‘Valeria’: oda a l’amistat i a les (des)il·lusions

- Advertisement -

Hi ha una cosa que em passa tant amb les sèries com amb els llibres: que si els començo i m’agraden, no puc parar fins que l’acabo. Allò que diuen que hem d’aprendre a gestionar-los i consumir-los a poc a poc per poder gaudir dels detalls, de la trama i dels personatges… Doncs jo no ho aconsegueixo mai, em sap molt greu. I un dels casos en què sempre em passa és amb les novel·les d’Elisabet Benavent. A casa meva ja saben que el dia que vaig a comprar-me un dels seus llibres, em perdran pels pròxims dies (si és que em duren dies).

També em passa que quan he llegit un llibre o una saga, m’ha agradat molt i anuncien que es farà una adaptació a sèrie o peli, em començo a posar nerviosa perquè estic convençuda que l’esgarraran de totes les maneres possibles. Per això, quan el 8 de maig es va estrenar Valeria a Netflix no sabia si acabaria el dia contenta o de mala llet. Quan la vaig acabar vaig llegir-ne moltes crítiques, la majoria negatives. Jo no estic del tot segura si comparteixo la mateixa opinió.

- Advertisement -

Si m’haig de quedar amb els llibres o amb la sèrie, em quedo amb les dues. Els llibres (que confesso haver llegit tres vegades) són la història de la Valeria, una noia amb pors i somnis, amb inseguretats i il·lusions, que només busca trobar el seu lloc en un món ple de pedres al mig del camí. La sèrie és la història de la Valeria (una extraordinària Diana Gómez), una noia que vol complir el seu somni: ser escriptora; i descobreix que la seva vida, necessita un canvi per sortir d’un espiral d’avorriment i conformisme; i apareix en Víctor (un espectacular Maxi Iglesias) a la seva vida. Dues històries que venen d’un mateix lloc, però que van per camins diferents.

- Advertisement -

Valeria explica la història d’un grup de quatre amigues de gairebé 30 anys, que viuen a Madrid, la ciutat de les oportunitats; però que han descobert que els somnis no sempre es compleixen, o que són més difícils de complir del què es pensaven. Una sèrie que és una oda a l’amistat, l’amor, el sexe, els secrets, les frustracions, el futur i les (des)il·lusions. Es tracta d’una adaptació lliure de la saga d’Elisabet Benavent, però ella ha estat present en tot el procés creatiu com a assessora.

Tots estem d’acord en el fet que la sèrie té els seus problemes (un primer capítol massa fluix, personatges que el seu únic tret distintiu és “ser homosexual”, trames desdibuixades o amb poca força, moments en què no passa res…) però no podem negar que ens hi sentim representats. Que volem acompanyar la protagonista en el canvi que ha decidit fer a la seva vida, tingui més o menys raó. Diana Gómez té, per fi, el paper protagonista que es mereix.

Sí, Valeria pot recordar en molts aspectes a Sexo en Nueva York o les pel·lícules de Bridget Jones. I ens agrada poder gaudir de produccions d’aquest gènere: peces que posin a les dones com a protagonistes; als seus problemes, a les seves pors i a les seves lluites i el sexe real i feminista. A més a més, Madrid es converteix en un protagonista més de Valeria: els seus carrers, els seus bars, els locals de moda i la seva gent. Una ciutat on cada dia hi arriba gent diferent, amb noves il·lusions i nous projectes per fer realitat. Això és el què li passa a les protagonistes d’aquesta sèrie: la Valeria, la Carmen, la Lola i la Nerea volen lluitar per ser qui són, i no per ser qui la resta vol que siguin.

Fa uns dies, Elisabet Benavent penjava una foto del seu grup d’amigues a l’Instagram acompanyat d’aquest text: “Soy muy fan de mis amigas por muchas razones. Porque son mis musas, porque son fuertes, valientes, porque inspiran, porque comprenden, guardan secretos, confiesan y son maravillosamente humanas”. I això és el que trobem a Valeria: un grup d’amigues de qui sempre trobarem alguna característica que ens recorda en algun aspecte a les nostres vides.

La Valeria de Netflix no és la Valeria dels llibres, ni les seves amigues tampoc, però són maneres diferents de conèixer-les. Jo us recomano que no us en perdeu cap de les dues opcions. Però, sobretot, no us perdeu els llibres d’Elisabet Benavent.

Veredicte

Agradarà: a qui tingui ganes de trobar una sèrie en què les protagonistes podrien ser el teu grup d’amigues.

- Advertisement -

No agradarà: als que busquin una sèrie perfecta.

Enganxòmetre: 8

Nota: 7

- Advertisement -
Redacció
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents