Els candidats als Premis Gaudí 2027 ja estan aquí! Un total de XXXX produccions catalanes opten a ser nominades en la que serà la 19a gala dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. Aquesta és la xifra és la més alta registrada en la història dels guardons de l’Acadèmia. D’aquestes, hi ha 41 llargmetratges de ficció: 21 en català i 20 en altres llengües. Completen la llista 15 documentals, 4 films d’animació i 15 curtmetratges.
Cal destacar que per quart any consecutiu hi ha més de 10 pel·lícules en català que opten al premi a la Millor Pel·lícula i per primer cop se superen els 20 films! A més, hi ha més pel·lícules en català que en altres llengües. Això confirma l’augment sostingut de produccions en llengua catalana i consolida una xifra que ha estat molts anys per sota les dues xifres. Recordem, però, que aquests films no són (encara) els nominats. Els finalistes se sabran el mes de desembre amb l’anunci oficial dels nominats. La gala de lliurament encara no té data confirmada.
Candidats a la Millor pel·lícula
11, de Clàudia Serra i Paula Serra
Balandrau, vent salvatge, de Fernando Trullols
Burundanga, de José Corbacho
Corredora, de Laura García Alonso
Cowgirl, de Cristina Fernández Pintado i Miguel Llorens
Cronos, de Fernando González Molina
Dies d’estiu i de pluja, de Mireia Labazuy, Àlex Serra i Clàudia Vila
Eixam, d’Óscar Bernàcer
El rastre del llop, d’Ángeles Hernández
Escape Room 2, d’Hèctor Claramunt
Eva i Bea, de Nando Caballero
Femení, singular, de Xavi Puebla
Forastera, de Lucía Aleñar Iglesias
La memòria de les papallones, de Marta Viña
Mala bèstia, de Bàrbara Farré
Mallorca confidencial, de David Illundain
Quan un riu esdevé el mar, de Pere Vilà Barceló
Tanit, de Pep Garrido
Un altre home, de David Moragas
Viatge al país dels blancs, de Dani Sancho
Viva, d’Aina Clotet
Candidats a la Millor pel·lícula en llengua no catalana
A fuego, d’Estel Díaz
Anoche conquisté Tebas, de Gabriel Azorín
Apuntes para una ficción consentida, d’Ana Serret Ituarte
Bajo el mismo sol, d’Ulises Porra
Ceniza en la boca, de Diego Luna
Citas: la película, de Gemma Ferraté
El director, de Dani de la Orden
El fantasma de mi mujer, de María Ripoll
El nido, d’Hugo Stuven
Hermanos, de Carol Rodríguez Colás i Marina Rodríguez Colás
Ídolos, de Mat Whitecross
La buena hija, de Júlia de Paz Solvas
Lejos de los árboles, de Meritxell Colell Aparicio
Nomad Shadow, d’Eimi Imanishi
Pizza Movies, de Carlo Padial
Ruega por nosotras, de Daniel Monzón
Salen las lobas, de Claudia Estrada Tarascó
The Birthday Party (El anfitrión), de Miguel Ángel Jiménez
The End of It, de Maria Martínez Bayona
Una pistola, una bala y un oso panda, d’Oriol Cardús
Animació i documentals
La collita d’enguany compta també amb quatre pel·lícules d’animació: Jasmine & Jambo, de Sílvia Cortés Xarrié; Monstruosa Mia, de Verena Fels; Superthings: la película, de Víctor Monigote, i Tadeo Jones y la lámpara maravillosa, d’Enrique Gato.
Els quinze documentals candidats són: Bèstia, d’Helena Garza García; Corren las liebres, de Lorena Ros; Historias del buen valle, de José Luis Guerin; Indòmita llum, de Luis Sampieri; Jaleos, d’Isaki Lacuesta; La supervivent, de Kike Maíllo; La vida és Verdi, de Berta García Lacht; Les culpables, de Marta Duran Lozano; Los Cangrejos, de Rubén Seca; Miss Jobson, d’Amanda Sans Pantling; Por qué no escribo nada, d’Isabel Fernández; Qui som, de Salvador Sunyer; Siemprevivas, de Mar López Zapata; Sucia, de Bàrbara Mestanza i Marc Pujolar, i Un arbre és un arbre, de Carlos Marques-Marcet i Aleix Plademunt.
El català i les dones avancen
La presència del català també es consolida en el conjunt de les produccions catalanes candidates als XIX Premis Gaudí, amb prop de la meitat dels títols rodats en aquesta llengua. De les setanta-cinc produccions catalanes candidates, trenta-vuit tenen el català com a llengua original, una proporció que representa el 50,7% del total. Si s’exclouen les categories amb preselecció —documental i curtmetratge—, les produccions en versió original catalana sumen vint-i-dues de les quaranta-cinc pel·lícules candidates, el 48,9%.
Les dades de gènere mostren una presència destacada de dones en els àmbits de la direcció i el guió, mentre que la producció continua sent l’àrea amb una menor representació femenina. En direcció, les dones encapçalen el 50,9% dels títols candidats. Pel que fa al guió, la presència femenina arriba al 58,3% de les candidatures. La dada supera la de l’edició del 2025, quan la presència femenina en guió era del 50%, així com els percentatges del 2024 (41%) i del 2023 (48%). En producció, les dones representen el 40,4% de les candidatures del 2026, davant del 38% del 2025, el 36% del 2024 i el 34% del 2023, una tendència a l’alça que, tot i això, encara queda lluny de la paritat.
