today-is-a-good-day

Un nom japonès que no oblidarem

- Advertisement -

Si al món del manga fa anys que es busca el nou Akira Toriyama, al món de l’animació nipona el nom a substituir és el de Hayao Miyazaki. Com bé explica l’Adrià Guxens en aquest article de candidats n’hi ha diversos i amb molt de talent. Quan semblava que Mamoru Hosoda partia amb avantatge un nom ha irromput amb molt força. El nom és Makoto Shinkai i la pel·lícula que l’ha catapultat a l’èxit és Your name (君の名は) guanyadora, entre d’altres, del guardó a la millor pel·lícula d’animació al Festival de Sitges. Ara mateix el film es pot recuperar a Filmin en català i Netflix (en castellà).

 

- Advertisement -

I és que el film, que ens arriba també doblat al català, està ple de virtuts. El guió és una xorro d’imaginació i la manera com està portada la història (combinant humor, amor, paisatges urbans/rurals i ciència ficció) fan que l’experiència de Your name sigui completament satisfactòria. Explica la vida de dos adolescents que per raons que no venen el cas acaben tenint un destí comú. Taki i Mitsuha descobreixen un dia que mentre dormen seus cossos s’intercanvien, i comencen a comunicar-se entre ells per mitjà de notes i els telèfons mòbils. A mesura que aconsegueixen superar el xoc inicial es va creant un vincle que a poc a poc es converteix en alguna cosa més. Visualment és una cinta molt atractiva sense que calguin escarafalls, explosions i altres subterfugis cridaners per mantenir-nos clavats a la butaca gaudint de la interacció dels dos protagonistes. A més, quan ja està exposada la trama la tensió que es genera als dos costats de la història fins el clímax final està molt ben resolta…

- Advertisement -

Your Name

La pel·lícula està plena d’escenes meravelloses d’aquelles que costen d’oblidar. Des dels gags del noi adolescent tocant-se el pits quan està al cos de la noia fins al descobriment d’un Tòquio trepidant per una noia “rural”. Malgrat tot segurament el mèrit més gran de Your Name és la facilitat amb la que ens podem sentir identificats amb qualsevol dels dos protagonistes. L’empatia i els seus sentiment son tan senzills com nobles i la simpatia cap a tots dos és total.

your-name

En aquest país costa massa arrossegar a la gent al cinema a veure alguna pel·lícula d’animació que no sigui Disney. Només aquest any hem vist meravelles europees com La vida d’en Carbassó o La tortuga roja que lamentablement (tot i la nominació a l’Oscar) han fet molt poc soroll a la taquilla. Passa directe al Top 5 al mateix nivell que la Wolf Children del seu compatriota Mamoru Hosoda o les extraordinàries pel·lícules que ens regala Pixar quan estan inspirats (Inside out, Wall-e, Up…).

Veredicte

El millor: l’equilibri entre les emocions, la banda sonora, l’humor, el guió… pràcticament tot.

El pitjor: gairebé res, potser la durada (106 minuts).

Nota: 8,5

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents