today-is-a-good-day

Una història de ninges

- Advertisement -

Va haver-hi una època per allà mitjans dels 80 que es va desfermar una febre per les pel·lícules de ninja. L’èxit de les modestes produccions de la Cannon (La justicia del ninja, La venganza del ninja i, sobretot, la saga El guerrero americano) va propulsar que moltes productores intentessin pujar a un carro on al videoclub l’èxit era instantani. Per això, davant la gran demanda que hi havia, dues productores, la Filmark i la IFD, van decidir emprar una tàctica per rendibilitzar, per una banda, algunes produccions d’acció del sud est asiàtic i, per altra banda, donar un seguit de productes per aquesta nova demanda del mercat.

Com? Doncs molt fàcil, remuntant les pel·lícules que ja tenien amb nou material, amb actors occidentals, amb escenes de ninja. Des d’un punt de vista comercial, un èxit assegurat, des del punt de vista més artístic i cinematogràfic un resultat més justet (sent MOLT generosos). Però és innegable que aquesta mena d’olla barrejada d’escenes no gaire ben connectades dona com a resultat un producte tan estrafolari com fascinant. Una fascinació que ha portat a Jesús M. Perez Molina ha escriure un assaig sobre aquestes productores de tercera divisió regional de Hong Kong anomenat Golden ninja operation: los secretos de la IFD y la Filmark.

- Advertisement -

- Advertisement -

Per seguir desenvolupant això, agafem una pel·lícula com és Ninja Terminator (toma títol!!!). La pel·lícula ens presenta a un Richard Harrison que pertany a una saga de ninges els quals lluiten per la justícia, enfrontats a l’imperi ninja per una estàtua daurada que donarà a qui la posseeixi uns poders inimaginables. Per una banda tenim una successió de lluites de ninja, la majoria rodades en parcs públics de Hong Kong o descampats de les rodalies. Per altra banda, tenim el metratge d’una producció coreana de lladres i serenos. I com s’uneixen ambdues trames? Doncs moltes vegades utilitzant la màgia del muntatge: converses telefòniques (moltes vegades amb un curiós telèfon amb forma del gat Garfield) o plans i contraplans que es creuen d’una producció a l’altra.

Richard Harrison, protagonista del nou metratge de Ninja Terminator (així com una vintena més de títols de la productora) era un actor de sèrie B europea que va estar en Peplums, Spaghetti westerns o imitacions de James Bond europees. En un moment va anar a fer una producció a Hong Kong que es va convertir en una dotzena llarga de produccions amb títols com Diamons ninja force, Golden ninja warrior o Ninja thunderbolt. Si Richard Harrison era conscient d’això o no és objecte de polèmica.

Però, no només de ninges va viure la Filmark que intentava pujar al carro de l’èxit del moment. Per exemple, Robovampire, una pel·lícula en què un policia de narcòtics és assassinat per malfactors, el seu cos serà robotitzat per continuar la lluita contra el crim (qualsevol semblança amb la cinta de Paul Verhoven, Robocop, no és casualitat). Un crim representat per un grup mafiós que decideix utilitzar vampirs xinesos (dels que van vestits a l’estil tradicional i caminen fent saltirons) per protegir els seus carregaments de droga. Paral·lelament a tot això, hi ha una trama tailandesa, protagonitzada per l’astre local Sorapong Chatree, que lluita contra uns altres narcotraficants. De tant en tant, hi ha alguna conversa telefònica entre els protagonistes d’ambdues trames paral·leles per intentar donar alguna coherència i cohesió a la pel·lícula, amb resultats totalment hilarants.

De fet, la IFD i la Filmark també van distribuir molt de cinema d’animació de Corea del Sud (quan a Corea del Sud es dedicaven a calcar a Mazinguer Z, Gundam i Comando G), produir cinema de Kickboxers amb la petita moda videoclubera que va haver-hi a principis dels 90, pujar al carro de la Bruceploitation o crear el seu propi superheroi amb la saga de Catman. Però per aprofundir més en tots aquests aspectes millor llegir el llibre, que es una autèntica meravella! Un llibre fascinant, ja que estem parlant d’un dels racons de la sèrie Z més ignota que no s’ha tractat a fons mai en cap publicació (i menys amb el rigor de Perez Molina) ni en castellà ni en anglès. Perez Molina no només parla de les productores en si, i les seves connexions amb la màfia local, sinó també repassa qui eren les persones davant i darrere de les càmeres, amb una bona collita d’entrevistes. I per si no n’hi hagués prou, fins i tot proposa un repàs als principals escenaris on es rodaven les icòniques escenes de ninges de colors en un format de guia turística, una mena de ruta del ninja de la justícia per Hong Kong.

En definitiva, estem davant d’un autèntic tresor narratiu per tothom que estigui interessat en el cinema oriental en general i que no puc deixar de recomanar. A més, en breu hi haurà una reedició que aportarà més informació per conèixer millor aquestes produccions.

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents