today-is-a-good-day

És necessari tenir una agent 007?

- Advertisement -

Després de mesos d’especulació i que tots féssim volar els ocellets amb una possible contractació de Tom Hardy per agafar el relleu del famós agent de l’Mi7 (o 6, en funció del llibre o la pel·lícula), aquesta setmana la xarxa ha bullit amb la confirmació de la identitat del nou 007. I sí, la xarxa ha bullit perquè ens ha agafat a tots per sorpresa el fet que sigui una dona.

Després de l’estrena (llargament esperada en el temps, per culpa de la crisi pandèmica) de No time to die, l’agent James Bond ja no continuarà amb el seu deure amb l’estat Britànic i amb l’agència d’espionatge i se substituirà per la nova agent interpretada per Lashana Lynch. Lynch ja apareixerà a aquesta última entrega protagonitzada per Craig i ja va demostrar a Captain Marvel (2019) o a Still Star – Crossed (2017) de què és capaç de fer rere la pantalla. Així que, estic segura que en aquest sentit no pot decebre.

- Advertisement -

- Advertisement -

Ara, la meva pregunta és, calia realment transformar una saga tan mítica com la de James Bond? Calia canviar un agent 007 per una agent 007? En un primer moment, quan va explotar la notícia el meu cap va fer emetre un no rotund. Però el meu feminisme va posar-hi fre i em va demanar que ho madurés durant uns dies. Així ho he fet i he decidit que continuo pensat que no calia. M’explicaré.

Referents i refregits

Si bé és cert que necessitem rols femenins potents perquè tenim actrius plenament preparades per agafar-los i perquè tenim un públic delerós de veure-ho, no crec que s’hagin de reaprofitar rols tradicionalment masculins per aquest propòsit. El meu exercici en la cerca de la meva opinió, evidentment fonamentada a partir del que he pogut llegir i a l’espera de poder veure la pel·lícula, m’ha portat a pensar que fins i tot em puc sentir ofesa en veure que diferents rols masculins s’estan passant a femenins (Ghostbusters (2016), Ocean’s 8 (2018), Doctor Who (2018 – )), com si haguéssim d’aprofitar i d’acabar d’explotar allò que ja funcionava. He arribat a la conclusió que no vull veure una agent 007, com tampoc vull veure una Dirty Harriett, ni una Corleone. Vull personatges nous, frescos i també, tradicionalment femenins, sense haver d’aprofitar les engrunes de ningú.

Quatre remakes amb canvi de sexe

És més, crec que Hollywood ha perdut una oportunitat d’or aquí, i ara, posant-me el barret de visionària en el món dels negocis (no us enganyeu, no ho he estat mai), si jo tingués els diners de les productores, hagués apostat per una nova saga protagonitzada per la Moneypenny i mantenir la tradició del gentleman anglès per a la saga Bond. Dues sagues explotables amb possibles spin-offs en què compartissin pantalla els dos personatges d’igual a igual. D’aquesta manera doncs, em permeto també reivindicar el personatge de la Moneypenny i demanar que algú la tingui en compte perquè sigui ella que protagonitzi una pel·lícula d’espies britànics i no un 007 reaprofitat per donar visibilitat a les dones. Ella ha de ser l’autèntic estendard femení i feminista de la saga ideada per Ian Fleming!

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents