Quan arriba el mes de juliol, el panorama de festivals de cinema posa una mica el fre de forma generalitzada, però és llavors quan arriba l’Atlàntida Film Fest per emportar-se tot el protagonisme. Des del 2011, el ja més que popular festival organitzat per Filmin obre les portes d’una enorme biblioteca en línia carregada de cinema independent, que en aquesta 9a edició bat tots els rècords amb un total de 110 títols. Com sempre, la realitat del continent europeu focalitza aquest certamen, el qual, aquest any, estarà dividit en 6 blocs: memòria històrica, política i controvèrsia, murs i fronteres, generació, identitat i domestik. A més, el festival ha programat una retrospectiva ni més ni menys que de Ken Loach. De l’1 de juliol a l’1 d’agost, tots els títols estaran disponibles de forma escalonada a la plataforma de Filmin, i en molts casos aquesta serà una oportunitat única per descobrir-los, ja que més d’una quarantena s’estrenen per primer cop aquí. Un any més l’Atlàntida Film Fest arriba disposat a sorprendre i impactar. Aquesta és una selecció del que s’hi pot trobar:
Generació
Com cada any, els joves i els seus punts de vista centren bona part de l’atenció del festival. Aquest cop, destaquen potents retrats adolescents com Acid, sobre la nova generació perduda de Rússia, o A Paris Education, sobre tres estudiants de cinema a la capital francesa. També hi trobem un drama de parella com Only You, protagonitzat per Laia Costa, o la que defineixen com a successora d’Estiu 1993, la catalana Ojos Negros. En el terreny documental la secció és bastant prolífica, i hi criden l’atenció propostes com Pájaros sin Alas, sobre el contrast de generacions a una ciutat minera d’Escòcia, Selfie, que segueix a dos joves pels barris més marginals de Nàpols, o Mating, un experiment que busca entendre la nova manera de lligar mitjançant aplicacions de mòbil.
Política i controvèrsia
Feminisme, extrema dreta, lluita social… els temes més candents de l’actualitat europea tindran lloc al festival de forma perfectament oportuna. La gran atracció és el documental El Gran Manipulador, el qual retrata la figura de Steve Bannon, qui va abandonar Donald Trump per escampar l’ideari de l’extrema dreta a Europa. Totalment oposada es troba la lluita feminista de la ministra d’assumptes exteriors sueca, Margot Wallström, que és el focus de The Feminister, o l’activisme del moviment de les armilles grogues a França, explicat en forma de road movie documental a ¡Quiero el Sol!. En l’apartat de ficció, destaca Sons of Denmark, un thriller sobre l’amenaça terrorista a Cophenaguen, i també Hellhole, que es trasllada als racons més foscos de la ciutat de Brussel·les.
Domestik
Aquesta nova secció de l’Atlantida Film Fest engloba històries més íntimes que es veuen condicionades per la societat on viuen. Hi destaquen tres històries maternals: Blind Spot, un pla seqüència que acompanya una mare en plena crisi adolescent de la seva filla; One Day, que segueix des dels ulls materns la frenètica activitat familiar que li comporta tan sols un dia de la seva vida; i La Caótica Vida de Nada Kadic, la qual recorre les carreteres de Bòsnia al costat d’una dona i la seva filla autista. Però també hi ha espai per als pares, com per exemple Nuestras Pequeñas Batallas, la qual planteja la situació d’un home que de cop es veu obligat a criar tot sol els seus dos fills. Finalment, crida l’atenció un títol com Cronofobia, sobre dos estranys que comencen una relació malaltissa per superar els corresponents traumes que arrosseguen.
Identitat
Aquest any, la categoria ha perdut pes dins del festival, però això no significa la pèrdua d’atractiu pel que fa a les pel·lícules que conté. La russa El Hombre que Sorprendió a Todo el Mundo, per exemple, explica la història d’un home que pretén canviar el seu destí transformant la seva identitat, mentre que Consequences ens trasllada a un centre correccional de menors a Eslovènia. També hi ha lloc per a la comèdia, en aquest cas de la mà de la francesa Bêtes Blondes, sobre un actor que ha perdut la seva raó de ser i busca un nou camí a la seva vida. Fins i tot s’hi pot trobar Qué tal Pascual, un documental sobre el veterà barber barceloní Pascual Iranzo.
Murs i fronteres
Els xocs culturals són un element inevitable en un continent com Europa, i de forma especialment dramàtica des que va esclatar el drama dels refugiats. No és estrany, doncs, que aquesta secció hi faci referència, encara que sigui amb propostes com Aurora, sobre la trobada entre una dona finlandesa i un home àrab que necessita asil, o el documental Aeropuerto Central Tempelhof, sobre l’acollida de refugiats a Berlín. D’altra banda, s’hi poden trobar títols tan diferents com la inclassificable comèdia Diamantino, en què una gran estrella del futbol es veu obligada a retirar-se, el drama romanès Lemonade, en què una dona intenta marxar a Estats Units, i el documental El Retorno, el qual acompanya dos danesos d’origen coreà en el seu primer viatge a la terra on van néixer.
Memòria històrica
En l’apartat més històric, aquesta edició de l’Atlàntida Film Fest ha dirigit la mirada a la Guerra dels Balcans amb propostes tan rellevants com Desaparecidos, un drama sobre els nens robats a l’antiga Iugoslàvia que va guanyar el premi del públic al passat Festival de Berlín, o Chris the Swiss, documental que mescla animació i imatges d’arxiu per recuperar la història d’un reporter de guerra mort a Croàcia. Amb un to totalment diferent, ¡Qué magnífica tarta! aborda la colonització europea d’Àfrica durant el segle XIX mitjançant l’animació de ninots de feltre. Finalment, entre d’altres, hi trobem Brecht un biopic del dramaturg austríac que serveix per rememorar la 1a Guerra Mundial i l’auge del nazisme.
Retrospectives
Com cada any, l’Atlàntida Film Fest inclou la retrospectiva d’algun autor a la seva programació. Aquest cop, la ració és doble. La més cridanera és, sens dubte, la dedicada a tota una icona del cinema britànic com Ken Loach, combinant alguns dels seus millors films dels anys 90, com Riff-Raff o Tierra y Libertad, amb la seva filmografia més recent, incloent la magnífica El Viento que Agita la Cebada o la guanyadora a Cannes fa tres anys Yo, Daniel Blake. L’altre director que mereix especial atenció és Andrés Duque, autor de Oleg y las Raras Artes, triomfadora del D’A Film Festival el 2016, que aquest any presenta el documental Carelia: Internacional con monumento, sobre una regió a la frontera entre Rússia i Finlàndia que està perdent la seva essència cultural.
Tota la programació en línia de l’Atlántida Film Fest es pot trobar aquí.
A més de tota la seva oferta en línia durant el mes en què dura el festival, l’Atlàntida Film Fest té un cop més la seva edició “física” a Palma de Mallorca de l’1 a al 7 de juliol. A banda de passis d’algunes de les pel·lícules que formen part de l’edició d’aquest any, cal subratllar un parell d’estrenes en l’àmbit nacional: Diego Maradona, el documental d’Asif Kapadia (Senna, Amy) sobre el gran geni del futbol argentí del segle XX, i Teen Spirit, drama sobre els somnis d’una jove cantant que busca ser una estrella del pop. El certamen es completa amb diversos concerts i també alguns debats posteriors a les projeccions.