L’any 2019 va ser un any històric pel cinema arreu del món. Amb els Avengers al capdavant els cinemes d’arreu del món vivien el seu millor any després de la crisi financera de 2008. Aquest 2020 el mercat s’ha ensorrat. La cultura en general ha patit un cop duríssim per culpa del confinament i el cinema en particular continua ressentint-se i no aixeca cap. Els cinemes estan oberts i cada setmana s’estrenen unes 10 pel·lícules però això no és suficient per “normalitzar” la situació. I els motius són dos. El primer és l’ajornament (o cancel·lació) d’estrenes internacionals de les majors de Hollywood que són les que tradicionalment inflen les dades de la taquilla. El segon (potser conseqüència del primer) és que el públic no va prou al cinema. A la sequera d’estrenes se li ha de sumar un clima de por generalitzat que està clar que no ajuda malgrat sigui perfectament comprensible. Tot això malgrat no s’ha detectat cap contagi a cap festival o sala de cinema…
Plataformes a l’alça
Amb tot aquest còctel explosiu hi ha agents de la indústria que estan molt tocats però altres que en poden sortir beneficiats. A ningú se li escapa que si les plataformes estaven guanyant protagonisme en a la indústria durant aquesta dècada experimentaran un auge significatiu. Ara mateix hi ha cinc gegants de l’economia que tindran les parts més grans del pastís. Netflix ja és una major que guanya Oscars i Warner Bros. ha fet el pas a la TV amb l’adquisició de HBO Max. Tots hem vist com Disney se salta els cinemes sense impunitat per estrenar les seves grans apostes a Disney +. I, paral·lelament a tot això, hi ha dos outsiders que van pujant posicions en contingut i subscriptors: Amazon i Apple ja no només reparteixen paquets i venen telèfons, també generen continguts.
https://elcinefil.cat/2020/09/24/disney-evita-els-cines-aquest-2020/
Tancament de cinemes arreu del món
Els cinemes no resistiran. Qualsevol negoci està abocat a la bancarrota si la seva activitat s’atura durant mesos i si quan es reprèn l’activitat baixen els ingressos significativament. Les multinacionals de l’exhibició estan aguantant com poden però CinemaWorld, per exemple, ha anunciat 45.000 acomiadament i el tancament indefinit de les seves més de 7.000 pantalles. A petita escala al nostre país hi ha molts cinemes petits o de cadenes mitjanes que estan en números vermells des del març. L’obertura ha alleujat el cop però els números verd no arriben.
https://elcinefil.cat/2020/07/19/els-4-cines-que-ja-no-tornaran-a-obrir/
A mig termini, el que pot passar és que els que estan sortint guanyant amb tot plegat es mengin els que més estan patint. O sigui, les majors poden llençar-se a comprar cinemes en fallida a preu de saldo. Aquesta pràctica (Paramount Consent Decrees) estava prohibida des dels anys 40 per impedir monopolis però aquest agost s’ha aixecat el veto. Això podria provocar que en un anys només poguéssim veure les estrenes Disney a “Cinemes Disney” ofegant encara més els petits exhibidors. Aquells que gaudeixen amb teories de la conspiració fins i tot pensen que les majors no estrenen els seus grans productes expressament per llençar-se a l’abordatge de les sales aviat.
‘Blockbusters’ contra cinema independent
No ens enganyem. Per molt que ens agradi Kore-Eda o Nicolas Winding Refn els que omplen les sales són IronMan i la Família Skywalker. Això no vol dir que no hi hagi espai pel cinema independent. Al contrari, la sequera de grans estrenes està deixant espai a propostes que fins ara no tenien tantes oportunitats a les multisales. Un exemple recent és el Número 1 de taquilla del film català No matarás. És un molt bon moment perquè apareguin sorpreses al Box Office i seria genial si el públic es llencés a descobrir noves propostes en comptes d’esperar en James Bond o Wonder Woman.
https://elcinefil.cat/2020/10/15/david-victori-no-mataras-mario-casas/
El problema, però, és que les distribuïdores petites o mitjanes tenen por. Adquirir els drets d’una pel·lícula val molts diners i aquestes empreses necessiten els cinemes i el públic encara que sigui a una escala menor que els superherois. N’hi ha que proven sort i estrenen els seus productes però també n’hi ha que es guarden les seves millors cartes (i les més cares) pel 2021 creuant els dits perquè tot millori. En resum, si estimeu el cinema aneu al cinema. Sembla una obvietat però les sales, les petites i mitjanes distribuïdores i les produccions independents (diguem-li no-blockbusters) us ho agrairan sempre (si no desapareixen).
