Coneixeu la paraula Zombedy. Posem-nos en context. El 2018 es va celebrar el 50è aniversari de la primera pel·lícula de zombis de la història. El gran George A. Romero va estrenar l’1 d’octubre de 1968 The night of the living dead. Des de llavors, centenars de pel·lícules han fet servir el concepte dels zombis fent-lo evolucionar de maneres molt diverses i barrejant-lo amb altres gèneres.
Avui ens fixarem en el subgènere anomenat zombedy (comèdia-zombi). De tot se’n pot fer broma i és per això que us recomanarem cinc pel·lícules per riure a costa dels morts vinents, els no morts, els infectats o com vulgueu anomenar el que popularment es coneix com a zombis.
Shaun of the dead una comèdia anglesa mortal
Comencem per un film que ja és un clàssic. Shaun of dead, traduïda a les nostres terres com Zombies party (Una noche… de muerte) és possiblement el film més reconeixible del subgènere zombedy. Dirigida l’any 2004 per Edgar Wright (Ant-Man, Baby Driver) i protagonitzada per Simon Pegg i Nick Frost és el millor exemple de com fer servir els morts vivent en favor de la disbauxa.
Una nit de borratxera, dos perdedors anglesos fets pols i ressaca… molta ressaca. Tanta ressaca que els protagonistes no s’adonen de la invasió zombi fins ben entrar el dia. El crescendo de mal rotllo i el nivell de gags es manté durant tot el film i aquest ritme combinat amb el millor humor anglès han fet d’aquest film una joia que no caduca.
Juan de los Muertos i la picaresca cubana
Cuba: sol, mojitos, el ritme a la sang i tooooots els tòpics sobre l’illa “comunista”. En Juan no ha fotut res a la seva vida i malviu del que en castellà anomenaríem trapichear. Quan de sobre l’Havana sembla està infestada de persones boges que s’ataquen entre elles es fa evident que la plaga zombi és inaturable. I aquí és on en Juan i el seu amic Lázaro veuen l’oportunitat de negoci. Si la teva mare s’ha convertit en zombi, truca’ls: ells la mataran per tu amb un eslògan difícil de resistir: Juan de los Muertos: Matamos a sus seres queridos.
El film té moltes virtuts. Una apocalipsi zombi en un lloc exòtic, la picaresca dels protagonistes i fins i tot els paral·lelismes polítics que a vegades agafa la cinta per fer autoparòdia. Per posar-vos un exemple als zombis se’ls coneix amb el sobrenom de los disidentes i quan la plaga zombi comença a fer-se evident i els protagonistes veuen a gent tirada per terra i arrossegant-se pels carrers al principi ho troben “normal”. Res nou en un dia de cada dia a la Cuba comunista…
Scouts Guide to the Zombie Apocalypse: zombis i millenials
Una de les apostes més recents del gènere. No aporta gaire cosa nova al gènere, però sí que introdueix la generació millenial, el despertar sexual adolescent i els selfies amb els no morts. Un grup de boyscouts que són ja massa grandets per ser boyscouts es troben en mig d’una revolta zombi i la seva única ajuda serà la d’una streaper.
Comèdia estripada, amb algunes escenes d’humor molt negre i cert mal gust però ideal per veure amb unes quantes cerveses i riure “en família”. El film toca molts tòpics: l’adolescent gras i el bullying, l’amor de pubertat no correspost, la “tia bona” amb poca roba i una escopeta impartint justícia… Segurament no passarà a la història, però per un vespre tonto serveix i si teniu Netflix la podeu veure inclosa en la vostra tarifa.
Zombieland: el blockbuster de les zombedies
Aquí apuntem alt. Parlem d’un pressupost de 26 milions d’euros i estrelles de primer nivell. Woody Harrelson, Jesse Eisenberg i Emma Stone dirigits per Ruben Fleischer (Venom) l’any 2009. Un jove que té tots els mètodes per matar zombis i sobreviure, un perdedor que només vol trobar un pastisset per ser feliç i dues germanes sobrevivint com poden són l’equip de luxe per aquest film que va ser un èxit internacional fent més de 100 milions de taquilla arreu del món.
El film té moltes escenes memorables, però sens dubte el més destacat és el cameo de Bill Murray fent d’ell mateix. Antològic és quedar-se curt. L’actor alimenta la seva llegenda i fins i tot hi ha bromes sobre els Caçafantasmes. A propòsit d’això, és una de les pel·lícules més recomanables del gènere i una bona opció per començar a conèixer les comèdies de zombis. Té una seqüela que no aporta massa res a l’original
REC 3, el gènesis del malson
L’any 2007 Jaume Balagueró i Paco Plaza van revolucionar el gènere de zombis amb el seu film REC. Sí els catalans també fent contribucions universals al cinema de tant en tant. Tant REC com REC 2 tenien un plantejament que podríem titllar de seriós (malgrat les píndoles d’humor negre) però la tercera entrega de la saga zombi catalana, dirigida en solitari per Paco Plaza, va optar per un estil més informal.
Plantejada gairebé com spin-off, amb una trama que no segueix del tot les aventures de la niña Medeiros, REC 3 ens presenta un casament on la cirereta del pastís és una allau d’infectats amb ganes de carn. Leticia Dolera el seu vestit de núvia i la seva serra elèctrica ja són tot un referent del gènere. Per no parlar del final tràgic/còmic/romàntic de la història. Un film a rescatar que complementa amb un to diferent el que va acabar Jaume Balagueró amb REC 4 Apocalipsis l’any 2014.