Jo era un marrec quan vaig veure per primer cop a Kwai Chang Kane deambulant pel salvatge oest buscant el seu germà. Posteriorment, vaig descobrir que la idea original era de Bruce Lee, que la volia interpretar, però que l’estudi li va impedir i ens va privar de veure un producte molt atractiu. Tot i això, la sèrie va ser un èxit rotund. Ara ens arriba Warrior, una sèrie que es basa en els relats que Bruce Lee va escriure i idear per a la canònica Kung Fu i que la plataforma HBO ha inclòs al seu catàleg. Al San Francisco del 1800 arriba Ah Sahm, un xinès que busca la seva germana. Com tot estranger pobre que arriba a un nou país es veurà relegat al ghetto de Chinatown i obligat a pertànyer a una Tong (que és una banda criminal). Lluites sindicals, racisme, tràfic de drogues i arts marcials hi seran presents. Ens farà oblidar Ah Sahm a David Carradine?
Repartiment
La gran diferència d’aquesta sèrie amb Kung Fu és que aquí els estudis no han imposat un rostre occidental com a protagonista. Per sort, ens trobem amb un actor asiàtic, fent d’asiàtic. Per fi una mica de coherència! Andrew Koji és Ah Sahm, un extraordinari lluitador d’arts marcials que es veurà en el mig de la lluita entres dues bandes rivals xineses. Personatge lacònic que té el punt sorneguer que tenia el mític Bruce Lee, sense tenir la seva presència ni força a la pantalla. Koji imita molts del moviments del mític actor però deixem-nos de còpies, Lee era únic i ho continuarà sent.
Dianne Doan interpreta la germana d’Ah Sahm, Mai Ling. Ella és la dona del capo de la Tong rival a la que pertany Ah Sahm. Intrigarà dins de la seva Tong, els Fun Hai per fer-se amb el poder. Ella és una de les femme fatale que inunden la sèrie.
Jason Toby interpreta el jove Jun, fill del pare Jun, el padrí de Chinatown. Serà qui introdueixi l’Ah Sahm a la Tong. És un personatge secundari burleta i impulsiu que té en estima i consideració el protagonista. Toby dota el personatge d’un nervi digne del James Caan del Godfather, creant així un dels personatges més simpàtics de la trama.
Als fanàtics del cinema d’arts marcials els agradarà saber que Joe Taslim fa un paper a la sèrie. L’actor de The Night Comes for Us (que em va deixar tot boig) i The Raid interpreta a Li Yong, el guardaespatlles de Mai Ling. És un encert tenir-lo, la seva presència amenaçadora fa d’ell la gran antítesi del protagonista.
Influències
Kung Fu pel punt de partida, però no hi té res més a veure. Sí que és cert que Ah Sahm busca un familiar igual que Kwai Chang Kane, però poc més. L’estil poc ortodoxe de David Carradine a l’hora de lluitar no té res a veure amb la velocitat amb què Koji reparteix estopa. Koji és molt més proper al Jeet Kune Do i menys místic que no pas en Carradine.
Una influència molt descarada és Peaky Blinders perquè el protagonista forma part d’una banda de carrer i la seva elegant indumentària ens recorda als gàngsters de Birmingham. L’occidentalització de la vestimenta dels personatges és un toc de distinció i mimetització amb l’entorn dels protagonistes de la banda Tong. I és que el cinema gangsteril impregna tota la trama, per exemple, a l’episodi 6 l’atemptat a Chinatown contra el Pare Jun és un homenatge a The Godfather 3 (1990) quan a Little Italy Vincent mata Joey Zasa.
A l’episodi 5, hi trobem una referència a Hombre (1967) de Martin Ritt. El primer episodi de la sèrie rodat a exteriors posa de relleu el racisme i com els personatges principals, en contra del seu criteri, han de lluitar per tal de defensar la resta dels seus acompanyats de viatge d’uns lladregots. Molt semblant a com Newman acaba sacrificant-se per la resta tot i que l’han menyspreat durant el film pels seus orígens indis. Fins i tot els diàlegs del bandoler tenen un toc tarantinià.
Valoració
La diversificació de trames per tal de poder fer un mosaic fidel de l’època de la construcció del ferrocarril als Estats Units, sobretot a la costa Oest, fa que li manqui velocitat a la narració en molts moments. A més, la falta d’interès per alguns dels personatges rebaixa l’atenció de l’espectador en certs trams dels episodis. A vegades és millor agafar una única idea i desenvolupar-la bé que no pas pretendre tocar totes les temàtiques i embrollar la trama. Però el ritme de les escenes d’acció és trepidant i no té res a veure amb el cinema clàssic d’arts marcials, molt influenciat per les posicions rígides de l’òpera de Pequín. Això sí, per favor, no estaria de més que les baralles estiguessin més ben il·luminades, ja que costa seguir els cops amb la velocitat amb que es donen i la poca llum de les habitacions.
El sexe com a arma femenina hi és present tant en la madamme del prostíbul com en la dona de l’alcalde, que l’utilitzen per poder aconseguir les seves fites en un món on els homes ho acaparaven tot. Malauradament, per gaudir d’una bona femme fatale no em fa falta veure tot un recull de culs i pits a la pantalla. És groller tractar el sexe d’una forma tan xaró i amb tan poc tacte. Al cinema clàssic no feia falta veure un cos nu per saber que la sexualitat de la dona dominava els instints més primitius del mascle. Però aquesta és una percepció subjectiva, ja que la moda a les noves sèries és mostrar-nos la violència i el sexe d’una forma cruel i excessiva. I aquesta sèrie no és una excepció.
El problema del conjunt és que no és original, ja sigui per les influències de les que veu, és un Peaky Blinders a Chinatown, com per tenir el mateix punt de partida que la sèrie Kung-Fu. La sèrie sembla més un mix de coses que ja hem vist en pantalla que no un producte original. I el conjunt no funciona, m’atrau molt més la trama oriental que no pas els tripijocs dels occidentals. La sèrie en aquest sentit és una muntanya russa. El misticisme i romanticisme que feien especial la sèrie original es transforma en molts moments en una sèrie dirigida amb el pilot automàtic i personatges que no passaran a la història pel seu carisma. Potser, hagués estat millor que Andrew Koji optés per fer una creació pròpia que no pas una còpia de sèrie B de Bruce Lee. Fins i tot el final de la primera temporada et deixa el regust d’haver vist un episodi pilot de presentació dels personatges amb ganes que t’expliquin alguna cosa més.
Veredicte
Agradarà a: qui vulgui aproximar-se a com hagués estat un Kung-Fu protagonitzat per un oriental.
No agradarà a: qui busqui un producte original.
Enganxòmetre: 4
Nota: 5
