Rick & Morty és una de les sèries d’animació per a adults que més revelació han causat, ja que el seu contingut i llenguatge agosarat ha captivat al públic i ha provocat una necessitat incipient de consumir nous capítols o repetir fins a l’avorriment els antics. La ficció es va crear de la mà de Justin Roiland i Dan Harmon i es va estrenar el 2013 a Adult Swim, una franja de programació nocturna de Cartoon Network. Recentment s’ha estrenat la cinquena temporada i compta amb 51 capítols. El 2018, però, es va arribar a un acord amb els creadors per a desenvolupar 70 nous episodis al llarg de diverses temporades.
Es tracta d’una comèdia de ciència-ficció que segueix a Rick Sánchez, un súpercientífic borratxo, i el seu nét que s’angoixa amb facilitat, però de bon cor, Morty Smith, en les seves aventures per a alternar dimensions i planetes. Aquestes, malauradament, acaben causant problemes i deixant a la família atrapada en el caos.
Les claus de l’èxit de Rick & Morty
El principal tret a destacar és l’humor atrevit que fa servir i que toca molts temes candents d’actualitat a la societat, això la fa una sèrie propera a l’espectador i sap jugar fins a fregar la incomoditat, però gràcies a l’humor intel·ligent hi surt victoriós. A això cal sumar la frescor que transmet, ja que és dinàmica i està en constant actualització, atorgant un nivell de qualitat que molt poques sèries són capaces de mantenir al llarg de les temporades. Ara bé, les primeres dues temporades van ser perfectes, cada capítol es compon d’una perfecta amalgama de fets versemblants que anaven evolucionant cap a fets cada vegada més rocambolescos i això era molt difícil de superar. Gràcies a la seva astúcia van saber reconduir i mantenir el ritme durant la tercera, però a la quarta semblava que la fórmula de l’èxit sabia exhaurir i simplement destil·lava la seva essència però sense inventar ni aportar res nou. Aquesta cinquena temporada arribava amb un pes important, ja que d’ella depenia que això anés cap avall i sense frens, però no ha estat així i els episodis han deixat de manifest que encara queda molt Rick & Morty per davant.
El to híbrid amb el qual treballa ja l’hem vist abans a sèries d’animació per a adults com The Simpsons o Family Guy, les quals gaudeixen de moltes temporades i capítols, però mantenint sempre el mateix estil i sense desviar-se gaire de la línia original, ja que cadascun d’ells és independent i no avança un arc dramàtic a cada temporada. En aquest cas els personatges i la història van més enllà i evolucionen en cada capítol, tot i que entre ells no hi ha una connexió directa ni una trama a seguir, hi ha fets que tenen lloc que acaben afectat als personatges i a les situacions que hi viuen, però no només ells també a les múltiples dimensions paral·leles que existeixen i això dona una visió més humana. Malgrat que es tracta d’una sèrie de ciència-ficció i que res del que té lloc hi podria succeir a la vida real, els personatges viuen situacions dramàtiques amb les seves corresponents conseqüències i aquesta mirada fa que tinguin més rellevància que altres sèries igualment catalogades.
El que sorprèn més és que té un nivell de detallisme espectacular i cada capítol conserva un cúmul d’informació sobre ciència-ficció i fantasia i com a partir d’un fet insignificant tot va evolucionant descontroladament, però sense allunyar-se de la comèdia i de trobar una aparent solució en capítols de tan sols minuts. Per això, caldria fer un segon o tercer visionat dels capítols, ja que es perden molts detalls pel camí i veure-ho de nou no avorreix, al contrari, fa que encara agradi més, malgrat no jugar amb el factor sorpresa sobre el qual els acabarà passant als seus protagonistes.
Després de més de 50 capítols els guionistes han sabut conservar l’enginy i fer que el seu públic més fidel mantingui l’interès per ella. A més, cada temporada compta amb pocs capítols cadascuna que es van estrenant setmanalment i entre temporades passa força temps, amb la qual cosa no acaba cansant ni exhaurint del tot la fórmula. Ara bé, en aquesta darrera temporada s’ha constatat que l’estructura està molt ben definida i els seus personatges conserven el caràcter original i això no ha canviat amb els anys. Tenint en compte que per davant queden moltes temporades és probable que tard o d’hora acabi esclatant i esdevenint un producte de consum per al públic fidel i s’estanqui. O simplement esdevenir una sèrie de culte i una via d’escapatòria enfront dels productes moralistes que retreuen els seus impulsos de dir les coses tal qual són sense dilacions.
Per davant queden molts anys de Rick & Morty, de contingut sense pèls a la llengua i d’històries i d’ambició per expandir les relacions entre els membres de la família i de l’inacabable univers que exploren contínuament. L’equilibri entre l’absurd, l’humor negre, la reverència dels personatges, la perversió i dilatació de la ciència-ficció i de la fantasia tradicional fan d’aquesta sèrie una raresa irreverent, però imprescindible, ja que a sobre fa referències a la literatura clàssica i la capgira amb un elaborat disseny.
Veredicte
Agradarà: Als fans de la ciència-ficció i de l’humor més esbojarrat, que cerquin una sèrie d’animació diferent.
No agradarà: El seu contingut i llenguatge no és per a tots els públics i hi haurà qui no entri al seu joc.
Enganxómetre: 7
Nota: 8
