today-is-a-good-day

“Si expliques una història amb honestedat i il·lusió la càmera ho retrata”

- Advertisement -

Spain in a day no és film convencional. Partint de la base del concepte Life in a day que tant bé li va sortir a Ridley Scott l’any 2011, aquesta pel·lícula és un collage de vídeos enviats per espanyols el 24 d’octubre de l’any 2015 explicant què feien aquell dia. Dels més de 20.000 clips que es van enviar donant resposta a la crida la directora catalana Isabel Coixet n’ha triat més de 500 i ha realitzat el seu propi copy+paste. El resultat és Spain in a day un producte a mig camí entre el documental i l’auto Gran Germà. Una pel·lícula que és un selfie a gran escala de la societat espanyola.

descarga

- Advertisement -

En un film on no s’ha posat darrere la càmera on es nota l’empremta d’Isabel Coixet?

- Advertisement -

Això et pregunto jo a tu… Tu creus que hi ha empremta, o no?

Havent vist el film he detectat Isabel Coixet entre línies i sobretot he vist una línia, un missatge intencionat

Anem a veure… Jo tenia un equip de gent encapçalats per Dani Arbonés i Aixalà que han estat els muntadors de la pel·lícula però també tenia molta gent classificant els vídeos. Vam fer categories segons les coses que passaven en cada moment del dia i després els dividíem per temes com família, amor, feina, il·lusions, pors, malalties… Hi ha gent que ens va enviar 50 vídeos i altres ens van enviar vídeos amb el que van fer durant tot el dia i alguns d’aquests estan inclosos a la pel·lícula. Per exemple dos nois que estan a Austràlia que després m’he assabentat que són dos bombers.

spain-in-a-day-trailer_akmc-640

La barreja de drama i humor és intencionada? 

Els nois australians diuen que veuen una cuca però mai no es veu a la pantalla… En un projecte com aquest on hi ha moltes emocions a flor de pell és important poder-se riure. Un altre moment molt còmic i molt espanyol és el d’un pagès que diu que arreglava el problema de l’atur amb la fórmula “todos dos meses a trabajar y dos meses parado”.És el típic comentari de jo sí sé fer les coses.

Milers de vídeos s’ha quedat fora… Què ha evitat?

El postureig d’Instagram o Snapchat. Ensenyar les sabates noves que t’has comprat. Això hagués banalitzat la pel·lícula. Els tutorials de maquillatge no hi tenen cabuda.

- Advertisement -

La banda sonora té un pes molt important al muntatge final.

És fonamental. El problema del projecte és que és molt difícil explicar-ho si no ho has vist. Què veurem? Vídeos de gent? Alberto Iglesias va venir a Barcelona quan ja teníem el projecte més o menys empaquetat i li vaig dir que si s’enamorava d’ell volia que fes la banda sonora… El que va veure li va agradar moltíssim i ha fet una feina meravellosa. Equilibrat i molt bell.

Li ha sorprès la qualitat dels vídeos rebuts?

Hi ha vídeos meravellosos com la d’un nen que descobreix la llum i la intenta tocar. És totalment Terrence Malick. Aquest nen havia de sortir. També teníem un munt de plans de drons i alguns molt ben fets. Altres com la ballarina sobre una avioneta i tots els de l’altra ballarina que està vivint a fora i parla anglès amb els companys i català amb els seus pares. Ens va semblar molt adient per ser un dels fils conductors.

https://www.youtube.com/watch?v=Gfas0lrUhAo

 

Hi ha mots sentiments a flor de pell. Això segur que li ha agradat… 

I hem posat pocs petons i abraçades… Ens hem contingut! I hi ha coses que són impossibles de guionitzar. La història de la noia que truca als seus pares i els diu que els estima és meravellosa. I hi ha coses que potser altres directors no haurien posats com el cas del noi al qual la seva mare li ha regalat un llibre sobre Diane Keaton i el va a canviar perquè no li agrada i això es converteix en un conflicte. M’agrada molt aquest moment.

Hi ha molta crítica social? Un dia a Espanya deu tenir molts costats foscs?

Els problemes hi són i a la pel·lícula es veuen. La principal preocupació són la precarietat laboral i com es guanyaran la vida els nostres fills i es veu fins i tot als vídeos que no van específicament sobre això. També era una constant a Italy in a day.

Pensa que queda ben reflectit el caràcter i la manera de ser dels espanyols?

Crec que sí. Surten 50 maneres de fer un paella i totes són bones.

Com va imaginar-se el muntatge abans de rebre els vídeos?

No me’l imaginava. M’aferrava al que anàvem rebent i els temes s’anaven imposant sols. La feina dels muntadors ha estat clau i hi ha vídeos que els hem vist 100 cops i els hem mogut perquè pensàvem que eren rellevants. I d’altres que no eren tant evidents però s’hi tornen combinats amb altres. Un exemple es el tros de la noia que diu que avui és un dia de merda perquè la seva amiga l’ha deixat tirada i a continuació veus imatges de refugiats arribant a les illes de Grècia… Això sí és un dia de merda.

El més difícil va ser estar oberta a tot i no pensar tant “a priori”. Havíem de ser flexibles

Ha conegut algunes de les vides reals darrere els vídeos?

Algunes. No totes perquè no tothom et donava informació. Als nens, per exemple, cal demanar el consentiment dels pares. Alguns fins i tot no sabien que el seu fill havia enviat un vídeo, com es el cas d’un nen que balla i diu que té un do i que li és igual si s’enriuen d’ell.

Què li va fer por quan li van oferir un projecte en el qual no ha de rodar ni un sol minut?

Vaig acceptar molt alegrament i quan s’acostava el dia 24 anava patint per si no ens enviaven res que ens agradés. A veure… jo sóc més rara que un gos verd a mi m’agraden moltes coses i altres que no m’agraden gens.

La meva principal por és que el material no m’emocionés

Quan vam veure personatges que enganxaven se’m van passar les pors. Em feia por avorrir però ha sortit un film entretingut. Jo sempre he pensat que si expliques una història amb honestedat i il·lusió la càmera ho retrata.

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents