Hem vist coses que vosaltres no creuríeu… No les hem vist més enllà d’Orió. Les hem vist a Girona, Calella, Alcarràs, Vielha, o Tarragona. Hem vist com policies obrien el cap a àvies a cops de porra a Barcelona. Hem vist milers de persones atrinxerades amb por en un poliesportiu de Sant Cugat on l’únic que s’hi feia era posar sobres en capses de plàstic. Hem vist llàgrimes a Lleida quan es reanimava un home que patia un infart mentre li queia gent a sobre.
Hem vist coses que vosaltres no creuríeu… Hem vist a Rubí urnes amb opinions amagades al sostre d’un CAP per por a que s’enduguessin aquestes opinions. Hem vist a Manlleu gent que disparava perdigons al seus veïns per anar a cerciorar-se que un col·legi electoral fos un col·legi electoral. Hem vist a Sant Julià de Ramis com un president electe ha de canviar de vehicle sota un túnel mentre és perseguit per un helicòpter. Hem vist a Sabadell com l’escola on havia de votar la presidenta d’un Parlament ha estat vandalitzada per la policia davant la mirada estupefacta dels ciutadans. Hem vist a Madrid com els representants d’un govern neguen que tot això hagi passat i diuen que són mentides i falsedats. Ho hem vist i no ens ho volíem creure però ho hem vist i a sobre hem vist moltes més coses que no hi caben aquí.
Tot això que hem vist i que vosaltres no creuríeu no era una pel·lícula, ni una sèrie, ni un documental. En un mitjà de comunicació sobre cinema se suposa que hem de parlar d’això: pel·lícules, sèries, documentals. Avui, però, se’ns fa molt difícil parlar de l’estrena de Blade Runner 2049 o del Festival de Sitges. Seria molt estrany. I no ho farem. Ho farem demà perquè, contra la por, la primera resposta és el rebuig però la segona és la normalitat. I volem ser un país normal de gent que gaudeix amb la cultura ja sigui en forma de llibres, teatre, dansa, música o el que ens apassiona: el cine.
Hem vist coses que vosaltres no creuríeu… Hem vist llàgrimes (aquest cop d’il·lusió) en veure arribar urnes i paperetes que venien de l’estraperlo a centenars de pobles i ciutats a les sis de la matinada. Hem vist viles autodefensant-se com podien d’unes forces de “l’ordre” que carregaven sobre ells. Hem vist aplaudiments a places en saber que una sèrie de vots eren efectius sense que importés el resultat, la victòria era que hi fossin i que es contessin. Hem vist concentracions de rebuig a la barbàrie a cadascun dels municipis d’un país. Hem vist la solidaritat d’altres punts del món (proper i llunyans) que senten el mateix fàstic cap al que va passar. També hem vist una trama que sí que sembla de pel·lícula perquè més de 900 municipis poguessin tenir una capsa de plàstic i paperetes on expressar una opinió.
Hem vist coses que vosaltres no creuríeu… I no ho hem vist en una pel·lícula. Ni en una sèrie. Ho hem vist a casa nostra. Moltes d’aquestes coses que hem vist, les primeres que mencionàvem, ens provoquen basarda. Les rebutgem i les condemnem amb tota l’energia que permeten unes paraules escrites en un web. Per sort algunes d’aquestes coses, les que mencionàvem a continuació, ens fan sentir orgullosos de la nostra gent. Dels que s’ho miraven des de casa perquè pensaven que tot això no va amb ells, dels que van poder votar tranquil·lament sense que els passés res i sobretot dels que van resultat ferits per defensar drets i llibertats.
Totes aquestes coses que hem vist i que vosaltres no creuríeu formen part ja de la nostra història i les tindrem gravades en la memòria per sempre. No les oblidarem. Hem vist coses que vosaltres no creuríeu i en seguirem veient però les properes esperem que siguin al cine, a la TV o en un mòbil i que siguin de ficció. El que més ens agrada és que la ficció superi la realitat i que la realitat sigui la d’un poble unit, alegre i combatiu vers la injustícia.
