Us confesso que soc de les que li fa por mirar el cel de nit, perquè em fa sentir petita i insignificant. Crec que no som prou conscients de tot el que hi ha més enllà de nosaltres. Però tampoc sé si ho vull saber. Potser per això soc d’humanitats. Això sí, no puc evitar veure pel·lícules i sèries que tenen l’espai com a destí. Fan absoluta d’Interstellar i The martian. I ara va Netflix i estrena Away. I no puc fer més que recomanar-vos-la infinitament. Però amb un apunt: Away no és una sèrie que es pugui considerar plenament de ciència-ficció, sinó que estem parlant més aviat d’un drama amb tocs de ciència-ficció.
Emma Green (interpretada per una espectacular Hilary Swank) és l’astronauta encarregada de liderar la primera missió internacional tripulada amb destí al planeta vermell: Mart. Ella, juntament amb el botànic Kwesi, l’enginyer Misha, el cirurgià Ram i la química Lu, tots de diferents nacionalitats, seran els primers humans a trepitjar Mart, si no hi ha cap contratemps. La missió és d’alt risc: hi ha un 50% de possibilitats de morir, i tots deixen drames personals a La Terra. De fet, aquest és el punt de partida de la sèrie: Emma Green deixa el seu marit (Josh Charles) i la seva filla adolescent (Talitha Eliana Bateman) a La Terra en un moment molt delicat: ella es troba en plena adolescència, i ell té un ictus poc abans que l’Atlas I s’enlairi des de la Lluna cap a Mart. I aquí es planteja el primer debat: la família o el somni?
Durant tota la missió veurem com es creen tensions entre la tripulació: diferents nacionalitats, religions, maneres de fer… i un espai tancat i aïllat on la coordinació és la clau per sobreviure. Hi ha moments en què la sèrie abusa dels imprevistos i dels problemes. Com a espectador tens la sensació de sortir d’un drama per entrar en un altre. Sí, un drama és un drama, però també necessitem un moment de calma. Passats els primers capítols, trobem l’equilibri entre la tensió i l’optimisme.
Away, encara que costi de creure, és una sèrie força tradicional. Cada capítol es dedica a un dels personatges de la tripulació, a qui coneixem en el passat i en el present. D’aquesta manera, la sèrie aconsegueix que ens apropem a tots ells i acabem formant part de l’equip. I si una cosa bona té Away, a part dels aspectes tècnics, és la qualitat del repartiment i els arcs de transformació dels seus personatges.
Encara que no ho sembli, l’espai es converteix en un personatge més de la sèrie, segurament el més important: és la causa i la conseqüència de tot el que passa. A més, dota la sèrie d’imatges espacials espectaculars i planteja situacions impossibles de trobar a cap altre espai. Passejos espacials, reparacions de la nau al mig de l’univers, malalties espacials, coneixements científics per poder sobreviure, maneres de comunicar-nos… A Away l’espai no és només una excusa per parlar de les relacions humanes, sinó que és un lloc per explorar.
La sèrie està creada per Andrew Hinderaker, i dirigida per Edward Zwick, dos pesos pesants de la ficció actual, que aconsegueixen fer una sèrie humana, senzilla i espacial (al mateix temps que especial).
Veredicte
Agradarà: als seguidors de sèries de ciència-ficció que tingueu ganes de viure-la d’una manera diferent.
No agradarà: als que busquin una sèrie basada en l’espai sense posar per davant la part humana.
Enganxòmetre: 9
Nota: 8,5