María (Emma Suárez), una dona de Bilbao de 55 anys a qui li diagnostiquen un càncer terminal, abans d’ingressar a l’hospital per rebre un fort tractament mèdic, decideix emprendre un viatge a Grècia amb les seves dues amigues i les respectives parelles. Les tres dones s’escapen dels homes per anar a la petita illa de Nisyros, on María coneixerà a Stefanos (Akilas Karafisis), un pescador d’esponges grec del que s’enamorarà i haurà de decidir si passar els últims dies de la seva vida amb ell o tornar a casa amb la família.
El director madrileny Miguel Ángel Jiménez (Chaika, 2012) ha presentat Una Ventana al Mar dins la secció ‘Zona Oberta’ del BCN Film Fest 2020. El cineasta ha optat per una història, que tot i el seu rerefons dramàtic, està plena d’esperança i emoció, fugint de la tristesa i el dolor. Amb el ben emprat recurs del silenci, esquiva els moments més durs de la malaltia viscuts per la protagonista, i evita així la ‘llàgrima fàcil’ del públic, creant moments propers i íntims amb els que connectar emocionalment.
‘Una Ventana al Mar’ et deixa un somriure als llavis i una llàgrima als ulls.
La inspiració per la història que explica la cinta li va venir a Jiménez a la mateixa illa de Nysiros, després d’haver perdut a la seva mare víctima d’un càncer, on va pensar en la sort que tenia de ser viu i com li hagués agradat compartir aquell viatge amb ella. Emma Suárez va ser la primera i única opció per al director per interpretar a la protagonista, que transmet, en tot moment, tendresa i dignitat.
La bellesa serena de Suárez està perfectament acompanyada per la bellesa evocadora de l’illa, aconseguint un equilibri perfecte ple de pau i serenor. El mar es converteix en una espècie de narrador omniscient i silenciós, que funciona com un personatge més i que ajuda a la protagonista a fer les paus amb la vida passada i la futura mort. Una Ventana al Mar deixa a l’espectador amb un somriure als llavis i una llàgrima als ulls.
Veredicte
El millor: la gran presència d’Emma Suárez que ho diu tot sense necessitat de dir res.
El pitjor: alguns tòpics sobre la malaltia del càncer que provoquen la sensació de déjà vu.
Nota: 8
