“Les religions, les filosofies, les arts, les formes socials de l’ésser humà primitiu i històric, els descobriments més importants de la ciència i la tecnologia, els mateixos somnis que puntegen el nostre descans brollen com una erupció de l’anell primordial i màgic del mite», escrivia Joseph Campbell (1904-1987) al pròleg del seu llibre El héroe de las mil caras (The Hero with a Thousand Faces, 1949), del qual destaca la publicació del 2020 d’Ediciones Atalanta, amb traducció al castellà de Carlos Jiménez Arribas. Campbell és reconegut com un dels grans experts en mitologia i religions comparades del segle XX, professor de literatura durant quatre dècades del Sarah Lawrence College de Nova York, on va exercir com a docent emèrit fins a la seva mort.
Campbell definia la mitologia com “un sistema d’imatges que dota el pensament i els afectes d’un sentiment de participació d’un camp de significat d’acord amb el coneixement del període històric i l’impacte psicològic d’aquest coneixement difós a través de les estructures socials”, cita extreta del primer llibre dedicat a les seves obres completes, que incloïa un recull d’articles i conferències, titulat Tú eres eso. Las metáforas religiosas y su interpretación (Thou Art That: Transforming Religious Metaphor, 2001), publicat el 2019 per Ediciones Atalanta, amb traducció al castellà de César Aira. Campbell va innovar en aplicar la psicoanàlisi, la ciència de la interpretació dels somnis, en la interpretació d’aquelles imatges que evoquen un relat, en la majoria dels casos, metàfores que construeixen un mite. En la seva prolífica obra, el científic es va preocupar de divulgar el resultat de la seva investigació, especialitzada a fer un rastreig “de patrons arquetípics comuns a totes les mitologies que les diferents cultures han elaborat, des de Mesopotàmia fins als maies o els etruscs, des de l’Índia fins a Oceania, des de la cultura egípcia a l’olmeca, des de la Xina a Europa”, tal com subratlla l’editorial a la nota de premsa.
El monomite del viatge i la travessia de l’heroi
En el seu llibre El héroe de las mil caras, l’objecte d’estudi és el monomite del viatge i la travessia de l’heroi, un itinerari iniciàtic cap a la transformació de si mateix, i poder restaurar l’ordre al món. És un itinerari que arrenca del que és quotidià i va cap al sobrenatural, per enfrontar-se amb antagonistes de força sobrehumana i obtenir una victòria que reverteix a la resta de la humanitat. En realitat, el concepte del viatge de l’heroi el va exposar per primer cop cinc anys abans, en el seu assaig Una llave maestra a Finnegans Wake (A Skeleton Key to Finnegans Wake, 1944), escrit juntament amb Henry Morton Robinson (1898-1961). Tal com reflecteix el títol, el llibre era una anàlisi crítica de la novel·la Finnegans Wake (1939), de James Joyce (1882-1941), que l’havia començat poc després de publicar la mítica Ulisses (1922), i que va escriure durant disset anys. Aquesta novel·la de Joyce es considera de difícil comprensió i ha generat diverses anàlisis que intenten resoldre el misteri que comporten les seves pàgines, sent Campbell el primer que va alertar que la seva comprensió passava per identificar el periple essencial de l’heroi, el viatge circular de descobriment de si mateix (una estructura simbolitzada a l’última frase de la novel·la, que és exactament la mateixa amb què comença).
Campbell va manllevar de Joyce el terme “monomite” per descriure el viatge de l’heroi exposat a El héroe de las mil caras, un itinerari que va concretar en disset etapes o passos al llarg d’aquest viatge, tot i que són molt pocs els mites que compleixen els disset. Totes aquestes etapes es poden organitzar de diverses maneres, encara que és comú dividir-la en tres seccions, tenint en compte el patró narratiu: partida, iniciació i tornada (l’autor agrupa aquestes mateixes seccions en capítols del seu llibre). La partida tracta de l’aventura de l’heroi abans de complir la missió, fa referència a la crida i la renúncia en primera instància, i a l’ajuda sobrenatural que li facilitarà l’encreuament d’aquest primer llindar; la iniciació s’ocupa del camí de les proves que es trobarà al llarg del camí; i el retorn tracta de la tornada de l’heroi amb els coneixements i les competències adquirits al viatge, per transferir-los als altres i restaurar l’ordre, transformant el context inicial, com a colofó del viatge.
En la descripció del monomite, Campbell identifica molts tipus d’herois a la mitologia clàssica, insinuant la necessitat latent en les diferents cultures i societats de tenir herois, herois que redimeixen el món, lliurant-nos a nosaltres d’una obligació o càstig, alhora que ens mostra la senda de la gesta, per donar-nos l’oportunitat de complir el nostre propi camí. L’heroi parteix d’una situació mundana de normalitat en què de sobte li arriba una informació que actua a la seva ment com a crida cap a allò desconegut, encara que, sovint, aquesta trucada és rebutjada per diferents motius (pot ser per por, inseguretat o responsabilitat ), però una vegada que l’heroi s’ha compromès, de forma conscient o inconscient, apareix un guia que l’ajudarà en el seu camí. Aquest mentor li oferirà les indicacions per resoldre els esculls que està a punt d’enfrontar al llarg del viatge.
L’autor sosté que els herois de nombrosos mites de temps i regions dispars comparteixen estructures i desenvolupaments fonamentals, que queden retratats en les esmentades disset etapes del viatge, i identifica quatre funcions essencials que podem entendre del mite: “una, mística, que representa el descobriment i reconeixement de la dimensió de l’ésser; una altra, interpretativa, que presenta una imatge consistent de l’ordre del cosmos. La tercera, sociològica, consisteix a validar i sustentar un ordre moral específic, l’ordre de la societat on ha nascut un mite determinat. I, la quarta funció, pedagògica, és de guia per transportar l’individu a través dels diferents estadis i crisis de la vida; és a dir, ajudar les persones a entendre integralment el desplegament de la vida”, funcions que exposa i desenvolupa en la seva tetralogia Las máscaras de Dios (The Masks of God, 1959-1968). Campbell remarca que “avui, només podrem trobar la nova mitologia a l’art, on s’està creant a través de les seves diferents expressions“.
Profunda i renovadora comprensió de la mitologia comparada
Des de la seva aparició el 1949, El héroe de las mil caras ha tingut una notable influència al món acadèmic a conseqüència de la seva profunda i renovadora comprensió de la mitologia comparada. Però, també, la seva influència ha estat molt important en l’àmbit artístic, on creadors de ficció reconeixien obertament l’autoritat i les aportacions del científic, que va tenir un gran reconeixement popular a l’ocàs de la seva vida, una eclosió que es va manifestar, especialment, després de l’estrena de dos documentals pòstums que contenien diverses entrevistes i relataven part de la seva vida i de la seva obra: The Hero’s Journey: The World of Joseph Campbell (1987) i la sèrie Joseph Campbell and the Power of Myth (1988), dels que es van publicar sengles llibres basats en les produccions audiovisuals, amb transcripcions ampliades de les converses: The Hero’s Journey: Joseph Campbell on His Life and Work (1990), i The Power of Myth (1991), respectivament.
Al documental del 1988, filmat al Ranxo Skywalker, s’incloïa la participació del guionista, director i productor de cinema George Lucas, un dels primers creadors que acreditava com es va inspirar en les disset etapes del viatge de l’heroi de Campbell per concebre la seva epopeia d’Star Wars, especialment en la trilogia inicial i en la construcció del personatge de Luke Skywalker com l’heroi i d’Obi-Wan Kenobi com el seu mentor, analitzat pel mateix Campbell a les entrevistes. El vincle entre Lucas i Campbell va quedar explícit quan les reimpressions posteriors del llibre El héroe de las mil caras portaven a la coberta una fotografia de l’actor Mark Hamill caracteritzat del jove jedi. Lucas va parlar extensament de la influència en la trilogia d’Star Wars de l’obra de Campbell a la biografia autoritzada A Fire in the Mind: The Life of Joseph Campbell (1992), d’Stephen Larsen i Robin Larsen, després que la seva vídua, la coreògrafa Jean Erdman Campbell (1916-2020), impulsés la creació de la Joseph Campbell Foundation, amb la missió de preservar, protegir i perpetuar el treball de Campbell, així com recolzar el treball al seu camp d’estudi.
Aquesta influència en els creadors és manifestada, també, per l’autor Patrick McDonnell a la seva novel·la gràfica El viaje del Superhéroe (The Super Hero’s Journey, 2023), publicat en castellà el març de 2024 per Panini Còmics, amb traducció de Raúl Sastre i retolació de l’empresa BARBAink. McDonnell és un il·lustrador amb una gran experiència des de finals dels anys vuitanta, quan va acabar els seus estudis d’art a The School of Visual Arts a la ciutat de Nova York, treballant inicialment a la indústria de l’animació. Però, és conegut, especialment, per ser el creador de la mítica tira de premsa còmica Mutts, que es publica diàriament de forma ininterrompuda des del 5 de setembre de 1994 (Panini Còmics va publicar el 2010 tres llibres recopilatoris de les tires). Mutts tracta de les peripècies d’un gos anomenat Earl i d’un gat de nom Mooch, inspirats en les seves mascotes reals, que el van acompanyar a casa durant gairebé quatre lustres.
Mutts es publica diàriament en més de 700 diaris de tot el món, amb diversos llibres recopilatoris i adaptacions com a obres de teatre, amb múltiples premis i reconeixements a nivell internacional, entre ells, guanyador el 1999 del prestigiós Premi Reuben de la National Cartoonists Society, una organització de caricaturistes professionals als Estats Units. Un artista que ja des de petit volia dibuixar tires quan llegia les de dos autors mítics, com són George Herriman (1880-1944) o Charles M. Schulz (1922-2000), el primer amb les seves fabuloses tires de Krazy Kat (de les quals Ediciones La Cúpula ha publicat un magnífic primer volum recopilatori), i el segon amb els seus cinquanta anys publicant la tira Peanuts (de la qual l’Editorial Planeta ha publicat la col·lecció completa en vint-i-cinc toms a la sèrie Snoopy y Carlitos, 1950-2000)… encara que hi va haver altres autors i personatges que li van canviar la vida quan amb prou feines tenia deu anys, com ell mateix reconeix en una de les vinyetes.
El superpoder d’estimar
El viatge del Superheroi és el segon número de la nova col·lecció anomenada Marvel Arts, publicada conjuntament als Estats Units entre les editorials Abrams ComicArts i Marvel, amb l’objectiu de donar llibertat creativa a un autor que pugui crear una obra d’un únic volum autoconclusiu, per poder ser publicada de forma integral en format novel·la gràfica, un format que ha tingut notables obres mestres des que l’editorial publiqués el primer el 1982. Una lectura dirigida tant a antics com a nous lectors de Marvel, especialment a aquells que s’aproximen als còmics de superherois després de veure algunes de les produccions cinematogràfiques, vàries d’elles entre les més taquilleres de la història.
A la introducció de la novel·la gràfica, l’autor acredita el suport al color addicional del seu germà Robert McDonnell i, atenció, de vinyetes i pàgines dels còmics originals publicats als anys seixanta del guionista Stan Lee i els dibuixants Jack Kirby, Steve Ditko, Don Heck i Vince Colletta, que s’entreveuen com a preceptors a la vida de Patrick McDonnell. En un exercici de metaficció, l’autor comença la novel·la gràfica recordant quan el 1966, a Edison (Nova Jersey), el seu pare el portava a l’església de la seva ciutat, a ell i als seus dos germans i a la seva germana petita, per a després, com a premi per portar-se bé, dirigir-se a un basar contigu, que era alhora la farmàcia local i un bar on els convidava a uns refrescos. El més revelador va ser descobrir, al fons de la botiga, un taulell amb totes les portades exposades de les col·leccions dels personatges que avui dia s’han convertit en icones universals, com Els quatre fantàstics, Els venjadors, Thor, Hulk, Daredevil, el Doctor Estrany, els X-Men, Iron Man, el Capità Amèrica o el sorprenent Spiderman (per cert, aquests primers números s’estan publicant de forma íntegra a la col·lecció Biblioteca Marvel per Panini Còmics, vegeu l’article L’univers Marvel primer va ser en paper).
McDonnell fa el seu homenatge particular als autors i personatges clàssics que tant el van influir fins al punt de voler dedicar-se a aquesta professió. El viaje del superhéroe està ple d’aforismes de diferents procedències, missatges que actuen de guia per al protagonista circumstancial de la història, però que també són dirigits als lectors, amb una intencionalitat que Campbell associava al paper del mentor, unit a la potència metafòrica del llenguatge artístic. Això sí, McDonnell reconeix que el seu estil gràfic no s’assembla al que estem acostumats en aquest tipus de còmics, així que va decidir que els seus superherois haurien d’assemblar-se a aquells que ell mateix dibuixava amb deu anys, per la qual cosa va decidir dibuixar l’obra directament, sense esbós previ, per emfatitzar la naturalitat del traçat i del color. Un altre recurs que utilitza en aquesta novel·la gràfica és recuperar vinyetes clàssiques d’aquests autors i idear una nova història canviant el text de les bafarades, i alterant algun dels personatges originals, intentant emular els passos del viatge proposats per Campbell, sent el detonant de la història una idea que Jack Kirby va plantejar en una entrevista del 1987, quan li van preguntar quin superpoder triaria si pogués, i aquest contestés: “El d’estimar!”. Kirby (1917-1994), és conegut com The King (El Rei) pel seu mestratge i lideratge en el sector del còmic, i de les seves mans van sortir la majoria dels personatges abans esmentats.
Aquesta nova mitologia creada a la segona meitat del segle XX va sorgir del talent i creativitat de dos genis: de l’esmentat Jack Kirby i d’Stan Lee (Stanley Martin Lieber, 1922-2018), aquest últim com a guionista i director creatiu de l’editorial Marvel a aquesta etapa prodigiosa que van ser els anys seixanta i setanta. L’actual director editorial de Panini Comics i llegendari editor de Marvel a Espanya, Alejandro Martínez Viturtia, argumenta al seu assaig Stan Lee y la gran novela americana (2023), publicat per Editorial Base, que la prolífica obra iniciada a finals de 1961 amb la publicació del primer número de Els quatre fantàstics, amb què arrencava l’univers interconnectat dels superherois de Marvel, podria considerar-se candidata a ser reconeguda amb el concepte de Gran Novel·la Americana, en tractar tots els grans temes que preocupaven la societat estatunidenca amb una qualitat i una complexitat manifesta, tenint en compte que està compost d’una narració de narracions. I aquesta hipòtesi de partida ho demostra seguint el mètode científic, a través de l’exposició de les evidències documentades i l’anàlisi d’aquestes, sustentant les conclusions a l’estat de l’art.
L’Univers Marvel
Martínez Viturtia comença el seu assaig situant el lector a la convulsa societat estatunidenca de finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, en plena Guerra Freda, després de la guerra de Corea i als albors de la guerra del Vietnam, en una societat on la delinqüència i la droga començaven a fer estralls, en ple procés de canvis socials profunds, amb el racisme com a eix fonamental i amb importants moviments estudiantils al llarg del país. I ens presenta un desil·lusionat escriptor que fa més de dues dècades que treballa en una editorial de còmics dirigits a un públic infantil, signant els guions amb el pseudònim de Stan Lee per reservar el seu veritable nom per quan escrivís la seva gran novel·la, una que transcendís en el temps. Quan ja havia decidit deixar la feina fixa, li va arribar l’encàrrec d’escriure un guió de superherois que pogués competir amb l’editorial que en aquell moment liderava el mercat. Va ser la seva dona la que el va animar que escrivís una història que ell mateix volgués llegir. I així ho va fer, una vegada i una altra, durant anys, augmentant cada vegada més l’edat dels lectors, construint el que amb el temps es va denominar Univers Marvel.
“Lee es va esforçar per crear personatges més reals, allunyats dels estereotips dels còmics de superherois (…). Per això, a banda de conferir-los trets molt humans en les seves caracteritzacions, va submergir els seus personatges en la realitat social i política del moment”, de manera que, al final, pràcticament cada esdeveniment social rellevant té el seu reflex i la seva anàlisi als còmics, que transcorrien a ciutats reals en un context polític i econòmic contemporani al dels lectors. Uns lectors que maduraven alhora que aquests personatges també creixien, evolucionaven i canviaven amb el temps, ja que allò que succeïa a les diferents històries tenia importància en el futur, en la formació del caràcter i en l’assumpció d’uns valors determinats. En conseqüència, els còmics de Marvel van envair els campus universitaris, fora i dins de les classes: “…un membre de la Ivy League (nom pel qual es denomina les universitats més prestigioses i elitistes dels Estats Units) va dir a Stan Lee: “Pensem en els còmics de Marvel com la mitologia del segle XX, i en vostè com a l’Homer d’aquesta generació”, recull Martínez Viturtia d’un article publicat a Esquire.
Joseph Campbell afirmava que “el mite (en lloc d’un guia espiritual) podria servir com un mentor personal, en què les seves històries proporcionen un mapa de carreteres psicològic per trobar-se un mateix al laberint del complex món modern”. La seva contribució no només destaca per la definició del concepte del viatge de l’heroi o monomite, sinó per popularitzar el concepte de mitologia comparada, imprescindible per interpretar aquesta necessitat humana de crear històries i imatges lligades a les circumstàncies d’un temps i un lloc particular, representant temes universals i eterns, que ens ajuden a seguir pel camí de la vida. I això ho saben molt bé els lectors de Marvel.
