El film Shang-Chi and the Legend of the Ten Rings està escrit per David Callaham mentre que la direcció recau sobre Destin Daniel Cretton. L’elenc està encapçalat per Simu Liu i l’acompanyen Awkwafina o Tony Leung. Shang-Chi és el primer personatge asiàtic que va tenir la seva pròpia revista, còmics creats per Steve Englehart, Al Milgrom i Jim Starlin. Va aparèixer per primera vegada al número 15 de la col·lecció Special Marvel Edition al 1973, aprofitant el boom de les arts marcials al cinema, sobretot per les pel·lícules de Bruce Lee.
La història de Shang-Chi es presenta com el fill de Zheng Zu, un lord del crim d’Àsia que respon a nom de Mandarí, i que es va dedicar a entrenar el seu fill des de ben petit per tal de convertir-lo en un assassí infal·lible. Així doncs, per ordre del seu pare, Shang-Chi va ser instruït en diversos estils marcials de la Xina i per centenars de mestres, fins i tot va rebre un procés d’adoctrinament mental mentre dormia, per tal de despertar el seu esperit combatiu i fer desaparèixer el dubte dels seus actes.
Es tracta d’una nova i èpica aventura que deixa de banda els grans efectes especials i artefactes, per a centrar-se en la lluita cos a cos, amb unes coreografies de kung-fu increïbles i que gaudeixen d’uns personatges amb molt de carisma, sobretot el principal interpretat per un excel·lent Simu Liu, amb els que és fàcil familiaritzar-se i endinsar-se en els seus drames personals, perquè si no tenen un passat turmentat sembla que no entren dins el perfil de superherois. La fotografia és excel·lent i combina perfectament la cultura xinesa i trets característics (potser masses clixés relacionats amb el que occident coneix sobre ells), però ben executat. A més, ofereix l’espectacle tradicional de Marvel amb els tocs d’humor, en aquest cas aportats per Katy (interpretada per l’actriu Awkwafina) i pel Mandarí (Ben Kingsley), els quals no destorben durant la trama; sense obviar les criatures fantàstiques que hi apareixen que aporten el toc adorable de la cinta (com una mena de guineus semblants a Pokemons, lleons xinesos, dracs o Morris, una criatura d’allò més particular). Per altra banda el malvat és força inestable, ja que varia molt la seva perspectiva al llarg de la història i no s’acaba de trobar el propòsit, ara bé l’actuació de Tony Chiu-Wai Leung és més que correcta.
Malgrat tractar-se d’una història força dramàtica, no cau en excés en la narrativa i compensa ràpidament equilibrant amb diverses escenes d’acció que tenen llocs en indrets molt variats i visualment espectaculars. Tampoc dóna l’esquena als easter eggs fent referències a altres films de l’UCM com Iron Man 3, però també fa un homenatge als films dels anys 70 d’acció protagonitzats per Jackie Chan. A més, també ofereix trets molt característics del gènere wuxia, com s’ha vist a occident a films com Hero (2000) o House of Flying Daggers (2004), malgrat que aquest gènere va sorgir als anys 60 a la Xina.
Es tracta d’una pel·lícules d’origen al nivell de les primeres de l’UCM, com d’Iron Man i per sobre de Black Panther, però força diferent al que fins ara havia presentat la companyia, això pot jugar a favor o en contra en funció del que l’espectador s’espera; ja que té molt poc del que Marvel té acostumat al seu públic, però per altra banda ofereix un producte nou, renovat amb molt potencial. Ara bé, el seu ritme ajuda a desenvolupar una cinta entretinguda, sorprenent, que en 140 minuts tan sols peca a la seva part central de reiterar-se en un patró d’història semblant al conegut i força predicible, però que sap compensar a la perfecció amb un espectacle èpic. Per altra banda té molt present l’empoderament, tal i com ha anar demostrat darrerament Marvel, ja que la dona en qualsevol univers sí importa i molt.
Veredicte
El millor: L’equilibri entre realisme èpic i el costumista sumat als carismàtics personatges i les impecables lluites coreografiades atorguen un notable entreteniment.
El pitjor: Els que cerquin un film 100% Marvel hi trobaran pinzellades que el vinculen, però sobretot es tracta d’una producció més pròxima als d’acció oriental. Malgrat que, tampoc li caldria tenir més pes.
Nota: 7’5
