Set anys després de l’èxit internacional de Burning (2018), Lee Chang-dong torna del seu període d’inactivitat per oferir-nos un dels projectes més ambiciosos de la seva carrera. El novel·lista convertit en cineasta d’autor sempre ha assegurat que només farà una pel·lícula quan tingui alguna cosa que només el cinema pugui expressar, endinsant-se en els mons dels més desfavorits per intentar oferir-los alguna mena de treva.
En aquesta ocasió, i de la mà de Netflix, que va intervenir just abans que la pel·lícula hagués de tirar la tovallola per manca de finançament, ens arriba el 6 de novembre Possible Love. Després d’haver guanyat el Gran Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Venècia, aquesta estrena, amb una distribució cinematogràfica massa limitada, segueix dues parelles casades situades als extrems oposats de l’espectre econòmic coreà, les vides de les quals s’entrecreuen al voltant d’un documental que una d’elles està rodant.
Tenint en compte les subtileses que exigeixen aquests papers, Lee Chang-dong reuneix grans figures del cinema coreà. Cho Yeo-jeong, que ja interpretava la mare benestant a Parasite, dona vida a Ye-ji, una cineasta rica i diletant. A l’altre extrem de la història hi trobem Mi-ok (interpretada per Jeon Do-yeon, actriu de Secret Sunshine) i l’expert en conflictes emocionals interns Sul Kyung-gu, l’estrella de Peppermint Candy, que dona vida a Ho-seok, el marit de Mi-ok, que s’ha abandonat a si mateix. Zo In-sung, que interpreta el contrapunt masculí, un mascle alfa amb actitud de «jock» que contrasta amb la sensibilitat artística de Ye-ji, és el menys conegut del repartiment, però ofereix una interpretació que augura futurs papers interessants.
Possible Love i una divisió inevitable
Fidel a la seva naturalesa, Lee Chang-dong ens ofereix una altra història construïda a partir de matisos i carregada d’un intens trasbals emocional. Després d’una vaga devastadora que acaba amb la feina de Ho-seok i, alhora, amb la seva autonomia com a persona, la pel·lícula arrenca quan Mi-ok es deixa convèncer per la proposta de Ye-ji de fer un documental sobre el lloc de l’obrer en un món on la classe treballadora esdevé cada vegada més prescindible.
Aquí Chang-dong construeix un diàleg extraordinari entre el documental dins de la pel·lícula, centrat en l’estat de decadència del treball i els seus efectes sobre la classe obrera, i la intenció de la mateixa pel·lícula, que explora el desig, el propòsit, el ressentiment i la desesperança.
El fil conductor de la història gira al voltant dels treballadors de la fàbrica SP Heavy Industries, tan consumits per la vida i per les oportunitats perdudes que ara s’anomenen a si mateixos els vius, si encara treballen a la fàbrica, o els morts, si n’han estat acomiadats. El nostre protagonista, Ho-seok, pertany a aquest segon grup i representa l’encarnació mateixa de la mort: deambula com un fantasma adolorit, una closca buida sense cap perspectiva de futur. Com ja passava a Secret Sunshine, Jeon Do-yeon, que en aquesta ocasió interpreta Mi-ok, intenta desesperadament trobar una solució a la foscor creixent que envolta la família. En aquest cas, la mà estesa d’una cineasta aparentment força empàtica sembla una solució més assenyada que la fe.
El que ve després, però, no és ben bé això, ja que el món acaba mostrant els seus veritables colors en un recorregut demolidor i ple de capes dins de la realitat de la divisió de classes. El que descobrim, en definitiva, és la incompatibilitat entre tots dos mons. Allò que al principi podia semblar un trencaclosques a l’espera que les peces encaixessin no és sinó la revelació aterridora que aquestes peces, deteriorades i corroïdes pel temps i les circumstàncies, ja no poden relacionar-se entre si. I tot plegat sempre a costa dels de baix, convertits en l’objectiu i en les víctimes d’un pla d’enriquiment sense escrúpols.
Els esdeveniments de Possible Love, com passa en altres pel·lícules del director, es narren d’una manera exquisidament silenciosa i agressiva. Però, a mesura que avança la pel·lícula, les subtils diferències entre les dinàmiques de totes dues classes es fan cada vegada més evidents. Ja no es tracta simplement que ells tinguin allò que jo no tinc: la qüestió esdevé existencial. I quan Ye-ji convida les seves noves muses predilectes a la casa on passen les vacances, on finalment pot agafar-les i esgarrapar el seu món privat i íntim, la fricció i les emocions enfrontades entre les dues parelles donen lloc a un desenllaç que ens deixa sense alè.
A diferència de Burning, on el petit món que crea Lee Chang-dong ens permet mantenir una certa distància respecte de la pel·lícula, Possible Love ens obliga a mirar tant la pantalla com cap endins. El resultat és una història de dimensions molt més àmplies que troba la manera de qüestionar la nostra manca de sensibilitat davant dels problemes cada vegada més greus dels qui ens envolten, com també els dimonis que nosaltres mateixos portem a dins i que triem alimentar en lloc de combatre. Possible Love és una prova més que, de vegades, saber esperar és essencial si el que vols és explicar la història adequada.
Veredicte
El millor: El personatge de Sul Kyung-gu durant el primer acte parla per si mateix. El retrat esgarrifós d’un home xuclat fins a l’última gota podria fer decaure fins i tot l’espectador més fred.
El pitjor: La durada. L’exigència de les pel·lícules de Lee Chang-dong, combinada amb la durada d’aquesta, fa que algunes seqüències menys impactants es puguin fer una mica pesades.
Nota: 8/10
