…Perquè invenció aprofitant un fil temporal passat i inventar-se fins a límits insospitats qualsevol fet estava ja agafat. I sí, estic a cavall entre la indignació, l’estupefacció i el deliri, amb les mal anomenades ficcions històriques. I és que el confinament, el teletreball i l’avorriment han fet que a casa ens haguem decantat per aquest tipus de sèries (vampirs a banda, però d’això ja en tornarem a parlar un altre dia).
Fent un recull ràpid d’idees, aquest any hem visualitzat Vikings, The Last Kingdom, The Reign, La Catedral del Mar i hem tornat a veure Knightfall. I el que podia començar semblant una crítica no és altra cosa que un elogi. I és que em resulta autènticament fascinant com es poden inventar unes tramoies com les que munten, partint d’una base més o menys històrica. The Reign, especialment, basada en la vida (per dir-ho d’alguna manera) de Marie Stewart reina d’Escòcia, és digna d’una telenovel·la veneçolana, amb el més sentit dels respectes per a aquest gènere. Tot i que la història reflecteix que va haver de casar-se i patir diversos marits, pel bé d’Escòcia, a la sèrie tot és amor i s’acaba enamorant de no sé quanta gent en un lapse de temps de quatre anys. Realment, chapeau per a qui hagi pensat que en aquella època al final tothom s’enamorava de tothom, però…. històric, històric, no ho és.
Menció a part mereix el personatge de Catalina de Medici. És una diva, sense més. De reina a presa, a reina regent, a amant del regent, a mare del rei i finalment regent un altre cop. Quin currículum! Tot això amanit amb una amistat amb Nostradamus, sí, sí el profeta, i un art per dominar els verins que ja li agradaria a qualsevol alquimista. Quin tros de dona la Catalina!
Però sens dubte, el millor personatge de la sèrie és una de les amigues de la infància (quina? Si se la va passar tancada en un convent) d’Escòcia, la Greer. De noble arruïnada, a casada amb un protestant multimilionari que ho perd tot, amb un romanç amb el cuiner que acaba sent un gran militar i ric entremig, i acabant sent la madame de la cort francesa. Empresària i mare soltera, tot un hit al segle XVI. Que a més, ho deixa tot i se’n torna cap a Escòcia amb la Maria i s’enamora del germà bastard d’aquesta… Ole tú! Sí, aquest personatge no és real, ja ho sé, però coi si hagués existit seria top!
Però, tot i que vam gaudir veient la sèrie, no és The Last Kingdom, que utilitza un altre pretext per tal de bastir una història brutal amb una part important d’història, valgui la redundància, però que té la llibertat que a diferència de The Reign o Vikings, el seu protagonista és fictici. I aquí sí que l’escriptor, perquè està basada en uns llibres, no té cadenes ni hipoteques a l’hora de dibuixar les trames, fent que la història real passi com a acompanyament de la part fictícia de la història. I sincerament, m’agrada i molt! Engeguem una campanya perquè hi hagi una cinquena temporada de Uthred de Bebbamburg?
