L’estrena als cinemes de l’òpera prima de la directora Eliza Schroeder és una bona oportunitat per gaudir del potencial del mitjà audiovisual, mostrant un paral·lelisme amb la realitat a la vegada que la reinterpreta. Schroeder va perdre la seva mare just quan s’embarcava en el projecte del que seria el seu primer llargmetratge, després de diversos curts i experiències a la televisió. Al final, la pel·lícula és un homenatge a la seva mare, a qui dedica la pel·lícula, i, a la vegada, la pel·lícula és un bon exemple d’emprenedoria del que suposa portar un projecte innovador endavant, ja sigui al cinema o a una pastisseria.
https://elcinefil.cat/2020/09/23/pasteleria-notting-hill/
La pel·lícula Una pasteleria en Notting Hill (Love Sarah, 2020) s’inicia amb la tragèdia de la mort en un accident de trànsit de la Sarah, just quan es dirigia al local que acabaven de llogar amb la seva millor amiga i sòcia, per obrir una pastisseria al barri de Notting Hill. La malastrugança canvia el destí de la sòcia que, malgrat haver estudiat cuina feia anys, pensava fer d’administradora i venedora i ara no sap què fer sense l’experta en pastissos.
L’estima i empenta de la filla i la mare de la Sarah acaba convencent la desemparada sòcia de continuar el projecte, tot just quan feia el possible per traspassar el local. Una àvia i una neta com a financera i emprenedora, respectivament, i una sòcia reinventant-se… el que passarà a continuació us sorprendrà.
I no, no us ho explicaré, si us interessa haureu de veure la pel·lícula, però us avanço que veureu tota una lliçó d’emprenedoria, us faig cinc cèntims per muntar un nou negoci:
- Un inventor ha de sorprendre. Ha de fer un prototipus. Ho ha de testar. Ha d’escoltar, canviar, adaptar-se, corregir, provar. Ha de tenir enginy i ser original. Cercar les necessitats o proposar solucions que no sabies que necessitessis.
- Fer un invent és meravellós. És el resultat d’investigar i de desenvolupar (la coneguda I+D) el projecte. I ja està. Si no es fa res més, pots presumir de ser inventor amb la família.
- Si algú et compra el teu invent, ah amics, això és innovar. Innovar és aconseguir que algú estigui disposat a comprar allò que has inventat. Contribueixes a generar riquesa pel país, tu guanyes uns calerons i, a més, pots pagar els deutes i/o despeses que hagis generat o estiguis generant. El cicle de generació de riquesa en realitat és de tres lletres: I+D+i, és a dir, investigació+desenvolupament+innovació.
- Una persona que tingui la capacitat d’innovar és un emprenedor. No és fàcil. Haurà de pensar en el producte final, el lloc on fer el negoci, l’anàlisi de l’entorn, els socis, el finançament, el personal, els clients, etc., etc., etc.
Tot això i molt més ho veurem durant el dia a dia de les tres sòcies que hauran de treballar dur per tenir el seu negoci en funcionament. Hauran d’explorar el mercat, els gustos i desitjos dels clients, hauran de saber vendre’s, aprofitar les poques oportunitats de fer difusió del negoci… i sí, hauran de ser community managers de les seves pròpies xarxes socials, és clar.
Però l’empoderament es desenvolupa especialment amb els problemes que et trobes i has d’anar solucionat i, també, amb els fracassos, no tot és tan fàcil. Al film, hi veurem el neguit d’obrir un negoci, de cercar nous clients, de resoldre els conflictes que van apareixent. I sí… això és ser emprenedors o, més ben dit, és ser emprenedores, unes emprenedores que encomanen la seva passió a l’espectador i que et fan còmplices de l’amor que traspuen per la memòria de la persona estimada i enyorada.
I, tot plegat, menjant pastissos… algú en dona més?
