‘Venus’: catalitzador del fantàstic

Cada nova pel·lícula de Jaume Balagueró és una festa pel cinema fantàstic. Al Festival de Sitges això se sap des que l’any 1999 el director català va guanyar el Méliès de Plata amb la seva òpera prima, Los sin nombre. 23 anys més tard (i amb una carrera més que consolidada a escala nacional i internacional) la seva nova proposta Venus va obrir la 55a edició del Festival amb sang, suor, llàgrimes i drogues. Aquest 2 de desembre arriba als cinemes.

Balagueró, Lovecraft, Venus

Ester Expósito (Élite) protagonitza una cinta que versiona de manera molt lliure (i contemporània) el conte Els somnis a la casa de les bruixes de H. P. Lovecraft, que forma part del cicle Cthulhu Mythos. El robatori d’una bossa plena d’amfetamines i la visita inesperada a un edifici amb moltes sorpreses desagradables centren la trama d’un film que navega entre la ciència-ficció, la bruixeria i el thriller de baixos fons i, fins i tot, té espai per la comèdia. Terrenys on el director i guionista se sent còmode i jugant a casa.

Amb un disseny de producció impecable (com sempre) i un repartiment molt solvent, el pecat més gran de Venus és una baixada de ritme a la part central. Aquest fet no passarà desapercebut als fans amb més ganes de gresca i malgrat que l’atmosfera que emana el conjunt sigui l’encertada. Balagueró suca pa amb la part final on deixa córrer la sang i entrellaça la part més “galàctica” amb la terrenal. És aquí on venen els aplaudiments i la raó de ser de tot plegat. Adrenalina, monstres, ferides obertes i maldat.

Sense ser una de les seves millors pel·lícules, aconsegueix entretenir i fer-ho passar bé als fans del gènere mantenint-se fidel al seu estil fosc i malsà. I que així sigui per molts anys que la indústria catalana necessita referents i cineastes amb la seva reputació i experiència per obrir camí. I alerta que Venus és un dels productes estrella del nou segell The Fear Collection, de Pokeepsie Films, productora d’Àlex de l’Església i Carolina Bang, en col·laboració amb Amazon Prime Video. D’aquí sortirà molta foscor… Quines ganes, oi?

Veredicte:

El millor: la solvència amb què Balagueró resol les escenes més sanguinàries i el casting.

El pitjor: la baixada de ritme de la part central de la pel·lícula

Nota: 7

JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

1 COMMENT

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents