El cineasta català, Jaume Collet-Serra, és un especialista de crear cinema per mantenir al públic en constant tensió, tal com va demostrar des del seu debut amb House of Wax (2005) fins a Non-Stop (2014), passant per The Orphan (2009) i ara és el torn de The Shallows (2016).
El film es desenvolupa a Mèxic, on una jove ex-estudiant de medicina viatja per tal de practicar surf a una platja secreta que va conèixer la seva mare quan estava embarassada d’ella. Amb ganes de romandre en total solitud i harmonia amb les onades rebrà la companyia d’un animal marí disposat a tergiversar els seus plans.
Comença transmetent molta pau i tranquil·litat, mostrant la platja paradisíaca, la protagonista i la seva passió acompanyada del seu drama particular, part de l’elenc secundari i després d’aquestes llargues escenes esdevé l’acció en sí, amb unes imatges ràpides sobre l’atac del tauró que en qüestió de segons transmet una angoixa i sensació de dolor instantània. Posteriorment, la pel·lícula perd molta força, ja que hi ha moments molt plans que si no surten seqüències de tauró o altres éssers vius visitants esdevenen un avorriment crònic. Això crea un homenatge gratuït a Cast Away (Naúfrago) a causa de la comparativa que pot sorgir entre una gavina que roman amb la protagonista a l’illot on queda varada i sembla el fidel acompanyant d’en Tom Hanks, Wilson, la pilota.
El llargmetratge transmet molts missatges clars evidenciant la capacitat de supervivència extrema, unida a la depressió, soledat, tristesa i lluita constant contra les adversitats, demostrant que si hom cau pot tornar a llevar-se si té força de voluntat encara que l’enemic sigui un esqual. A més, en aquesta ocasió la figura clau que s’ha d’enfrontar a l’animal és una dona forta que, a la vegada lluita contra el patriarcat.
Hi ha escenes completament precioses, aprofitant els escenaris i éssers vius disponibles, fan lluir una fotografia impactant i gairebé irreal (tot i que és totalment factible), tot i així el guió no deixa de ser pobre i s’aproxima a un film de sèrie B de caràcter seriós. Si es tractés d’una òpera prima seria totalment lògic, però el cineasta és un director experimentat que podria haver creat una història més desenvolupada. Ara bé, aconsegueix el que esperava: causar el pànic aquest estiu entre els que tenen intenció de passar una agradable jornada a la platja sense pensar en taurons, ara s’ho pensaran dues vegades. Un fet que va quedar enrere desprès de l’estrena de Jaws (1975).
Cal deixar clar que els taurons no són una amenaça per als humans, els accidents que hi ha a l’any són fets aïllats i s’ha de tenir en compte que és la persona la que envaeix el seu medi ambient i sovint se’ls empipa de mala manera… És normal que a vegades acabin defensant allò que és seu.
Veredicte:
El millor: Les escenes on apareixen éssers vius tenen una bellesa captivadora i aporten l’acció i entreteniment requerit per no caure en l’avorriment extrem.
El pitjor: El motiu que desencadena tota la trama conté un dramatisme poc interessant que no aporta res a la història amb el tauró.
Nota: 6
https://www.youtube.com/watch?v=P_MDxPyZgD0
