Unes xifres esgarrifoses donaven pas als crèdits i a una onada d’aplaudiments excitats que inundaven el Teatre Victòria Eugènia de Sant Sebastià. Les xifres, blanques i lluents sobre el teló negre, mostraven el dia a dia que pateixen milers de famílies que han de ser expulsades de casa seva al fred carrer del país espanyol. Un argument aclaridor que finalitzava una pel·lícula plena d’emoció, angoixa, tristesa, però sobretot, de realitat. Una realitat amagada, oculta darrere d’un mocador social que envolta alguns acomodats privilegiats, però que, gràcies al gran poder del cinema, ens permet, en comptades ocasions, obrir els ulls. Els que no l’han vist a San Sebastià la podran veure als cinemes el dia 7 d’octubre.
Des del Kursaal, es podien sentir els crits frenètics dels bojos fans que cridaven el nom de l’actriu del cinema espanyol, Penélope Cruz. La musa d’Almodóvar es presentava a la ciutat basca per presentar, a la 70a edició del Festival de Cinema Internacional de Sant Sebastià, la seva última pel·lícula titulada En los márgenes.
La pel·lícula dirigida per l’argentí Juan Diego Botto, que també hi participa com a actor, s’exhibia com una de les més aclamades del festival, encara no formar part de la Secció Oficial. La llarga cua de periodistes que hores abans havíem començat els primers visionats del festival assenyalava la bona fama i expectació que precedia el film.
La trama, estructurada a base d’històries que s’entrellacen en un mateix dia, mostren les diferents perspectives i punts de vista que giren al voltant dels problemes econòmics de gran part de la població urbana. El seu ritme desenfrenat, realitzat detalladament amb un ràpid muntatge i guió, donen la correcta sensació d’anar a contrarellotge, sense temps per descansar abans del final.
D’una banda, trobem la història d’Azucena (Penélope Cruz), en veure com el desnonament imminent li enviarà el seu fill i ella al carrer. Tot i resultar massa dramàtic, el relat del dia de la protagonista ens fica de ple a la pell d’una mare incapaç d’aguantar el pes de l’angoixa i la por de perdre-ho tot. La brillant i esquinçadora interpretació de Penélope Cruz produeix estralls emotius al públic.
D’altra banda, Rafa (Luis Tosar) i Raúl (Christian Checa) són les figures empàtiques de la pel·lícula. Les persones corrents, que més s’assemblen a l’espectador comú. El cas de Rafa engloba la gent ja conscient de les miserables vides d’alguns, que decideixen donar tot el possible per ajudar-los; en canvi, Raúl resulta ser el testimoni novell, que, entre l’espasa i la paret, haurà de decidir entre ajudar o ignorar.
Luis Tosar, aconsegueix separar-nos una mica del drama del film, transmetent a l’espectador el frenetisme del personatge, sent aquest l’únic que passa per diferents tons emocionals a la pel·lícula, i convertint-se en el més proper. Encara compartir elenc amb la guardonada actriu nascuda a Alcobendas, la interpretació de Tosar destaca per sobre, resultant, en la línia comuna de l’actor, impecable; podent contagiar, el nerviosisme i la desesperació, de la qual destaca el personatge.
Tot i que la pel·lícula abusa del melodrama, de vegades fins a un punt massa exagerat, no arriba a saturar l’espectador. Es tracta d’un altre film que pertany al nou ‘cinema social’, categoria que intenta crear reflexió en el públic, i així ho fa. Una pel·lícula del tot necessària, amb la qual no et podràs aguantar la llàgrima.
Col·locant-se com una de les preferides per al públic al Festival de Sant Sebastià, En los márgenes intenta mostrar a l’espectador una realitat. Des dels sanglots d’una nena als primers minuts de la pel·lícula, fins al crit de ràbia com a cop final, la pel·lícula escrita per Juan Diego Botto i Olga Rodríguez, demostrarà, una vegada més, que el cinema no és simple entreteniment.
Veredicte
El millor: la seva capacitat d’immersió a la pel·lícula, mitjançant el guió i les interpretacions.
El pitjor: la història de la Teodora i el seu fill que arriba a un punt massa dramàtic.
Nota: 8,5
