‘Where is Anne Frank?’: no tota l’animació està feta per a nens i otakus

Per a tots aquells que pensen que l’animació només és Disney, DreamWorks o l’Anime Japonès, Ari Folman ha tornat per trencar fronteres i per demostrar-nos que aquests dibuixets poden fer més que entretenir nens i otakus.

El director israelià que ens va portar Vals Im Bashir, el documental animat sobre la matança de refugiats palestins al Líban, aquest divendres, 28 d’abril, estrena la seva nova entrega anomenada Where is Anne Frank?, la pel·lícula que va causar furor a les sales del passat festival de Sitges.

El film tracta la història de Kitty, l’amiga imaginària d’Anne Frank a qui parlava al seu famós diari. Aquesta es desperta en el futur, dins del museu de la casa Frank a Amsterdam, i anirà a buscar la seva estimada amiga, convençuda que encara és viva. A mesura que va passant la pel·lícula veurem tot el que la jove ha deixat darrere seu, alhora que repassarem la història que la va fer famosa internacionalment.

La pel·lícula ens ensenya tot allò que l’animació tradicional és capaç de donar actualment, un conjunt d’escenes plenes de color, mostrant així una faceta de la història d’Anna Frank que no havíem vist abans. Folman desplega una animació tan imaginativa com delicada, on l’emoció es palpa a cada traç,  i on mirem a través dels ulls d’una innocent nena en ple holocaust.

La bella animació es veu corrompuda per la simplicitat de la història de la Kitty, que acaba resultant una mica repetitiva i pesada. El film canvia de perspectiva depenent de l’edat de l’espectador; amb un públic jove, la pel·lícula pot arribar a ser el primer bon contacte amb la història d’Anne Frank, en canvi, amb un públic adult pot mostrar una falta de profunditat, arribant a veure’s forçada la moralitat principal de la pel·lícula.

Tractant-se d’una història que s’ha repetit a la televisió innombrables vegades, el plantejament que duu a terme Folman, donant vida a la Kitty, és encertat i diferente, però l’execució em fa pensar que n’hi havia prou amb la tradicional història d’Anne Frank amb un punt de vista animat. En resum, és molt millor les parts de la història original que la història de Kitty en l’actualitat.

Tot i ser una pel·lícula simple, aquesta ens deixa joies animades, com és el cas de l’escena on Anne presenta tots els seus joves admiradors, o bé els emotius moments que ens ofereix la família Frank en els sopars.

Una pel·lícula que recomanaria, sens dubte, projectar a l’escola, mostrant una història que fins i tot els petits de la casa haurien de conèixer.

Veredicte

El millor: el punt de vista animat de la història del diari d’Anne Frank, i tota la màgica i preciosa animació que ofereix la pel·lícula.

El pitjor: El paper de la Kitty, que de mica en mica es va desgastant, deixant-nos escenes repetitives i pesades.

Nota: 6,5

Ricard Casanovas
Nascut l’any 2000, Ricard Casanovas és un apassionat pel setè art que va acabar els estudis a l'ESCAC, especialitzat en Estudis Fílmics i Guió. Com a redactor i articulista ha cobert el Festival de Sitges i normalment te’l pots trobar murmurant a la foscor de la sala del cinema, amagat per les últimes files. Advertència, mai li vulguis vendre un remake , ni li diguis que 'Shrek 1' no és la millor de la saga. Al seu bloc “No som uns p*** ignorants” desenvolupa un crit generacional a tots aquells i aquelles joves que no veuen bon cinema. Amb ganes de veure i escriure, el proclamat Vito, no pararà fins a trobar la seva arca de l'aliança, el seu cofre de l'home mort, el Rosebud… la pel·lícula perfecta

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents