Laura Colella (Breakfast with Curtis, 2012) i Enrico Audenino (A tres metros sobre el cielo, 2020) i dirigida per Stefano Lodovichi (Il cacciatore, 2018), és molt digna, ben construïda i correctament actuada. No aporta massa res d’innovador a les sèries d’advocats, assassinats i judicis, ja que Il Processo és una sèrie que respon a una estructura clàssica, una trama ben ordida, uns personatges molt reals i unes bones interpretacions. Tot i que la seva narració principal és molt lineal i gira al voltant dels advocats que construeixen els seus casos respectius, la dinàmica relacional i els records personals de la fiscal Elena Guerra (Vittoria Puccini, 18 Regali, 2020) fan que l’acció als tribunals sigui molt més important i seriosa. Malgrat això, hi ha una exageració del drama en els diàlegs que tenen lloc durant el judici creant una sensació de petulància d’Elena i de l’advocat de la defensa, Ruggero Barone (Francesco Scianna, La mafia solo mata en verano, 2016-2018) quan es qüestionen els testimonis i entren en un joc de provocar-se l’un a l’altre, però en destaca una bona construcció del misteri.
Aquesta sèrie va debutar al Canale 5 a finals del 2019 i el seu èxit fou tal que en pocs mesos va passar a formar part del catàleg de Netflix. L’element que més atrau és l’ambient de suspens, el principal escenari de la història, les sales del Tribunal de Mantua, una ciutat al nord de Lombardia, i els actors protagonistes. El que atrapa no és com avança la causa judicial, sinó com es va indagant cada cop més profundament en les motivacions ocultes de cada un dels seus personatges i en el trastorn de les seves vides personals. A tot això hi hem d’afegir l’excel·lent treball de fotografia de Benjamin Maier (Curon, 2020) que aconsegueix realçar la majestuositat dels palazzos i els carrers de Mantua. Il Processo revela el procés legal que es desenvolupa un cop es descobreix un cadàver a un dels canals de la ciutat, és el d’Andrea Petroni (Marguerita Caviezel), una jove de disset anys a qui han assassinat brutalment. Posen el cas en mans de la fiscal Elena Guerra, filla d’un reconegut magistrat local i que està pensant deixar un temps el seu càrrec per acompanyar al seu marit, Giovanni Malaguti (Maurizio Lastrido, Made in Italy, 2019) a Nova York. Aquest viatge queda posposat de manera indefinida, igual que l’acabament del seu matrimoni, quan la fiscal descobreix el vincle que té amb la noia trobada morta, provinent d’una decisió que Elena va prendre amb tan sols divuit anys. A partir d’aquest primer capítol, i a través dels altres set, la narració ens va portant, mitjançant salts en el temps, a diferents moments pels quals passen tots els personatges, principals i secundaris, i que van confluint en les diferents escenes del relat. Se’ns presentarà a Linda Mónaco (Camila Filippi, Il silenzio dell’acqua, 2019), filla de l’important empresari Gabriele Mónaco (Tommaso Ragno, Lazzaro felice, 2018), i que està a la presó acusada de la mort d’Andrea Petroni, impulsada per la gelosia en sortir a la llum la relació del seu marit amb la noia assassinada. I a partir d’aquest moment ja tenim presentats els eixos del relat: Elena, Ruggero i Linda i amb ells l’espai on es van mostrant les diferents etapes de la prossecució criminal, en què són claus els al·legats davant el jutge, així com la investigació per part de la fiscalia i la defensa.
Un dels punts més interessants de la sèrie rau en el fet que la càmera col·loca la fiscal i la defensa dins els esdeveniments en moments en què ens descriuen com va anar cada escena segons la seva interpretació. Això ho trobem també, per exemple, al drama The Affair (Hagai Levi, 2014), en què els protagonistes tenen diferents reportatges sobre la mateixa situació. En definitiva, tot aquest entramat atorga a la creació televisiva d’Alessandro Fabbi els ingredients essencials per mantenir l’espectador interessat per la seva història, tot i que a vegades el ritme cau per la durada (50 minuts) dels capítols. Als enigmes sobre el cas de l’aparició del cos sense vida d’Angélica s’hi aniran afegint un seguit d’incògnites que emergeixen a mesura que es va estirant del fil. Un conjunt de ramificacions que correlacionen les vides de la fiscal, l’advocat defensor, la víctima i l’acusada de matar-la, els mètodes dels quals poden ser tan denunciats com les seves intencions.
Veredicte
Agradarà: Als qui la vegin com a una telenovel·la plena de drames familiars que explora la complexitat dels processos penals i l’exercici de l’advocacia caracteritzat pel ‘postureo’.
No agradarà: Als amants del tema jurídic que hi trobaran a faltar les polèmiques a base de vibrants interpel·lacions, rèpliques i contra rèpliques de què s’ha farcit el gènere.
Enganxòmetre: 6.5
Nota: 6.5
