Ja fa temps que les comèdies de zombis no són, per si soles, cap novetat. Però quan la subversió còmica d’aquest subgènere de terror rep el tractament adequat, ens segueixen regalant molt bones estones. Una de les últimes que ho aconsegueix és Little Monsters, una proposta molt ben rebuda a l’edició 2019 del Festival de Sitges, i que ara arriba per animar l’aigualida cartellera estiuenca. Amb uns primers compassos més propers a la comèdia romàntica i adolescent, marcats per la immaduresa del protagonista Dave i la relació amb el seu nebot Felix, la pel·lícula australiana aborda el seu costat més gamberro quan tots dos participen en una sortida escolar amb tota la classe d’en Felix i la seva professora Caroline. És allà on una invasió zombi els acorrala, i on Little Monsters combina amb bona traça l’humor més paròdic i sanguinari amb una capa força més entranyable pel que fa a la supervivència dels més petits.
Tot i que la seva història pot no resultar particularment original ni elaborada, el film té una forta capacitat empàtica des de l’inici. El director i guionista Abe Forsythe controla molt bé la tonalitat que ha de tenir la història en cada moment i s’ajuda, sobretot, d’uns personatges tractats amb molta tendresa, tot i que a vegades no ho sembli; des del tiet desastrós Dave fins a la professora exemplar Caroline, passant per l’extravagant estrella mediàtica infantil Teddy McGiggle amb un costat realment obscur. Entre ells tres i tot el grup de joveníssims escolars, Little Monsters construeix una missió de supervivència en què no falten moments dramàtics i de certa tensió, però que sempre acaba recolzant-se en el seu esperit més conscientment paròdic. Això li permet prendre’s certes llicències, per exemple, amb el comportament dels zombis, els quals pràcticament acaben sumant-se a la festa.
D’aquesta manera, la veritable missió que presenta Little Monsters és que els més petits mantinguin fins a cert punt la seva ingenuïtat davant la situació. I la pel·lícula ho reforça amb el fet que, al capdavall, no són els zombis el principal factor de perill per als nens i nenes, sinó que ho és el comportament egoista i irresponsable dels mateixos adults, l’acció desmesurada dels militars, o fins i tot una al·lèrgia alimentària que pot resultar fatal. En tot cas, el to humorístic és el que s’acaba imposant, gràcies a una bona col·lecció de situacions còmiques i running gags (en especial, un que inclou Darth Vader) que en general funcionen prou bé. Per tot això, a vegades Little Monsters podria passar com a cosina llunyana –i clarament més inofensiva– d’un títol com Zombies Party, que també jugava amb aquest posat despreocupat davant de l’amenaça zombi.
Precisament, sí que es troba a faltar una mica que Little Monsters doni un paper una mica més actiu als zombis, els quals se’ns presenten en la seva versió més “estúpida” i sempre van a remolc d’allò que passa. Aquest és un factor que encaixa amb la mentalitat que busca Abe Forsythe per a la seva història (només cal veure el to absurd que acaba tenint el seu suposat clímax), però hauria pogut potenciar algun recurs més. No obstant això, la pel·lícula acaba complint el seu objectiu, i a més a més compta amb el factor extra d’una Lupita Nyong’o magnífica en un paper no massa habitual per a ella. És així com Little Monsters acaba guanyant-nos amb el seu to simpàtic, conscient del seu esperit paròdic i capaç de ser gamberro o tendre quan el moment ho requereix. Tot plegat, amenitzat per un “Shake it off” de Taylor Swift que després no marxa fàcilment del cap.
Veredicte
El millor: Sap ser sanguinària i gamberra quan parodia els clixés del gènere zombi, però també emotiva en l’altre vessant de la història.
El pitjor: El paper dels zombis és una mica massa passiu.
Nota: 7,5
