El documental dirigit per Alba Sotorra i coproduït per TV3, i que es va estrenar al ‘Sense Ficció’ el 15 de març d’enguany, competirà per aconseguir el premi al millor documental en la 50a edició dels prestigiosos guardons. En aquest treball, la directora catalana viatja al Kurdistan per mostrar la dura realitat d’un grup de dones atrapades pel seu passat com a membres de l’ISIS.
El retorn: la vida després de l’ISIS va guanyar el premi a la millor pel·lícula documental en els XIV Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català i ha estat seleccionada en nombrosos festivals internacionals, a més de ser nominada als Premis Goya. A més, ha estat Menció especial en la categoria de millor documental al Festival Internacional de Cinema de Varsòvia i Premi de l’Audiència i Premi del Jurat Jove al Festival Docs Barcelona 2021 i el Premi del públic i pel Jurat Jove Reteena.
El film es dedica a seguir la vida i recollir els testimonis de sis dones occidentals que ho van deixar tot per unir-se a l’ISIS. Acabada la guerra, es troben detingudes a Síria i volen tornar, però els seus països d’origen les rebutgen. Alba Sotorra s’endinsa a una intimitat que posa l’espectador en un lloc incòmode, però necessari per entendre la crueltat, violència i misogínia que aquestes dones han patit, amb un discurs empàtic i sense prejudicis.
El documental s’ha gravat amb un accés exclusiu de la directora al camp d’Al-Roj, al nord-est de Síria. Alba Sotorra, però, acumula ja una llarga llista de localitzacions en les seves produccions, des d’Afganistan a Qatar, l’Iran, Pakistan, etc. Durant un any, se segueix el procés de sis de les internes al camp. Un procés que és una doble lluita: d’una banda, la batalla legal per poder retornar als seus països d’origen, que es neguen a acceptar-les i, en alguns casos, les desposseeixen de les seves nacionalitats. De l’altra, la batalla individual, encara més dura, per recuperar-se elles mateixes i superar l’immens patiment que han sofert des que van arribar a Síria. El Califat d’ISIS, que des d’Occident s’imaginaven com un paradís musulmà, ha esdevingut un infern de guerra, maltractaments i engany, on han perdut fills petits i han aguantat innombrables humiliacions.
Nascudes i criades en països occidentals, en famílies musulmanes no especialment religioses, aquestes dones van caure -la majoria en plena adolescència- en el parany de la propaganda d’ISIS a les xarxes, que va saber captar-les quan eren més vulnerables.
El retorn: la vida després de l’ISIS participa del debat sobre culpa i perdó des d’una perspectiva molt íntima, desafiant la mirada i els prejudicis de l’espectador i convidant-lo a mirar realitats conflictives des d’una perspectiva diferent.