El reconeixement de Guillermo del Toro com a guionista i director de pel·lícules com El laberinto del fauno, Hellboy o l’oscaritzada La forma del agua és ampli i va molt més enllà dels límits del gènere fantàstic. A Frankenstein el cineasta torna a modelar amb els seus dots d’artesà una història que, segons ell mateix, feia anys que perseguia. Del Toro no ha volgut fer aquesta pel·lícula fins que ha aconseguit tenir al seu abast els mitjans necessaris per a plasmar la seva visió èpica del llibre publicat originalment l’any 1818 per Mary Shelley. El llibre és considerat com el primer de ciència-ficció de la història, ni més ni menys. I aquesta nova adaptació a la pantalla gran no decep: al contrari, és aclaparador.
Frankenstein
Del Toro respecta en gran manera la història original i és més fidel que moltes de les adaptacions que s’han fet, però també juga amb els seus elements al seu gust. Aquesta pel·lícula s’estructura com si es tractés dels capítols d’un llibre i s’inicia amb un preludi en el qual un vaixell encallat en el gel del pol nord és testimoni d’una gran explosió llunyana. En aquest moment es presenta al doctor Víctor Frankenstein, que fuig d’una terrible criatura humanoide que el persegueix. En aquest marc, és el mateix doctor el que li conta la seva història al capità del vaixell.
La història de Víctor Frankenstein
Retrocedim en el temps fins a la seva infància feliç governada per una mare benvolent i un pare dominant, encarnat per un solvent Charles Dance que fa de metge reconegut a escala mundial. La vida de Víctor fa un tomb dramàtic en morir la seva mare en donar a llum al seu germà petit. És llavors quan comença l’obsessió que marcarà la seva vida, ja que es promet a si mateix desentranyar els misteris de la mort per a poder vèncer-la.
Frankenstein
En un altre salt temporal cap endavant veiem a un Víctor ja adult enfront d’un auditori de metges als quals intenta persuadir que és possible retornar-li la vida a un cadàver. En aquesta escena el carismàtic Oscar Isaac, que interpreta al protagonista, no convenç els metges del seu propòsit, però sí al públic de la pel·lícula i es mostra capaç de portar-lo de la mà a través de la seva història amb elèctrica energia.
Just després d’aquesta escena se’ns introdueix Harlander, al qual dona vida un peculiar i sòlid Christoph Waltz, que es presenta com l’únic mecenes que pot cristal·litzar la visió de Víctor. Aquest personatge ple de contradiccions és crucial en la història: ha pastat la seva fortuna venent armes, però la creació de la Criatura seria impossible sense la seva intervenció. Amb els “recursos il·limitats” de Harlander, Víctor aconsegueix finalment donar-li vida. Paral·lelament, s’introdueix al germà adult de Víctor: William Frankenstein i entra en escena la seva promesa Elizabeth, interpretada per una enigmàtica i magnètica Mia Goth. Víctor es veu corprès d’Elizabeth des del primer moment i es converteix en el seu objecte de desig inassolible.
La història de la criatura
Creada a partir de retalls d’altres homes morts en la guerra, la criatura manca d’identitat. El mateix Víctor no el considera una persona, sinó un monstre. Però és en el personatge d’Elizabeth en el qual trobarà el seu major suport; la seva sensibilitat li deixa veure més enllà i percebre la seva solitud i desassossec. Ella defensa que el monstre té ànima. Quan Víctor intenta destruir a la criatura, Elizabeth la defensa, i per aquest motiu, acaba morint. El monstre aconsegueix escapar i es refugia a la casa d’una família en la qual aprèn pel seu propi compte a parlar, llegir i escriure.
En aquesta família l’avi cec és el segon i últim personatge que el percep com a una persona. Potser si l’home l’hagués pogut veure, no hauria pensat així. I encara que l’aspecte de la criatura és temible, ens trobem en aquesta adaptació amb el Frankenstein més estilitzat que s’ha retratat fins ara: músculs perfectament tornejats i un mantell que apareix de manera casual, però que sembla fet perfectament a la seva mesura. Jacob Elordi, l’actor que l’interpreta, inicia la seva actuació de manera potser vacil·lant, però a mesura que avança la pel·lícula s’asseu i dona una representació correcta.
Frankenstein
L’afany de la criatura per tornar a trobar al seu creador en cerca de respostes li serveix a Guillermo del Toro per a donar-nos la seva visió sobre temes tan rellevants com la mateixa identitat, la vida dels quals se senten al marge, l’obsessió, l’amor o els límits de la moral i la ciència. I del que és bell que s’amaga darrere d’una aparença monstruosa. Algun d’aquests temes són recurrents en la seva obra, però en aquesta ocasió es fa palpable el compte amb el qual l’ha preparat durant anys per a oferir-nos una història espectacular.
Veredicte
El millor: La impecable execució de la visió de Del Toro en la càmera, muntatge i fotografia.
El pitjor: Algun moment massa sensibler.
Nota: 8
