Després de l’èxit de Three Billboards Outside Ebbing, Missouri (2017) i The Banshees of Inisherin (2022), el director i guionista Martin McDonagh torna a la gran pantalla amb Wild Horse Nine. I aquest film és una peça més “marca de la casa”: una comèdia negra que combina intriga política, humor àcid i personatges moralment qüestionables.
Ambientada al Xile de 1973, poc abans del cop d’estat contra Salvador Allende, la pel·lícula segueix dos agents de la CIA, interpretats per John Malkovich i Sam Rockwell, que són enviats a l’illa de Pasqua per ordre del seu superior, encarnat per Steve Buscemi. En aquest escenari remot i sota l’atenta mirada pètria dels imponents moais de Rapa Nui, els protagonistes s’enfronten als fantasmes del passat i les conspiracions del present. El repartiment es completa amb Mariana di Girolamo, Ailín Salas, Tom Waits i Parker Posey.
Amb el seu característic estil narratiu fred, punyent i incòmode McDonagh torna a explorar les contradiccions humanes a través de diàlegs esmolats, situacions absurdes i una violència continguda però sense embuts. La pel·lícula, presentada a la secció Perlak del Festival de Sant Sebastià, arriba als cinemes aquest el 13 de novembre amb molta olor de premis grans.
Wild Horse Nine: el paradís interpretatiu de John Malkovich
Aquesta pel·lícula és un vehicle perfecte pel lluïment del seu protagonista John Malkovich. El paper sembla fet a mida per la seva presència inquietant. I sí, pot ser el seu llargament esperat moment Oscar. Seria un premi merescut tant per la seva trajectòria com, particularment, aquesta pel·lícula on interpreta un agent de la CIA moribund amb molts secrets guardats. Però Wild Horse Nine és una buddy movie. I el seu company d’aventures Sam Rockwell l’ajuda a lluir-se i a la vegada brilla ell amb llum pròpia.
Quan un projecte descansa sobre la quimica entre dos personatges i se’n en surt, tens molta feina feta. Però a sobre el guió de McDonagh acompanya i millora el conjunt. Sap posar les bases de dos protagonistes amb molt de carisma i els col·loca emmig d’una trama que barreja política, espionatge i una motxilla personal delicada. I amb pocs diàlegs i moltes situacions treu petroli de l’aïllament a Rapa Nui i del rerefons de novel·la negra del relat. A més, hi injecta el seu humor negre personal que sembla que hagi nascut per ser recitat per un John Malkovich que suca pa (i ho sap) intepretant l’agent Chis.
I si el conjunt funciona és també gràcies a les aparicions de luxe del trio de secundaris. Steve Buscemi sempre és benvingut i les dues nois xilenes que es posen al camí de la parella protagonista (Mariana di Girolamo, Ailín Salas) juguen molt bé les seves armes i donen més color al film. En resum: un dels projectes imprescindibles de 2026. Més mainstream que The Banshees of Inisherin i recuperant la mala llet que tan bé li va funcionar a Three Billboards Outside Ebbing, Missouri. El veurem (sens dubte) a la llista dels Globus d’or i els Oscars. No us la perdeu. Això sí, esteu avisats, si sou d’aquelles persones que no suporteu John Malkovich parlant amb ínfules i a un ritme desesperançadorament lent, fugiu.
Veredicte:
El millor: un guió ferm de Martin McDonagh (com sempre) i uns personatges amb molt de carisma.
El pitjor: si ets dels que John Malkovich et posa nerviós no suportaràs la pel·lícula
Nota: 8
