He gaudit Vaiana 2 en català. Jo i tota la festa d’aniversari de nens i nenes de 6 i 7 anys amb la qual vam anar al cinema. Sempre vaig desconfiant a veure una seqüela sabent que no igualarà l’original… Però haig de reconèixer que Vaiana 2 ens porta una continuació vibrant i compromesa que consolida la protagonista com un referent sòlid per a les nenes d’avui. Crec que el personatge és una molt bona actualització del concepte “Princesa Disney”.
Tal com passava a la 1a entrega la pel·lícula evita qualsevol rastre de la princesa de conte de fades tradicional per centrar-se en una heroïna terrenal, propera i inspiradora. Vaiana és algú amb qui les espectadores poden identificar-se: una jove decidida que, més enllà de somiar, actua. I no només actua: lidera! És una sort que apareguin productes com aquest i que, a més els puguem gaudir en llengua catalana.
En aquesta segona entrega, Vaiana assumeix el seu rol no com un tron ni un pedestal, sinó com una responsabilitat. Una tasca que implica treballar, liderar, prendre decisions complexes i, sobretot, escoltar-se a si mateixa. És una líder aventurera que no necessita poders màgics per brillar; la seva força rau en la seva connexió amb la natura i la capacitat de comprendre l’entorn que l’envolta. Intel·ligència ancestral en temps d’intel·ligència artificial.
Vaiana: més que aventura
Un dels punts forts de la pel·lícula és el seu missatge feminista subtil però contundent. Vaiana no espera que ningú resolgui els seus problemes. Ella és l’artífex de la seva pròpia aventura. La seva amistat amb Maui s’enriqueix, mostrant-nos una relació basada en el respecte i l’equilibri. Maui deixa enrere el paper de “semideu infal·lible” i es presenta com un heroi humà, amb dubtes i errors, trencant tòpics de masculinitats tòxiques. Malgrat que l’esquelet de guió sigui força semblant a Vaiana 1, la trama evoluciona presentant nous personatges a la tripulació de la jove cap de Motu Nui.
La figura de l’àvia, ja emblemàtica a la primera pel·lícula, guanya encara més profunditat. Una dona rebel, lliure i poderosa, és un far que il·lumina Vaiana i una celebració de la saviesa que ve amb l’edat. Lluny de l’edatisme, aquesta àvia trenca amb els estereotips de fragilitat per esdevenir una veritable icona. I com a novetat tenim la següent generació: la germana petita que aprèn i s’emmiralla en la valenta Vaiana.
L’eix temàtic de la història connecta amb preocupacions contemporànies. La pel·lícula reivindica la necessitat de recuperar la connexió amb la natura i escoltar-ne els ritmes, en un moment en què la tecnologia sembla haver eclipsat la nostra intuïció. Com a nota negativa, però, hi ha la poca definició del malvat de la funció. És més una “presència” amenaçadora que un personatge. Aquest fet quedarà corregit a Vaiana 3… Evidentment la 3a pel·lícula és un fet.
En qualsevol cas, en un any en què hem vist sales plenes de seqüeles buides (Gru 4, Kungfu Panda 4) Disney ha sabut sortir airós amb Del revés 2 i Vaiana 2 (en català totes dues). Esperem que no s’esguerri aquest camí.
Veredicte
El millor: l’evolució natural del personatge de Vaiana que consolida la figura de dona empoderada i líder.
El pitjor: la repetició de gran part de l’esquema del guió de la 1a entrega i un dolent poc carismàtic (de moment).
Nota: 7,5
