‘Vida perfecta’: la importància de les crisis existencials

- Advertisement -

Si una cosa sabem fer tots i totes és somiar. I sobretot somiar en tot allò que sabem que és gairebé impossible d’aconseguir: l’última versió del mòbil de moda, l’ordinador més nou del mercat, un cotxe d’última generació, una casa amb jardí i vistes impressionants, el viatge dels nostres somnis a l’altra punta del món… Heu somiat mai com seria la vostra vida perfecta? La Maria (Leticia Dolera), l’Esther (Aixa Villagrán) i la Cristina (Celia Freijeiro) sí que l’han somiat, però un cop superats els 30 anys i enmig d’una crisi vital, totes tres descobreixen que la seva vida no ha de ser (ni serà) tal com se l’han imaginat des que eren adolescents.

Vida perfecta és un viatge a la vida de tres dones en el moment en què els grans pilars de la seva vida trontollen. La Maria té tota la seva vida planejada des d’adolescent: una casa amb hipoteca, un marit i dos fills (un nen i una nena); però l’home amb qui havia planejat tot això, la deixa quan estaven a punt de firmar una hipoteca a 25 anys. L’Esther és  la germana de la Maria, és pintora i una eterna adolescent alternativa i rebel; però sent la pressió de tota la família i amics perquè comenci a lluitar pel seu somni i intenti vendre els seus quadres. I la Cristina és l’amiga de la Maria i l’Esther, que té la vida somiada per la Maria (advocada, casa amb hipoteca, marit i dues filles), però de la que ella vol escapar.

- Advertisement -

- Advertisement -

Leticia Dolera escriu, dirigeix i protagonitza Vida perfecta, la seva primera sèrie. Ella mateixa ho deia des de feia mesos: volia explicar una història de dones, protagonitzada per dones, feta per dones i per a dones. Explicar el rol de “superdona” que agafen les dones treballadores i mares de família; de l’èxit i el fracàs i la influència de les xarxes socials que ens omplen d’inseguretats; i del model de família perfecta que ens obsessiona tenir, en lloc de buscar una alternativa que encara sigui més perfecta: crear una família que sigui com (i per a) nosaltres. A més, Vida perfecta també ens acosta a temes com la sexualitat femenina (la regla, l’embaràs, Tinder, l’avortament, el desig sexual…) o la discapacitat.

Parlem d’una sèrie que tracta temes universals a través de preguntes, però de les que no ens intenten imposar cap resposta ni donar lliçons: aquesta és la vida que vull? Quines són les meves prioritats: la família, la feina, la parella, el sexe? Sóc on volia ser?

Dolera aconsegueix trobar l’equilibri del to de la sèrie entre la “comèdia gamberra” (amb escatologies incloses) i el drama existencial de la vida de tres dones. Però amb Vida perfecta també troba una manera molt cuidada de presentar i tractar els temes que més ens preocupen a moltes dones. I això és el què fa que Vida perfecta sigui un projecte tan ben cuidat: no voler imposar res, sinó reflectir el dia a dia, la quotidianitat  i les preguntes de qualsevol dona. I ens hi sentim identificades i representades. És com un petit regal que sembla que hagin fet a la teva mida i pensant només en tu. I mires els 8 capítols amb un somriure còmplice. Llàstima d’alguna cançó que acompanya la banda sonora, que no acaba d’encaixar amb la trama.

Vida perfecta es va estrenar el passat 18 d’octubre a Movistar+, i compta amb 8 capítols de no més de mitja hora de durada: el temps just per mirar-ne un rere l’altre sense que puguis parar. La sèrie de Leticia Dolera no s’ha de jutjar pel que va passar abans de començar el rodatge, sinó pel resultat, que justifica la decisió que es va prendre. A l’últim festival de sèries de Cannes, celebrat la passada primavera, Vida perfecta es va emportar dos premis: el reconeixement a millor sèrie, i el premi a millor interpretació femenina per les tres actrius protagonistes (Leticia Dolera, Aixaa Villagrán i Celia Freijeiro). Volem més temporades de Vida perfecta! La vida perfecta no existeix, però tenim una cosa millor: l’oportunitat de viure-la com nosaltres vulguem.

Veredicte

Agradarà: a les dones que ens volem sentir identificades en els personatges femenins de la ficció espanyola.

No agradarà: a aquells que busquin una sèrie més enllà del món quotidià.

Enganxòmetre: 8

- Advertisement -

Nota: 8,5

- Advertisement -
Redacció
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents