Que no és el millor moment per fer celebracions, gal·les i grans trobares ho sabem tots. La Covid-19 porta un any donant la tabarra, i per això aquest any hem tingut la gala dels Premis Gaudí més deslluïda i trista de la història. Però no només pel fet que el cinema català registri les pitjors dades fins al moment, sinó també perquè hem tingut una gala terrible.
Això sí, ha estat ràpida. Tan ràpida i breu com la desfilada per la catifa vermella. Gairebé ni una sola imatge que ens permeti analitzar, tal com hem anat fent les últimes gal·les, els estilismes dels nominats i convidats a la festa del cinema català. En aquest punt, s’ha de dir que l’organització no ha estat massa encertada.
Però no tot són desgràcies! S’ha de dir que aquest any el nivell dels estilismes ha pujat. El glamur s’ha deixat veure tot i la pandèmia. Deu ser que tenim ganes de treure’ns el xandall i el pijama del confinament i mudar-nos una mica. Com era d’esperar, hem vist mascaretes a joc amb l’outfit, un detall que sempre s’agraeix i que dona equilibri i continuïtat al vestit.
En general, el negre ha estat el color de la nit tant pel que fa a l’estilisme dels homes com al de les dones.
El brilli-brilli també hi ha estat present, però en general força controlat.
També hem tingut alguna nota de color, com el vermell de Pilar Palomero o el blau klein d’Isona Passola.
I poca cosa més a dir d’una gala de tarda que ens ha deixat una mica freds pel que fa a la moda. Esperem que l’any que ve sigui més lluïda i que no hi hagi mascaretes.
