El nou film de Joan Vall Karsunke, Biblioteca de pedra seca, és un autèntic viatge visual i poètic. El film, a mig camí entre el surrealisme i l’experimentació lliure, submergeix l’espectador en l’imaginari de Vicenç Altaió: poeta, agitador cultural i assagista. La immersió ens arriba a través d’una proposta híbrida entre la performance i el documental. La pel·lícula reuneix un conjunt d’artistes i creadors de diverses disciplines que interactuen amb el mateix Altaió i amb la seva biblioteca personal en un espai de diàleg entre la paraula, el gest i la imatge. El film es pot veure a diversos cinemes de Catalunya aquest juny i juliol.
Entre els convidats que participen activament en aquest diàleg cinematogràfic hi trobem noms destacats com el pintor Frederic Amat –autor també del cartell de la pel·lícula–, la poetessa Blanca Llum Vidal, el cineasta Albert Serra, la fotògrafa britànica Hannah Collins, l’escriptor Biel Mesquida o l’artista Fina Miralles. Tots ells desfilen per la pantalla oferint moments de reflexió, acció i complicitat amb el protagonista. Un Altaió que juga amb l’art. Amb les lletres. Amb la pintura. Amb la música. Amb els elements de la terra… I els conjumina de manera bella i erràtica.
Biblioteca de pedra seca, una finestra oberta a la improvisació
La banda sonora de Biblioteca de pedra seca és un viatge musical que combina peces de Carles Santos, Pascal Comelade i Llorenç Balsach amb sons més contemporanis com els de Nicolas Jaar i Marina Herlop, tot reforçant l’aire experimental del film. La direcció de fotografia va a càrrec de Laia Requesens, col·laboradora habitual de Joan Vall. La seva mirada inquieta captura l’essència de l’espai interior de la biblioteca barcelonina d’Altaió i dels exteriors de Cadaqués. I la biblioteca és la segona gran protagonista del film. Una col·lecció privada de més de 30.000 exemplars que serveix de fil conductor d’una història sense guió ni trama. Una història que simplement flueix des de l’interior d’Altaió passant per filtre de Vall i arriba al públic de manera pretesament desendreçada.
Altaió, que en els darrers anys ha publicat obres com El radar americà, Enllaços amb l’avantguarda: De J.V. Foix a Albert Serra i El somni de la subversió. Memòries d’un traficant d’idees, és retratat com un pensador polièdric. Un traficant d’idees ple de contradiccions i d’una lucidesa incòmoda.
“Penso que Altaió ha creat un llenguatge. És com un univers on mai coneixes el tot. El llenguatge del gest, el del silenci que assenteix”.
Joan Vall
Biblioteca de pedra seca és invitació poc usual a perdre’s dins una biblioteca viva. Un paisatge mental i artístic que convida a mirar, escoltar i pensar des d’un altre lloc. Joan Vall, que ja ha signat títols com L’home del metro (2014), Diari de bosc (2019) o Set de Dau. Arnau (2022), ens fica dins d’una cova sagrada d’erudició en català. No sortirem iguals que com vam entrar.
