Quina calor que fa aquests dies! I el pitjor és que no m’atreveixo a dormir les nits amb la finestra oberta. No! No és per por que entrin lladregots, o mosquits tigre, no! Me fa por que aterri un ovni davant de casa i m’abdueixi. Us imagineu? Pobra de mi, víctima de no sé quins experiments malvats damunt la llitera del marcià de torn… Que si tubs per la boca, que si sondes per allà baix… No us hi vulgueu trobar pas, en una nave espacial plena d’extraterrestre interessats en l’anatomia humana!
Què dieu? Que no creieu en les visites d’habitants d’altres planetes? Però si el cinema en va ple! Han arribat fa temps, i ja són entre nosaltres, el que passa és que moltes vegades, per dissimular, adopten forma humana i no els diferenciem. Però n’hi ha que no, que estan orgullosos de ser com són i no canvien. Els agraden les seves pells llefiscoses, els seus ulls grans, els seus cossos peluts… De fet, hi ha extraterrestres de totes mides i condicions, i si no ho creieu, ara us ho demostraré.
Un dels extraterrestres més coneguts és l’E.T. Començarem per aquest perquè en la seva visita a la Terra es va portar prou bé i mereix aquest privilegi. Era baixet i camacurt, i d’un color marró força lletjot. Això sí, ni un pèl en tot el cos. El més bonic n’eren els ulls, molt expressius! Clar, a aquella dolça mirada ningú és capaç de negar-li refugi, pobret! Una de les coses que més gràcia feien de l’E.T era la seva llum interior. Era capaç de projectar-la pel dit, o pel cor! Ideal per anar al lavabo a mitjanit i no molestar el marit obrint la llum!
Uns que van arribar a la Terra amb intencions més dolentes van ser els Visitants de la sèrie V. Aquests ens van voler fer creure que eren com nosaltres. Bé, una mica més guapos, tot s’ha de dir, però és perquè van passar un càsting. Però allò no era més que una disfressa perquè en realitat eren una espècie de sargantanes verdes gegants que menjaven rates vives. Ai, les aparences enganyen, sobretot si arriben amb plat volador!
I si aquests eren lletjos quan es treien la màscara, els marcians de la penícula Mars attack… tres quarts del mateix! També van arribar a casa nostra amb males intencions, les criaturetes de Burton, amb el cervell a la vista de tothom i un rostre cadavèric. Es veu que a Mart no hi tenen gaire menjar i la població, pobra i famolenca, ha de venir aquí a buscar viandes. Ara, fixeu-vos que són els que arriben de més a prop, però els únics que necessiten casc per sobreviure a l’oxigen terrícola…
Per sort, per controlar tota aquesta invasió subtil d’alienígenes, en Will Smith i en Tommy Lee Jones s’enfunden de negre a Men in black i castiguen a tot aquell que no es porti bé. En aquesta penícula n’hi surten de tots colors, mides i condicions! Això sí… Tots lletjos. Sembla que només ens arribi aquí el que no volen a altres llocs, però bé, tampoc em posaré a criticar-ho no sigui cas que em tatxin de racista interestel·lar.
Ara, el que era lleig de veritat, i dolent que riu-te’n tu de Barrabàs, era el Depredador. Clar, amb aquest nom ja et condiciona una mica el teu caràcter, oi? El Depredador va ser el primer alienígena amb rastes que va arribar a la Terra. Tenia forma humana però de cara era d’allò més horripilant. El seu principal defecte era la boca, amb una mena d’ullals de por que li permetien obrir-la de forma exagerada. Venia d’un planeta sense dentistes, el pobre!
Els que també tenien una boca que Déu n’hi do eren els extraterrestres de la penícula Alien. Era una boca extensible, podríem dir-ne! De la boca en sortia una de més petita, amb unes dentetes que feien molta gràcia… Quina imaginació, aquest Ridley Scott! I quin cap que tenien, pobres animals! Un cap allargat i boterut, negre com una mala cosa. No m’estranya que anessin despullades, aquestes bèsties: amb aquell cap no hi havia forma humana de fer-hi entrar cap jersei!
Una cosa semblant els devia passar a una entranyable família extraterrestre que va arribar a la terra l’any 1993 i s’hi va quedar una temporada. Eren Los caraconos, que tots haguéssim dit que eren persones normals i corrents si no hagués estat pel seu cap allargat i totalment pelat. Quines casualitats passen a l’univers! Criatures de tan llunyana procedència i només amb aquesta diferència…
I què me’n dieu d’aquesta altra coincidència: són clavats als humans, l’únic que tenen una cua de mico al cul que els converteix en goril·les gegants les nits de lluna plena. Exacte! Són els guerrers de l’espai del planeta Vegeta, que van per l’univers de Bola de drac Z lluitant contra tot el que troben. Ara, l’únic que se’ls podria rebatre és que viatgin en una nau tan petita! Clar que veient com està el transport últimament a casa nostra, potser ja fan bé.
Uns que no han vingut al nostre planeta però que han patit la nostra invasió són les criatures d’Avatar, els na’vi. També tenen una estructura força similar a la humana, però de petits bevien més llet i els ossos els van créixer més. És per això que fan tres metres d’alçada, com a mínim! A més a més, són de color blau i tenen nas i orelles de gat. En conclusió, dels que hem dit fins ara, dels més macos…
Ara, els humans que van estar de mala pata són els que van anar a petar al planeta Klendathu, de la penícula Starship Troppers. Quines bèsties més grosses i lletges, Verge Santa! Una espècie d’aranya gegant, mig escarabat, mig escamarlà… No vulgueu mai anar de safari a un lloc com aquell, o acabareu sent el sopar dels animals!
Ah! També podria parlar de la saga Star Wars i totes les races que hi apareixen, però segur que me’n deixaria tantes que més val la pena no començar amb el tema. Només recordar com de simpàtic és el Chewbacca, i com de llest el Yoda. L’univers és com els nostres pobles i ciutats: és ben bé que hi ha d’haver de tot…
En fi, que d’extraterrestres n’hi ha. Ja ho diuen els que hi entenen: La verdad está ahí fuera. Esperem només que siguin criatures de bona fe i no ens vulguin mal perquè amb l’estupidesa humana que ens caracteritza a la nostra espècie, estaríem arreglats. Mira, per exemple, el meu marit, roncant al meu costat i segurament somiant altra vegada en l’alienígena de tres pits que surt a Desafío total… On anirem a parar!
