La 67a edició del Festival de Cinema de San Sebastián acull pel·lícules d’arreu del món i molt variades. Una de les seccions més interessants és la de Perlak que està conformada pels films més brillants que han passat per altres certàmens prèviament. Entre aquestes perles, enguany hi ha la darrera producció de l’actor i també cineasta Casey Affleck, que ens porta el seu segon llargmetratge sota el títol Light of my Life després de dirigir I’m Still Here (2010). Està previst que arribi a les pantalles el proper 11 d’octubre, després d’haver tingut l’estrena mundial el passat Festival Internacional de Cinema de Berlín.
La història se centra en una tendre relació paterno-filial que es troben atrapats a un bosc després que una pandèmia mortal alterés radicalment el món tal com el coneixem 10 anys enrere. L’elenc està encapçalat pel mateix Casey Affleck (Manchester by the Sea o A Ghost Story) al paper de pare, mentre que Anna Pniowsky (He’s Out There) esdevé la seva filla a la ficció. Per altra banda, Elisabeth Moss (sèrie The Handmaid’s Tale) interpreta la dona i mare dels protagonistes.
Hi podem veure com de difícil és la supervivència enmig del no res amb una nena petita que no compren perquè contínuament s’han de desplaçar i canviar d’emplaçament. A la vegada, el pare ha d’ensenyar-li educació i a desenvolupar-se per si sola de cara al futur. Gran part de la pel·lícula són escenes d’ells dos a soles de gran durada i malgrat això, ambdós saben aguantar el pla sense avorrir a l’espectador gràcies a la química existent entre ells, la proximitat que denoten així com uns diàlegs ben seleccionats que saben transmetre la realitat i la humanitat.
El film es pot classificar dins del gènere de ciència-ficció o de futur distòpic de caire independent, és a dir, produccions de pressupost ajustat que poden parlar-nos del futur sense caure en el fet de mostrar avanços tecnològics. Per tant, podrien tenir lloc en un temps no gaire llunyà o, simplement, mostrar-nos un futur en el qual la població no ha evolucionat al nivell de conviure amb robots, per exemple. Darrerament, han arribat diverses cintes de l’estil i, malgrat l’esforç, el resultat global de Light of my Life no ofereix cap novetat al gènere, més aviat és força previsible.
A nivell interpretatiu tant Casey Affleck com Anna Pniowsky estan sublims, ja que amb un conjunt de gestos i murmuris, gairebé sense diàlegs saben mantenir l’atenció. Mentre que Elisabeth Moss té un paper tan petit que no arriba a destacar ni ser important en el conjunt del film. La resta de l’elenc, malgrat oferir actors de renom, exerceixen de secundaris també sense res a tenir en compte. Cal destacar la meravellosa fotografia que la compon, així com una electritzant banda sonora.
Així doncs, es tracta d’un exercici delicat sobre la relació d’un pare amb la seva filla i ofereix moments de tendresa, complicitat, però també de supervivència, crueltat i angoixa. Malgrat que l’estampa inicial és força tràgica, el missatge que deixa de manifest és que encara queda esperança i fa un cert homenatge a la figura de la dona i la necessitat de la seva existència per tal que hi hagi un equilibri i un futur.
El millor: La complicitat dels dos protagonistes que saben aguantar llargues escenes de plànol fix sense cansar.
El pitjor: No ofereix cap novetat al gènere i és bastant previsible.
Nota: 6
