El Cinèfil
‘Wildwood’: la màgia oculta del bosc salvatge

Els estudis Laika han entrat en una nova dimensió amb Wildwood. L’animació en stop-motion del la sisena pel·lícula de l’empresa ha arribat a uns nivells d’excel·lència i espectacle mai vistos. La companyia responsable de pel·lícules com Coraline (2009), Kubo i les dues cordes màgiques (2016) o Missing Link (2019) ha invertit prop de set anys de producció en la seva obra més ambiciosa fins ara. I el resultat és un autèntic prodigi.

Dirigida per Travis Knight (Kubo), la pel·lícula ha requerit la construcció de 136 decorats i 231 titelles, animats fotograma a fotograma per donar vida a un univers boscís i fantàstic d’una complexitat i potència visual extraordinàries. Una producció colossal en què han participat més d’un miler de professionals i que reivindica el valor del cinema fet a mà en plena era de la intel·ligència artificial. La pel·lícula ha estat una de les grans protagonistes del Festival de Sitges 2026, on s’ha emportat el Premi del Públic de la Secció Oficial, un reconeixement que arriba just abans de la seva estrena als cinemes nord-americans, prevista per aquest 23 d’octubre.

Wildwood: de la novel·la a les titelles

El llargmetratge és el més llarg fet mai en stop-motion: 2 hores i 10 minuts. Està basat en la novel·la homònima de Colin Meloy, il·lustrada per Carson Ellis, i explica la història de la Prue, una adolescent que s’endinsa en un bosc màgic i prohibit per rescatar el seu germà petit, segrestat per uns malvats corbs. El que comença com una missió de rescat es transforma en una aventura èpica poblada de criatures fantàstiques, exèrcits enfrontats i secrets ancestrals.

A banda de narrar un conte de fades ple de personatges i paisatges interessants, Wildwood et deixa amb la boca oberta per la proesa tècnica que desplega. Tant l’expressivitat dels protagonistes (humans i animals) com l’espectacularitat de les escenes d’acció, lluita (i guerra) creuen una línia que semblava impossible en spot-motion. I tot plegat amb un film que, malgrat que és un conte “infantil”, no és estrictament per nens petits. De fet, als Estats Units ha rebut qualificació PG-13. En altres paraules, hi ha escenes de violència (i un xic de terror) que potser provocaran alguns malsons al més menuts de la casa.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa