Un viatge pel llegat de Chillida 

- Advertisement -

«Quan mires una obra d’art has d’intentar no quedar-te en si t’agrada o no. Sigues pacient, observa-la bé. Què et diu? Com et sents? I abans de jutjar-la, informa’t, intenta conèixer una mica l’artista i el seu recorregut, veure com ha arribat fins a aquest punt pot ser molt interessant i t’ajudarà a entendre més el que tens al davant», afirma Marta, una estudiant de Belles Arts, protagonista de la novel·la gràfica El viaje de Chillida (2024), amb guió i dibuix de David Marto, publicat per Norma editorial en castellà i euskera. És el primer còmic de l’il·lustrador David Marto, i el primer dedicat a l’obra de Chillida, un treball que es converteix en un instrument pedagògic ideal per ajudar a respondre algunes de les preguntes que ens proposa el protagonista sobre la manera com hem d’afrontar la mirada d’una obra d’art. 

La història comença amb el propòsit de Marta de fer un viatge per tots els monuments públics a Espanya de l’escultor donostiarra Eduardo Chillida (1924-2002), complint la promesa que havia fet amb el seu avi, i que no podrà complir en morir aquest pocs mesos abans. Els lectors acompanyarem la jove en el seu recorregut solitari sent còmplices d’aquells instants contemplatius, de silenci, d’observació i de buit (o de dol), tan propi de l’obra del cèlebre escultor. La novel·la gràfica s’emmarca en les activitats commemoratives del centenari del naixement de Chillida, i s’ha realitzat en col·laboració entre tres entitats: el museu Chillida Leku, la Fundación Eduardo Chillida y Pilar-Belzunce i Norma Editorial, responsable de la publicació a tots dos idiomes indicats, amb una cuidada coberta espectacular, amb una textura, color i robustesa singular. 

- Advertisement -

El mapa de Chillida-David Marto

- Advertisement -

La novel·la gràfica compta amb el pròleg del dibuixant Álvaro Martínez Bueno, en què destaca, precisament, aquest primer buit que deixa la persona estimada en marxar, i com d’aquell amarg silenci no desitjat, sorgeix un diàleg amb la persona absent, a través de l’experiència del viatge, de la visió dels diferents monuments, recordant les nombroses trobades que van tenir avi i neta a l’escultura Lugar de Encuentros V (1973), ubicada a la plaça d’Alfons VI a Toledo. L’obra és una escultura de formigó de 16 tones de pes i amb unes dimensions de 215x470x400 centímetres, dipositada a la capital castellanomanxega al costat de cinc peces més repartides per Madrid, Barcelona, Bilbao i Palma de Mallorca. L’obra no només estava concebuda per integrar-se en un entorn singular, envoltat de muralles, sinó també perquè s’hi pogués interactuar, convidant-nos a envair-la, per la facilitat amb què t’hi pots pujar. 

Martínez Bueno és actualment un dels autors destacats de DC, amb més d’una dècada dibuixant personatges mítics de l’editorial estatunidenca, tan coneguts com Batman, Aquaman o els integrants de la Lliga de la Justícia. Tot i que el seu reconeixement internacional va venir d’una obra de terror, en què va poder mostrar el seu talent en tota la seva esplendor: The Nice House on the Lake (2022-2023), amb guió de James Tynion IV, color de Jordie Bellaire i dibuix i tinta de Martínez Bueno, publicat en castellà per ECC Ediciones. L’obra va guanyar els premis Eisner (els més prestigiosos dels Estats Units i dels més importants a nivell internacional) a la millor sèrie nova el 2022, al millor guionista i la millor colorista el 2023, i va ser nominada a les categories de millor sèrie regular i millor dibuixant/entintador aquell mateix any, i, el gener de 2024, va guanyar el Premi a la millor sèrie al Festival International de la Bande Dessinée d’Angouleme, el més prestigiós d’Europa. 

El mapa de Chillida-David Marto

Martínez Bueno, càntabre de naixement i resident a Donostia-San Sebastián des de fa set anys, va fer el seu particular homenatge a Chillida en aquesta obra, un còmic de terror psicològic que esdevé en una luxosa mansió on han estat citats diversos personatges que van conèixer en el passat a l’amfitrió. Sense poder revelar gaire més de l’argument per mantenir el misteri, cal destacar que els jardins de la residència estan decorats amb estàtues les formes de les quals evoquen l’estil de Chillida, en una inspiració particular d’un pioner homenatge a l’escultor en un còmic. 

Per la seva banda, a El viaje de Chillida, Marto porta el seu protagonista al llarg de diverses ciutats de la península. La seva primera parada correspon a la primera obra de formigó que Chillida va fer a la seva carrera i que es troba, literalment, suspesa a la Castellana, a Madrid. «A Chillida li agradava que les seves escultures fossin a llocs públics perquè així deia que les obres pertanyien a moltes més persones» s’indica en una de les vinyetes. Visitarà fins a nou escultures en total. La novel·la gràfica no és la biografia de l’escultor, però el viatge anirà acompanyat amb píndoles de la seva vida que ens permetrà conèixer la seva evolució com a artista i entendre algunes de les decisions que va prendre. Una de les més curioses, quan va decidir dibuixar amb la mà esquerra sent destre quan estudiava al Cercle de Belles Arts de Madrid, una decisió que, deia, l’obligava a pensar més el que estava fent davant la dificultat del traç per la manca de perícia d’aquesta mà. Dibuixar no podia ser tan fàcil, deia. I així va estar tres anys, en consonància amb un caràcter perseverant i reflexiu característic de la seva obra. 

El mapa de Chillida-David Marto

El viatge de Marta segueix per Sevilla, concretament visita el Monumento a la Tolerancia (1992), situat just davant on una vegada va estar la seu del Tribunal de la Inquisició. El recorregut continuarà per Valladolid, Barcelona, Gijón, Vitòria-Gasteiz, Gernika, Hernani i Donostia-San Sebastià. Al final de cada etapa veiem un suposat dibuix de la protagonista dibuixat a llapis. Marto, llicenciat en Belles Arts com la protagonista de la novel·la gràfica, explota al màxim l’estil cartoon amb l’ús de tres colors (blanc, negre i blau), i aprofitant experiències personals per adaptar-les a les necessitats de la ficció, com l’elecció de començar per Toledo, la ciutat de l’autor. I funciona molt bé. La novel·la gràfica compta al final amb un dossier explicatiu amb una descripció breu de l’obra pública de Chillida, la seva biografia i una presentació de l’espai Chillida-Leku. 

Precisament, el gener del 2025 arriba a les sales de cinema el documental Ciento volando (2024), dirigit i guionitzat per Arantxa Aguirre, que va tenir la seva estrena mundial al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, a la secció Zinemira, i que compta amb l’actriu Jone Laspiur com a relatora i entrevistadora. Al documental intervenen l’arquitecte Joaquín Montero, l’artista Fernando Mikelarena, i els escultors Koldobika Jauregi (que va morir el juny del 2024 i el documental ret homenatge) i Andrés Nagel. A més, hi intervenen la directora del Chillida Leku, la Mireia Massagué, el director del Museu de Belles Arts de Bilbao, en Miguel Zugaza, i l’artista Elena Cajaraville, entre d’altres, així com els familiars del propi Chillida, Ignacio Chillida (fill d’Eduardo Chillida) i Mikel Chillida (net). 

- Advertisement -

Ciento volando-Chillida

El documental assumeix el repte d’aconseguir una immersió visual al museu Chillida Leku, coneixent-ne la gènesi, la intenció original de Chillida i l’evolució al llarg dels anys, tenint en compte, com ens expliquen els protagonistes (com el mateix arquitecte que concep la restauració), que Chillida entenia que el museu seria el resultat de la feina de molts anys de rehabilitació i, alhora, del disseny paisatgístic de l’entorn, un procés necessitat del pas del temps. 

Chillida Leku és un gran espai de jardins i boscos, envoltant un gran mas del segle XV convertit en museu, biblioteca i centre cultural, situat a Hernani, a Guipúscoa, que es va inaugurar per primera vegada el 16 de setembre de 2000 després de més de deu anys de preparació de l’espai, després que Eduardo Chillida i la seva dona Pilar Belzunce (1925-2015) busquessin durant anys una instal·lació que facilités l’oxidació de les escultures prèvia a la posterior exhibició. Les onze hectàrees de terreny i el mas es van configurar com el lloc ideal per dissenyar un museu únic concebut per contenir el llegat de Chillida per a l’eternitat, literalment, on el diàleg de les escultures amb la naturalesa de l’entorn és primordial, integrant-se de manera harmònica.

Ciento volando-Chillida

Al documental, l’arquitecte de la restauració explica com va ser el 1986 quan van començar les obres, assegurant l’estructura, traient les peces inestables per poder entrar al mas, resolent tota mena de problemes que anaven sorgint, realitzant accions de mica en mica al llarg dels anys. Caldrien tres lustres per obrir la instal·lació, encara en vida de l’artista. El museu va estar tancat entre el 2010 i el 2019, vivint ara un nou ressorgir amb motiu de les celebracions del centenari, on s’han programat diverses exposicions, conferències i publicacions, inclosa la primera novel·la gràfica esmentada. 

Marto també decideix que el seu protagonista acabi el seu particular viatge al museu Chillida Leku, perpetuant el concepte que explotava Chillida, la de concebre llocs de trobada, en un entorn que convida a la reflexió i la contemplació, per la qual cosa el còmic es converteix en un instrument de divulgació idea, que segur que hagués entusiasmat Chillida, persona inquieta intel·lectualment, cosa que al documental d’Aguirre es pot apreciar quan ens mostra una part de la biblioteca personal, de les lectures que tant el van influenciar. Entre elles, un autor i un títol molt oportú i suggerent: Andando y pensando. Notas de un transeúnte 1929 (1959), d’Azorín (José Martínez Ruiz, 1873-1967), una recopilació d’articles sobre diferents aspectes de la societat de finals de la dècada dels anys vint, amb una visió extraordinàriament moderna i anticipativa. 

Ciento volando-Chillida

En certa manera, els llibres també són llocs de trobada, amb la capacitat de compartir aquests llocs gràcies a la lectura i malgrat les distàncies. El documental ens mostra la part més íntima de l’artista, de la relació inseparable amb la seva dona a qui va prometre no separar-se mai més després dels primers viatges. «Jo soc jo quan estic amb tu», afirmava. Chillida sempre deia que era «com un arbre, amb les arrels a la terra i les branques obertes al món», això sí, com un arbre perfeccionista, ja que en una de les cartes enviades a la seva dona li reconeixia que havia trobat un error en un dels seus muntatges ja acabats i que havia decidit tornar-hi a treballar tot i que s’estava jugant l’exposició, pel poc temps disponible per arreglar-ho. I el seu raonament era inqüestionable: «Más vale ciento volando, que pájaro en mano». Això sí que és una veritable lliçó de filosofia.

Centenario de Chillida

- Advertisement -
Jordi Ojeda
Jordi Ojedahttps://comiccienciatecnologia.blogspot.com/
Jordi Ojeda és professor del Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra) on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics. És autor del llibre 'Robots de Cine. De María a Alita', publicat per Diábolo Ediciones.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents