En Conan se’n va a Singapur a la seva nova pel·lícula

- Advertisement -

Si a Conan Doyle li haguessin dit l’any 1987 que el seu personatge més famós arribaria fins a Japó en forma d’una sèrie d’animació i que batria rècords d’episodis i pel·lícules no s’ho hagués cregut. Potser ni tan sols s’ho creien els creadors de El detectiu Conan quan l’any 1994 van crear aquest detectiu adolescent convertit en nen per culpa d’una droga. Però després de 957 episodis i de 23 pel·lícules sembla que encara queda corda per resoldre una quantitat inestimable de crims.

Enguany es presenta el vint-i-tresè film protagonitzat per en Conan i companyia. Parlem de El Detectiu Conan: El puny de safir blau. Una pel·lícula que també s’ha doblat al català. I, de fet, és lògic, ja que les aventures del petit detectiu ens van arribar aquí a Catalunya (i a Espanya) gràcies al 3XL, programa de la televisió catalana. Els capítols i films de El Detectiu Conan sempre segueixen els mateixos paràmetres. Mentre en la sèrie sempre hi trobem un cas d’assassinat (amb les múltiples variants) el qual deriva en una investigació i una deducció, les pel·lícules contenen una dosi més alta d’acció i adrenalina. Per fer comparacions, els capítols de la sèrie són més Sherlock Holmes i les pel·lícules més James Bond.

- Advertisement -

- Advertisement -

Aquesta vegada, en Conan viatjarà a Singapur i, per tant, serà la primera pel·lícula de la saga que passa fora del Japó. El famós ressort de luxe Marina Bay Sands es converteix en una escena del crim la qual sembla estar relacionada amb el Blue Sapphire, una joia del segle XIX que tothom es pensava que estava perduda al fons del mar. Aquesta vegada en Conan es veurà involucrat en tota aquesta trama per error. La Ran viatja amb el seu pare i la seva amiga Sonoko a Singapur per assistir a un torneig d’arts marcials al qual els han convidat. En Conan no hi pot viatjar perquè no té passaport (qui en té és en Shinichi, i no pas ell). Ara bé, en Kaito Kid (el mag convertit en lladre) el segresta per fer-lo còmplice en la seva operació per robar el safir. No obstant això, un seguit de crims, vinculats amb una trama de corrupció farà que, de nou, el viatge no sigui tan simple.

Tal com ja ens tenen acostumats, cada pel·lícula d’en Conan ens parla d’un moment específic de la sèrie. En aquest cas, ens parla d’un moment que encara no ens ha arribat a aquí a Catalunya, ni a través de la sèrie, ni a través del manga. Per aquest motiu, pot ser que hi hagi algun spoiler, però no són gairebé gens perceptibles, i, per tant, es pot gaudir perfectament sense por a esgarrar res.

A la pel·lícula que se’ns presenta, en Kaito Kid es fa passar per en Shinichi, mentre que en Conan es disfressa de nen singapurès, anomenat Arthur. Això és l’error principal del film. És del tot inversemblant que ningú s’adoni que l’Arthur és en Conan, ja que l’únic que tenen de diferent és una pell més fosca. Ara bé, es comporta igual que sempre, no intenta amagar absolutament res, fins i tot davant un crim és el mateix de sempre. També és força inversemblant que la Ran, qui fa poc ha començat a sortir de manera oficial amb en Shinichi, no s’adoni que qui l’acompanya en aquest viatge és un impostor. Tot i que sí que té certs dubtes, acabem per pensar que la noia és massa innocent i bleda, fet que, de nou, torna a relegar els personatges femenins a uns segon pla de “víctimes a ser salvades”, un fet força recorrent en les pel·lícules d’aquest univers. Ara bé, les escenes en què la Ran demostra la seva destresa amb arts marcials ens retorna l’esperança d’un personatge femení fort. El romanticisme no està renyit amb unes bones dosis d’acció!

De nou, la part més interessant del film rau al final, en què es desplega tota l’artillera per oferir unes bones escenes trepidants i plenes d’acció. Sempre són d’allò més inversemblants, però en aquest cas no ho titllaria d’aspecte negatiu ja que forma part del segell de la casa. Tot i que en Conan ens té acostumats a un bon grapat de piruetes a sobre el seu monopatí amb motor, amb un bon monitoratge amb les ulleres digitals o altres accions gràcies als gadgets del doctor Agasa, aquesta vegada, el protagonisme èpic recau sobre el personatge d’en Kaito Kid, que aprofitant la faceta de lladre i mag ens ofereix un bon ventall d’escenes d’acció.

Així doncs, la pel·lícula funciona perfectament per a tots aquells fans de l’obra de Goshô Aoyama, però no és fàcil entrar en la trama per a aquells que hi hagin només passat de puntetes. Si no s’entra dins el joc que ens plantegen ja normalment les pel·lícules del detectiu poden resultar avorrides (especialment la part de la investigació), cansades i poc versemblants. No obstant això, per a tots aquells que gaudeixen de l’univers d’en Conan trobaran tots aquells detalls que necessiten per passar una bona estona.

Ah, com a punt final, recomano a tots els espectadors que esperin fins al final de la pel·lícula, passats els crèdits. Les pel·lícules de El detectiu Conan ja ens han acostumat a les escenes postcrèdits. En aquest cas, estem davant una escena clau, divertida i optimista que arregla certs aspectes negatius del film i ens aporta informació que segurament es desenvoluparà en una nova pel·lícula.

- Advertisement -

Veredicte

El millor: les escenes d’acció final i la música que les acompanya.

El pitjor: la inversemblança del personatge d’en Conan (encara més del normal), i la innocència ratllant l’estupidesa del personatge de la Ran.

Nota: 6

- Advertisement -
Irene Solanich
Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents