Més d’una vegada tots hem pensat a engegar-ho tot i canviar de vida. Deixar la feina, canviar de ciutat, perseguir el somni de ser artista… Però els somnis, sovint, no són més que això, cabòries. La realitat s’acaba imposant i et deixes portar per la rutina i les obligacions, i el calaix de sastre on encapses els teus somnis creix alhora que el seu contingut s’oblida. I oblidant-nos dels nostres somnis, a poc a poc, anem oblidant-nos de qui, realment, som.
A la seva òpera prima, Un lugar común, la jove directora Celia Girardo explora aquest oblit i les dificultats d’enfrontar-s’hi. La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona i arribarà a les sales del país el 14 d’agost. Abans de la seva estrena en sales passarà també per l’Atlàntida Film Fest, on es presentarà dintre de la seva Secció Oficial el pròxim 25 de juliol.
Reinventar-se o deixar-se perdre
La pel·lícula ens explica la història de Pilar, una infermera i mare que després d’anys de rutina assimilada és acomiadada del seu treball. La perspectiva d’enfrontar-se a una nova vida farà que hagi d’enfrontar-se als seus somnis profunds, obligant-se després de molts d’anys a preguntar-se qui, realment, és.
La pel·lícula, tot i això, no està plantejada com un drama. Segons paraules de la mateixa directora: “La pel·lícula neix de la necessitat d’explorar una crisi d’identitat des d’un to expressiu i irònic. Volia fer una pel·lícula fresca que pogués anar als extrems sense por, tractant el drama des d’un lloc sensible i empàtic, però des del sentit de l’humor”.
Celia Girado es va graduar a l’ESCAC en l’especialitat de direcció i, precisament, és des d’aquest centre d’on sorgeix aquesta pel·lícula. Després d’haver aconseguit bastant d’èxit dintre la indústria amb el seu primer curtmetratge, Te busco en todos, ha pogut accedir al programa ‘Opera Prima’ que ofereix l’escola, on ha desenvolupat aquest llargmetratge juntament amb companys de promoció.
La carrera d’aquesta directora, tot i la seva joventut, ja compta amb notables treballs, com la seva participació en el film col·lectiu La filla d’algú o codirigint l’exitosa sèrie Això no és Suècia, d’Aina Clotet.
La força d’un bon repartiment
Un dels atractius que trobem en aquesta cinta és la qualitat del seu repartiment, encapçalat per la guanyadora del Goya Eva Llorach (Quién te cantará) com a protagonista. L’acompanyaran Mia Sala-Patau (Això no és Suècia), Aina Clotet (El cuerpo en llamas), Félix Pons (Miró), Teo Soler (Això no és Suècia), Fabio Ferrante (Rompecabezas/Puzzle), Marta Aguilar (Això no és Suècia) y Jordina Sala (Los buenos modales).
La producció s’ha portat a terme íntegrament a Catalunya, a compte d’ESCAC Pictures, Escándalo Films i Materia Cinema, amb la col·laboració de TV3. La seva distribució en sales vindrà de la mà d’Alfa Pictures.