Continuem amb la segona part del geni de Burbank.
Ed Wood (1994)
L’amor de Burton per les pel·lícules clàssiques de terror i ciència ficció és infinit, i Ed Wood és el perfecte exemple. Un biopic sobre Edward D. Wood Jr. considerat com el pitjor director de la història. Fent pel·lícules amb quatre duros durant els anys 50, plens d’errors, problemes de racord i, sovint, amb interpretacions horribles per part dels actors amateurs amb els quals solia comptar. Pel·lícula encantadora, d’obligat visionat per a tot amant del cinema i que li va valer un Òscar a millor actor secundari a Martin Landau per la seva increïble interpretació de l’immortal Bela Lugosi. Com a curiositat aquesta és l’única pel·lícula en la qual Danny Elfman no va col·laborar en la composició de la banda sonora per estar massa ocupat amb The Nightmare Before Christmas. En retrospectiva aquesta se l’ha considerada de les millors pel·lícules de Tim Burton, si no la millor, però a taquilla va ser un autèntic desastre recaptant menys de 6 milions amb un pressupost de 18.
Mars Attacks! (1996)
Següent homenatge particular del cinema de la seva infància. En aquesta pel·lícula fa una revisió i paròdia de les pel·lícules de ciència ficció sobre invasions extraterrestres que tant li agradaven de petit i amb els dissenys propis de les produccions dels anys 40 i 50. Una pel·lícula amb un gran repartiment (Jack Nicholson, Pierce Brosnan, Glenn Close i un llarguíssim etcètera) que va recollir crítiques una mica grises, però no es pot negar que és una cinta d’aventures la mar de entretinguda. Amb un pressupost de 70 milions de dòlars, en va poder recaptar 101.
Sleepy Hollow (1999)
Versió cinematogràfica de la llegenda del genet sense cap amb el “toc Burton” que encaixava en la història d’allò més bé. Un 10 per a les composicions de Danny Elfman, una gran fotografia i un disseny de producció que va acabar emportant-se l’Òscar i dos BAFTAs. Aquesta, a diferència de l’anterior, sí que es va emportar bones crítiques i és que estem parlant d’una pel·lícula molt divertida, amb les seves dosis de terror i una mica de gore. Amb un pressupost de 80 milions de dòlars, en va fer una recaptació de nou de 101 milions.
Planet of the Apes (2001)
Sisè lliurament de la saga iniciada per Charlton Heston però que a efectes pràctics n’és un remake. Primera col·laboració amb Helena Bonham Carter, parella en la vida real fins l’any 2014 i molt recurrent al cinema del director a un nivell semblant al de Johnny Depp. Treball rebut per encàrrec que no encaixava gaire bé amb l’estil tan particular del director, per la qual cosa la cinta no va ser desenvolupada correctament amb tot el potencial que tenia. Va rebre crítiques negatives i va tallar la producció de possibles nous lliuraments de la saga, fins que va arribar la molt superior Rise of the Planet of the Apes (2011) de Ruper Wyatt. Però això sí, va ser molt rendible a taquilla amb un recaptació de 362 milions de dòlars, amb un pressupost de 100.
Big Fish (2003)
En aquesta pel·lícula redueix en gran manera el seu estil fosc per abraçar-ne un altre de molt més lluminós i amistós, una història tendra sobre la realització personal i la relació pare-fill (una cosa gens senzilla per Burton, ja que feia molts anys que no tenia una relació amb el seu pare). Va afegir elements de fantasia al món real i va aconseguir una pel·lícula espectacular, de les més celebrades de la seva filmografia i d’obligat visionat per a tothom. Big Fish va tenir una recaptació de 123 milions de dòlars amb un pressupost de 70.
Charlie and the Xocolata Factory (2005)
Adaptació de la novel·la de Roald Dahl i de la seva continuació Charlie and the great glass elevator, amb múltiples referències i picades d’ullet a l’adaptació Willy Wonka & the Chocolate Factory (1971) de Mel Stuart. Aquesta versió és una mica edulcorada (perdoneu per la broma) amb un Johnny Depp fent d’un Willy Wonka que semblava més un Michael Jackson, amb tot el dolent que això implica. I li va anar molt bé a la taquilla, va recaptar 475 milions de dòlars, amb un pressupost de 150.
Corpse Bride (2005)
Segona estrena en un any. Pel·lícula rodada juntament amb Mike Johnson en stop-motion. És l’adaptació d’un conte popular que data del segle XVI però aquesta versió se centra més en l’actualització russa-jueva del segle XIX. En aquesta pel·lícula Burton deslliga tot el seu imaginari per mostrar el món dels vius i el dels morts (aquest, molt més animat i feliç). Cal destacar la banda sonora de Danny Elfman i John August, probablement una de les millors de les seves carreres. Si bé no va arribar a tenir la fama de The Nightmare Before Christmas si que ha quedat com una pel·lícula de culte i amb una gran legió de fans. Amb un pressupost de 40 milions de dòlars, en va recaptar 117.
Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street (2007)
Adaptació del musical inspirat en els múltiples assassinats comesos per Bernabé Cabard i Pedro Miquelón. Tim Burton anava darrere d’aquesta pel·lícula des de principis dels 80 fins que per fi ho va aconseguir. Un musical amb grans interpretacions de Depp i Bonham Carter, però sobretot amb un Alan Rickman espectacular. Molt humor negre, sang i mala bava. Va recaptar 152 milions de dòlars, amb un pressupost de 50.
Alice in Wonderland (2010)
Estranya adaptació del clàssic conte de Lewis Carroll, ja que és una seqüela de la pel·lícula animada de Disney afegint personatges que no apareixen a l’obra original i, tot cal dir-ho, carregant-se bastant la mitologia que aquesta havia creat. Un espectacle en 3D que va aconseguir la major recaptació de Burton fins avui però amb unes crítiques bastant pobres per l’estranyesa de la proposta. Tot i les crítiques, el seu marcat estil encaixava perfectament amb el surrealista país de les meravelles. Amb un pressupost de 205 milions de dòlars va arribar a recaptar-ne fins a 1.025 milions. Va comptar amb una seqüela anomenada Alice Through the Looking Glass (2016) dirigida per James Bobin i produïda per Burton mantenint la majoria del repartiment i centrant-se molt més en el Barreter Boig (en les pel·lícules és pràcticament el protagonista), però va fer molta menys taquilla, 295 milions de dòlars de recaptació amb un pressupost de 170.
Dark Shadows (2012)
Remake de la sèrie de culte Dark Shadows (1966-1971), que era objecte de veneració de Tim Burton des de petit i no va parar fins que va aconseguir fer-se amb els drets per dirigir la pel·lícula. És una comèdia que no aconsegueix fer riure per un sentit de l’humor bastant infantil i insípid. Una excel·lent (com sempre) Eva Green i una rescatada Michelle Pfeiffer formaven part d’un elenc molt complet en el qual per descomptat, incloïen a Johnny Depp (vuitena col·laboració) i Helena Bonham Carter (setena). Dark Shadows va tenir un pressupost de 150 milions de dòlars i una recaptació de 245.
Frankenweenie (2012)
Recordeu el migmetratge que Burton va crear en la seva primera etapa a Disney? Doncs a hores d’ara es devia quedar sense idees perquè va decidir rescatar la idea i va convertir-la en un llargmetratge rodat en stop-motion molt més relacionada amb la història de Frankenstein que el seu primer treball sobre aquest tema. Entranyable pel·lícula amb gran qualitat però que no va arribar als nivells de fama de les seves dues anteriors pel·lícules en stop-motion. Frankenweenie va tenir una recaptació de 81 milions de dòlars amb un pressupost de 39.
Big Eyes (2014)
Interessant pel·lícula que narra la història real de Margaret Keane, artista amb un estil molt característic (pintava nens amb els ulls molt grans) i el seu marit, Walter Keane que a causa de la submissió en particular i a la repressió de la dona durant els anys 60, ell es va adjudicar l’autoria d’aquests quadres (que gaudien de molt èxit) fins que es va destapar el pastís. Pot ser que sigui de les pel·lícules menys “pròpies” de Burton, no impregna gaire el seu marcat estil en Big Eyes excepte en alguna escena en concret. Encara amb aquestes, és una pel·lícula molt recomanable amb una Amy Adams i un Christoph Waltz brillants. Va tenir un pressupost de 10 milions de dòlars i una recaptació de 36.
I fins a aquí les pel·lícules estrenades del director. El 30 de Setembre que estrenarà Miss Peregrini’s Home for Peculiar Children protagonitzada per Eva Green, adaptació de la novel·la escrita per Jane Goldman sobre una mansió dels X-Men però habitada per nens i amb el toc gòtic del director. Però no és l’únic projecte que té entre mans, l’any 2018 té pendent d’estrena la segona part de la seva primera pel·lícula en la qual va tenir control total, Beetlejuice 2, que comptarà de nou amb Michael Keaton (que està vivint ara mateix el màxim punt de popularitat) i Winona Ryder.
