today-is-a-good-day

“Vam haver de tallar diverses vegades perquè m’estava pixant de riure”

- Advertisement -

Maria Ripoll ha estat l’encarregada de portar al cine l’adaptació de la novel·la No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas de Laura Norton. És el segon projecte dins el gènere de la comèdia de la directora catalana que assegura que s’ho ha passat d’allò més ve donant vida a aquest projecte.

Com et vas plantejar l’adaptació del llibre?

- Advertisement -

En aquest cas, quan vaig acabar de llegir la novel·la de Laura Norton vaig pensar “aquí hi ha una pel·lícula”. No és un llibre difícil d’adaptar sinó al revés, ja portava la pel·lícula dins. El personatge de la Sara és un personatge que està molt ben definit i volíem plantejar els seus pensaments en veu en off a al pel·lícula.

- Advertisement -

Com decideixes quines parts mantens i quines treus?

Ha estat difícil sacrificar algunes escenes perquè tot no hi cap. El que vam fer, va ser buscar l’essència del llibre i del món de Laura Norton. Durant les reunions de guió jo defensava molt el llibre perquè em vaig sentir molt identificada i volia que hi fos tot a la pel·lícula. Però vaja, jo crec que a les lectores els ha agradat molt la pel·lícula, ningú m’ha plantejat que no s’assembli res al llibre sinó al revés. Els guionistes han fet una molt bona tasca.

no-culpes-karma-por-gilipollas

Quan vas llegir el llibre t’imaginaves els protagonistes tal com apareixen a la pel·lícula?

Jo crec que els actors van venir a mi. Hi ha hagut un bon karma que m’ha portat els millors actors per interpretar els papers. El primer va ser l’Álex García, que el vam agafar per l’Aaron però la gran sorpresa és que ell no cantava, aleshores vam haver de construir un artista que es diu Aaron Humilde. No podíem agafar un cantant perquè té moltes escenes, havia de ser un actor i convertir-lo en cantant i això va ser un procés divertit però complex. Amb Verónica Echegui és que no hi havia una altra opció de Sara per a mi. Vam quedar un dia i ja va arribar tal qual m’havia imaginat jo el personatge, amb els cabells curts, ulleres… tal com estava plantejada per la pel·lícula i vaig pensar “ens ho passarem tant bé, serà tan divertit”, vam connectar des del minut zero. Totes dues teníem la mateixa visió i va ser molt fàcil. El David Verdaguer sí que jo el volia perquè sé que té una vena còmica molt bona i amb la Verónica van fer un tàndem boníssim, es va crear una màgia que jo pensava “mira, que no em paguin, jo vull pagar per veure això”.

Has comentat en alguna ocasió que fas pel·lícules per emocionar. Quines emocions has intentat potenciar en aquest film?

L’optimisme. Jo el que volia era fer veure que dins una carrera d’obstacles com és la vida sempre hi ha aquella veu que diu “sempre em passa a mi”, “per què tinc tanta mala sort?”… Ens anem empentant cap a baix i enfonsant però sempre podem deixar de culpar-nos i de culpar al karma i mirar exactament el que volem i sortir-nos-en, lluitar pel què volem.

Els personatges són una mica exagerats.

- Advertisement -

Jo el que he intentat és que els actors estiguin en la veritat, que no siguin exagerats perquè sí. Penso que és una actuació més british, més com Richard Curtis. Sempre hi ha un punt d’exageració perquè sempre les situacions són exagerades però els actors no estan fent el pallasso, és una exageració sincera, de veritat.

Com va ser l’experiència de rodar a Hong Kong?

Va ser molt divertida perquè era l’última setmana de rodatge i hi havia el punt surrealista de no entendre’ns massa amb l’equip de rodatge d’allà. Era complicat d’entendre’ns, rodar a cinquanta graus amb una humitat del cent per cent, gent que es desmaiava pel carrer…

no-culpes-karma-por-gilipollas

Què dius?!

Vam passar del zoo que estàvem a sota zero a cinquanta graus a Hong Kong, va ser bastant extrem. L’equip xinès era molt professional i molt bo, el què passa és que Xina i Espanya no tenen res a veure i a vegades era complicat entendre’ns però sempre ens unia el què estàvem fent, que és una història d’amor i de molt bon karma.

És la teva segona comèdia. T’ha resultat difícil de rodar?

Per a mi és molt més difícil rodar una comèdia que un drama. Per a mi el drama és més fàcil perquè les emocions surten d’una manera natural, l’actor de comèdia ha de ser actor de comèdia perquè si no tens gràcia no pots interpretar-la. M’he rodejat de molts bons actors, que porten la comèdia a la sang i ha estat pràcticament jugar i passar-s’ho bé en el set.

Tenies el karma de part teva.

Sí. La pel·lícula és Verónica Echegui i tots els altres l’hem cuidat, l’hem ajudat i protegit i l’hem fet créixer. David Verdaguer, Álex García… tothom estava “a favor de l’obra” i ha estat tot molt més orgànic i més fàcil. Amb Ahora o nunca també va ser fàcil perquè estava rodejada de bons actors, el què passa és que allà tenia vint-i-tres actors principals i era una família massa gran, aquí ha estat una família més petita i més unida.

no-culpes-karma-por-gilipollas

Amb quin gènere et sents més còmode?

Si la història és bona, amb el que sigui. El què passa és que a mi m’agrada molt riure i amb la comèdia m’ho passo molt bé. En aquesta pel·lícula especialment, m’ho he passat molt bé. Vam haver de tallar diverses vegades perquè la directora s’estava pixant de riure i això mola. Anar a treballar i que els actors estiguin a la una i que tot funcioni i que a sobre riguis, és el millor que et pot passar.

Tot han estat flors i violes veig…

No tant, també hem pencat molt, fa un any que estem amb la pel·li i han estat moltes hores, molt dur. Jo ho plantejo com que ens ho passàvem molt bé rodant i tal però també hi ha hagut moments de “no arribem”.

Sota quin criteri decideixes participar en un projecte cinematogràfic?

Han de ser històries que m’arribin, que em serveixin d’alguna cosa i de les quals en pugui aprendre alguna cosa de la vida. En aquest cas, és veritat que estem plens de queixes i de pors i hem d’aprendre a treure-les i tirar cap endavant. Hem de descobrir exactament què volem. El què li passa a la Sara és que té un camí molt marcat i planificat però que no és el seu i, al final, el descobreix.

no-culpes-karma-por-gilipollas

- Advertisement -
Luana Valls
Nascuda al Brasil la Luana Valls és graduada en Periodisme, Cinema i Televisió per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació escrits com el 'Diari Ara' i 'El Periódico' i també té experiència en el camp del cinema de la mà de la productora catalana Batabat i realitzant la cobertura informativa de festivals de cinema arreu de Catalunya. Des del principi, unida a aquesta aventura cinèfila amb ganes i il·lusió

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents