today-is-a-good-day

Una premsa immoral i corrupte… segons Balzac

- Advertisement -

El director francès Xavier Gianolli adapta una de les novel·les més profètiques de l’escriptor Honoré de Balzac (1799-1850), en la seva pel·lícula homònima Las ilusiones perdidas (Illusions perdues, 2021). L’obra original és una de les més extenses de Balzac, de fet es va publicar en tres parts inicialment: Els dos poetes (1837), Un gran home de províncies a París (1839) i Els patiments de l’inventor (1843), i s’integren en l’ambiciosa Comèdia Humana, l’obra que volia donar sentit a l’obra completa de l’autor, formada per desenes de llibres. La pel·lícula se centra en la segona d’aquestes parts, amb unes petites llicències, especialment en la definició i nombre de personatges, que doten de més fluïdesa, contundència i claredat a la pel·lícula.

Las _Ilusiones_Perdidas_1

- Advertisement -

La trama de Les il·lusions perdudes és una història trepidant d’ascens i caiguda d’un jove poeta de províncies, Angulema en concret, que tot just s’acaba d’autopublicar un poemari a la impremta familiar. Aspira a forjar-se un destí i recuperar la posició social de la mare, d’una família aristocràtica vinguda a menys, i de la que adapta el seu cognom: a partir d’ara serà Lucien de Rubempré. La seva joventut i bellesa enlluerna a Madame de Bargeton, la mecenes artística de la zona, amb la que inicia un romanç.

- Advertisement -

La marxa a París de l’amant, que fuig de les enraonies, l’esperona a marxar també cap a la gran ciutat, crescut pel seu potencial i per la seva primera obra. La realitat és molt cruel amb ell, ja que, per evitar el safareig, li demanen que visqui pel seu compte i, finalment, amb el risc evident de tenir problemes amb el marit i amb el seu prestigi social, el deixa abandonat a la seva sort. Haurà de buscar-se la vida, com vulgarment es diu.

Las _Ilusiones_Perdidas_3

I és aquí on la pel·lícula de Gianolli s’acarnissa especialment amb el periodisme, amb uns mitjans de comunicació que creixen en paral·lel amb la innovació industrial (veiem com s’inventen les noves rotatives que permeten imprimir milers d’exemplars, per exemple), evocant els inicis caòtics de la professió. Estem a la pròspera dècada de la Restauració, al voltant de 1820, en un moment de lluita de poder i posicionament de la noblesa que ha sobreviscut a la Revolució Francesa.

Quan el jove poeta cerca feina a una de les capçaleres de premsa més cèlebres de París, el seu editor li pregunta “Per a què serveix un diari?”, i la seva resposta és sincera i contundent: “Per a tenir informada a la ciutadania”. La resposta del seu entrevistador corregint-lo també ho és de sincera i de contundent: “Estem aquí per a fer guanyar diners als nostres accionistes”.

Las _Ilusiones_Perdidas_3

Els diners són la clau de qualsevol enigma, tot es pot comprar i ser venut. La política, la literatura i el teatre convergien en la sala de reunions del consell de redacció del mitjà, on les bones crítiques tenen un preu. Les notícies falses són dobles (la falsa i la seva corresponent disculpa o aclariment), i qualsevol notícia que sigui probable de ser certa és publicable, no cal contrastar-la, si no li agrada a algú que pagui per la seva rectificació… Una visió moderna de la realitat de la nostra situació, visualitzant també als influencers del segle XIX, que poden aconseguir els aplaudiments més forts o els xiulets més sagnants al teatre, depenent de qui pagui, manipulant als seguidors en un sentit o un altre sense que en siguin conscients. Veiem in situ com poden carregar-se la carrera d’una actriu, independentment de la seva feina, simplement com a palanca per a fer mal al jove poeta.

El súmmum del grotesc espectacle que presenciem el protagonitza l’actor Gerard Depardieu, que interpreta a un editor que no sap llegir ni escriure i que fa el que calgui per a poder tenir èxit amb els llibres que publica, coneixent les regles del lloc i el preu de comprar al periodista de torn per a obtenir una bona crítica. Una crítica mordaç d’una societat que reconeixem com molt propera, on els mitjans de comunicació es mostren amb una gran cruesa, visualitzant una corruptela impulsada per les gratificacions econòmiques i el posicionament social (festes, reconeixement, sopars, etc.), fonamentada sobre notícies falses, escàndols i xafarderies… us recorda alguna cosa?

Las _Ilusiones_Perdidas_4

- Advertisement -

La pel·lícula està rodada íntegrament a París, amb un elenc brillant i un disseny de producció meravellós, amb un vestuari i maquillatge exquisit i amb un guió vibrant que captiva a l’espectador. No us perdeu aquesta obra mestre, malgrat el desencís que suposa pensar en què puguin guanyar els corruptes. I ja que no cobrem res per a escriure aquest article, espero que, almenys, la valoració de la qualitat del mateix no la faci un mico com es veu a la pel·lícula… O potser sí?

Las-ilusiones-perdidas_P

- Advertisement -
Jordi Ojedahttps://comiccienciatecnologia.blogspot.com/
Jordi Ojeda és professor del Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra) on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics. És autor del llibre 'Robots de Cine. De María a Alita', publicat per Diábolo Ediciones.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents